Les perspectives d'un sector clau per a nosaltres

Ja fa més d'un segle, dos elements van contribuir de forma important al desenvolupament econòmic de molts països d'Europa, i també alguns d'Amèrica: l'aprofitament del carbó com a combustible i la construcció de la xarxa de ferrocarrils com a mitjà de transport. Més endavant vam viure una època amb un nou combustible, el petroli, i d'un nou sistema de transport, els vehicles amb motor d'explosió. L'electricitat va revolucionar més tard, tot el sistema econòmic, obrint noves possibilitats, però no ha pogut tenir encara un impacte prou important en el món del transport, ja que, a més d'haver quedat fora els sistemes de transport aeri i marítim, s'està endarrerint el canvi en gairebé tot el sistema terrestre basat en vehicles de caràcter privat. Una sèrie de circumstàncies recents (augment del consum i la mobilitat, grans problemes de sostenibilitat, augment de les desigualtats...) estan obligant a iniciar una nova etapa, basada en el sol i en un millor aprofitament de tots els recursos. Una etapa que es caracteritzarà per l'energia solar i per l'economia circular.

"Les bones o males perspectives de les economies de cada país estan molt influïdes per dos elements: la disponibilitat o no de recursos, i l'encert en l'especialització productiva en els nous sectors emergents"

Les bones o males perspectives de les economies de cada país estan molt influïdes per dos elements: la disponibilitat o no de recursos, i l'encert en l'especialització productiva en els nous sectors emergents en cada moment. Nosaltres, tant a Catalunya com a l'Estat espanyol, no hem tingut gaires recursos en carbó i gens en petroli; sí que en tenim en radiació solar. Però la nostra relativa especialització en producció de vehicles ha estat un dels elements de creixement i de millora durant bastant temps. Ara ens cal analitzar quins són els canvis previsibles en aquest sector en els pròxims anys. M'agradaria fer-ho de forma molt simplificada, observant tres tendències.

1. De la propietat a l'ús dels vehicles. És clar que el vehicle és una eina imprescindible per a la mobilitat. Però l'important no és tenir un vehicle, si no tenir-lo a la teva disposició quan el necessitis. Això té avantatges de cost, de més qualitat del vehicle, i de possibilitat d'adaptació a la diversitat d'usos. Des d'un punt de vista col·lectiu això suposarà l'eliminació d'una gran quantitat de vehicles que només s'utilitzen esporàdicament o en una part molt petita del temps, però que utilitzen molts recursos necessaris i ocupen espais públics o privats escassos. Per tant, es pot dir que amb un parc total de vehicles molt més petit podrem fer el mateix que fem ara, i potser millor... Això significa que la quantitat de vehicles que caldrà produir els pròxims anys segurament serà menor que l'actual. Hi poden haver altres fenòmens de creixement del mercat en altres països que actuïn en sentit invers, però no crec que compensin la reducció de la demanda.

2. Del petroli al sol. Ha de desaparèixer l'antiga por que s'acabin les reserves de petroli o gas. Més aviat les polítiques hauran d'estar orientades a assegurar que una bona part de les actuals reserves no surtin mai de subsòl per ser cremades! Això significa la transformació ràpida dels vehicles passant dels motors d'explosió als motors elèctrics. Però, per tal que no sigui una enganyifa, ha de suposar també que hi hagi una substitució dels processos de generació d'energia elèctrica, passant dels combustibles fòssils a la generació solar o eòlica. Si l'electricitat que consumeixen els nous vehicles ha estat generada amb petroli o gas, no hi hem guanyat res. Tot el sector de fabricació de vehicles ha de veure que la seva vida futura estarà basada en tecnologies que fins ara no han estat les seves i cal adaptar-se. I si es fabriquen menys cotxes i són en gran part elèctrics, ha de preparar-se per una nova competitivitat. És per això que de la mateixa forma que vàrem promoure els anys 80 la "reconversió del tèxtil", ara ens cal fer el mateix amb tot aquest sector.

"Tant a Catalunya com a l'Estat, no hem tingut gaires recursos en carbó i gens en petroli; sí en radiació solar. La nostra relativa especialització en producció de vehicles ha suposat creixement i millora"

3. Un problema d'incerteses. S'estan començant a prendre mesures en aquesta direcció com la prohibició d'alguns combustibles i la d'utilitzar alguns vehicles en segons quines àrees metropolitanes. Lògicament, en molts casos més que una prohibició és un anunci anticipat però potser no prou clar ni en què ni en el quan. És molt possible que aquesta incertesa, i la manca d'una xarxa de distribució apropiada d'energia elèctrica, disminueixi durant els pròxims anys la demanda de vehicles a l'espera de la consolidació del nou escenari, fet que agreujarà el que indicava abans.

Cal doncs que les empreses fabricants de vehicles s'adaptin a les noves realitats; també les generadores o distribuïdores d'energia, però sobretot que els governs accelerin i concretin els actuals plans de transició. No us estranyi que segueixi amb atenció la marxa de Seat, ja que als 80 vaig participar molt directament en l'entrada del grup VW, decisió de la qual n'he estat molt satisfet. Però hi ha moltes més empreses i hem d'evitar una crisi del conjunt del sector, per possible imprevisió. A Catalunya ens hi juguem molt, i no sé si s'està fent prou.