L’economia social que pot ser abordada des de diversos eixos representa una part rellevant tant de l’economia de Catalunya com de la seva acció social. Tot i que hi ha una gran quantitat de matisos a l’hora d’emmarcar-la, hi ha consens en el fet que l’economia social es caracteritza per una preeminència de les persones sobre el capital, qüestió que es tradueix en un model de governança propi, fonamentat en una participació democràtica i equitativa; una distribució d’excedents no sotmesa a quotes o accions; i un compromís (irrenunciable) amb l’assoliment d’objectius socials i ambientals.
"L’economia social representa un 7% del PIB català, 43.435 empreses a Espanya i ocupa més de 13 milions de persones a Europa"
Des d’un punt de vista econòmic estem parlant d’un àmbit econòmic que només a Europa ocupa més de 13 milions de persones (13.602.213). A Espanya, l’economia social supera el 10% del PIB nacional amb més de 43.435 empreses i el 12,5% de la seva ocupació (2.231.607 llocs de treball); i una massa social de 21.484.827 persones incloent mutualistes, associats i socis no treballadors.
En aquest context, a Catalunya l’economia social està molt arrelada. De fet, és on es funda la primera cooperativa de consum de l’Estat Espanyol, l’Econòmica Palafrugenca. L’economia social representa aproximadament un 7% del PIB català, una ocupació que, actualment, supera les 180.000 persones, i una activitat present en, pràcticament, tots els sectors econòmics tot i que amb una rellevància especial del tercer sector i la prestació de serveis socials. Per tipus d’organitzacions, destaquen el nombre de cooperatives, associacions i fundacions per aquest ordre mentre que en nombre de treballadors les fundacions se situen al capdavant seguides per les cooperatives, els centres especials de treball i les associacions.
"La futura llei d'Economia Social a Catalunya que es durà a terme aquest 2019 aspira a conviure amb el model hegemònic, de tu a tu"
Hi ha algunes qüestions que convé aclarir perquè l’economia social no es vegi reduïda a un mer mecanisme per fer aflorar el treball informal o per oferir una segona opció davant de la manca d’ofertes de treball. En aquest sentit, el procés per articular la futura llei d’Economia Social a Catalunya que es durà a terme aquest 2019 ha de servir per aproximar-se a un major reconeixement jurídic i polític que ajudarà a una major visibilitat, promoció i finançament. Estem parlant doncs d’un model econòmic que no renuncia ni a la competitivitat ni a expectatives de creixement i que, per tant, aspirar a conviure amb el model econòmic hegemònic de tu a tu. Tant la competitivitat com el creixement poden harmonitzar-se perfectament amb els principis d’aquesta economia. En tot cas, implica decidir dur a terme l’activitat econòmica d’acord amb uns principis que, essencialment, transformen aquesta activitat en un mitjà per a altres finalitats. És cert però, que sovint això comporta una dificultat afegida a l’hora de mesurar el valor o la riquesa creada. En aquest sentit, iniciatives com el Balanç social o el Valor social integral ajuden a posar en relleu el veritable impacte d’aquest tipus d’economia, tant en l’aspecte social com ambiental, més enllà del valor econòmic.