Les dues cares de la tecnologia

No cal que digui que sóc dels que creuen que el progrés tecnològic és a la base del progrés humà. A diferència d’altres espècies, la nostra ha avançat gràcies a la major capacitat del nostre cervell, que li permet processar millor la informació, generar i compartir coneixements, i utilitzar-los per a finalitats que ajudin al benestar, tant material com emocional, tant individual com col·lectiu. Aquesta aplicació pràctica del coneixement és el que coneixem com a “tecnologia”, i gràcies a ella hem aconseguit desenvolupar un conjunt d'“eines” que milloren i augmenten la nostra capacitat personal, tant per adquirir recursos necessaris per a la vida, ja sigui de tipus material o immaterial, com per produir-los artificialment, o com per protegir-nos de l’entorn.

"La tecnologia ens permet adquirir recursos necessaris per a la vida, materials o immaterials, així com produir-los artificalment o protegir-nos de l'entorn" 

Dic tot això perquè vull cridar l’atenció sobre una sèrie d’aspectes menys positius, o clarament negatius, que pot tenir la tecnologia si no hi ha prou cura en la seva utilització i en la seva regulació. Descarto totalment la creació i la utilització d’eines tecnològiques pensades exclusivament per a finalitats perverses (matar, destruir, enganyar...). Parlo de totes aquelles altres que tenen diferents aplicacions i que poden produir conseqüències bones, però també no volgudes.

1. Neutralitat. El primer aspecte a tenir en compte és l'ambigüitat de la tecnologia. Alguns en diuen la neutralitat, però jo prefereixo no fer servir aquest mot, ja que pot fer pensar que les eines no són ni bones ni dolentes. Jo crec que no és cert, ja que tota eina que augmenta les nostres capacitats és quelcom bo, encara que pugui tenir aspectes dolents. Aquests aspectes no depenen de l’eina si no de la finalitat per la qual és utilitzada. Un bon ganivet és quelcom bo, però pot servir per tallar un bon “jabugo” o per tallar-li el coll a algú. Internet és molt bo, però pot servir per augmentar molt els nivells de coneixement de les persones, o pot ser utilitzat per escampar mentides de forma massiva. La qualificació no està en l'eina sinó en la finalitat, i per aquesta raó tot progrés tecnològic comporta una exigència de regulació de la seva utilització, ja que suposa una ampliació i un canvi de les capacitats humanes que ens situen en nous escenaris.

2. Substitució. Les eines tecnològiques, siguin màquines o siguin algoritmes, permeten fer coses que nosaltres no podíem fer (volar), permeten fer coses que fins ara havíem de fer nosaltres (ajuntar les peces d’un cotxe, o fer càlculs complicats), o permeten fer-les millor i amb més seguretat (operar un tumor a distància per un especialista). Aquestes situacions ens suposen tres reptes: a) No hem de considerar la parcial substitució com una desgràcia sinó com un alliberament, però hem de canviar l'organització del treball i els orígens de les rendes, per evitar que esdevingui de veritat un problema. b)  No hem d’acceptar una excessiva dependència de les eines tecnològiques, per evitar que quan no en tenim una a l’abast ens convertim en uns inútils; hem de seguir sabent multiplicar.... i c) Tenim l'obligació de saber adquirir noves capacitats personals per poder-nos moure amb seguretat en els nous escenaris tecnològics, tant des del punt de vista personal com professional.

3. Desigualtats. Hem de ser conscients que el progrés tecnològic crea més riquesa i permet millorar els nivells de benestar, però no assegura que hi hagi una adequada distribució de la primera ni que tothom experimenti aquest benestar. Si una part de la societat acapara la riquesa i les oportunitats creades, el resultat pot ser molt negatiu, ja que les desigualtats es fan més clares.  Les societats amb més progrés tecnològic poden ser molt més injustes que les societats pobres, ja que l’augment de les possibilitats tecnològiques augmenten la distància entre els que les tenen al seu abast i els que no. L'aparició del cotxe o de la TV ha estat un gran progrés però també un motiu de desigualtats. Com més importants són els avenços tecnològics més importants han de ser les polítiques que es preocupin per l'equitat social.

"L’actual combinació de progrés tècnic i de liberalisme polític està sent molt perillosa"

Resumeixo: Cal promoure la tecnologia, ja que està a la base del nostre benestar, però cal regular millor la seva utilització, cal adaptar les normes de convivència i l'organització econòmica a les noves situacions, cal revisar els processos de formació i capacitació de les persones per adaptar-se, i cal intensificar molt noves polítiques socials. L’actual combinació de progrés tècnic i de liberalisme polític està sent molt perillosa.