Indecisos. Comença la campanya electoral per al Congrés, i segons el CIS, quatre de cada deu votants no saben quina papereta posaran a l’urna.
Desinformats. Vivim enmig d’una alarma per la proliferació de fake news, propaganda electoral, propaganda sota la forma de tertúlia radiofònica o televisiva, policies patriòtiques i cadenes de rumors per WhatsApp: un galimaties del qual és molt difícil treure’n alguna cosa clara.
"Vivim enmig d’una alarma per la proliferació de 'fake news', propaganda electoral, propaganda sota la forma de tertúlia radiofònica o televisiva, policies patriòtiques i cadenes de rumors per WhatsApp"
Bàsicament, estem en un context amb incertesa informativa on se’ns demana una decisió: a qui votar.
La qüestió és: com se surt de la indecisió?
Aquesta és la pregunta que un dia va fer-li un amic a Benjamin Franklin. L’amic, un tal Joseph Priestley, no sabia si acceptar o no una proposta professional força ambiciosa.
Franklin, pare fundador dels Estats Units, va recomanar que s’apliqués a fer un llistat de les raons a favor i en contra d’acceptar l’oferta. Un cop fet el llistat, es tractaria d’atorgar pesos a cadascuna de les raons enumerades, i sospesar tots els motius en conjunt. Al final, acabaria pesant més un dels costats de la balança: el de pro o el de contra. El bo d’en Priestley va fer cas, i va aplicar-se tot estudiant racionalment la decisió. Acceptà el lloc de treball.
Aquest mètode d’anàlisi parteix de dues premisses: la primera, que a més informació, més probabilitat de prendre una millor decisió, i la segona, que prenem decisions de manera racional.
Bé, la vida, en realitat, és una mica més complexa.
Perquè aquella mateixa temporada -estem parlant de 1.772- el mateix Priestley havia inventat l’aigua carbonatada. No es va parar a pensar gaire en les possibilitats que li obria aquest invent, i de fet ni ho va patentar. Com a molt, va decidir donar-li un ús medicinal.
Per contra, un rellotger suís i científic aficionat va decidir agafar el procés descobert per Priestley i el va adaptar per comercialitzar aigua amb gas. Aquest senyor es deia Johann Jacob Schweppe, fundador el 1783 de la companyia Schweppes, el gran fabricant de tònica.
La informació que gestionaven Priestley i Schweppe sobre la nova aigua amb bombolles seria si fa no fa la mateixa, però va ser el segon el que va prendre la decisió més encertada. Ara, del primer ningú no se’n recorda, i en el segon hi podem pensar cada vegada que prenem un gintònic.
"Sobre les mateixes dades, processades racionalment i emocionalment, cadascú segueix un camí diferent. Informació i després decisió"
Sobre les mateixes dades, processades racionalment i emocionalment, cadascú segueix un camí diferent. Informació i després decisió.
Com operen les fake news en el procés de decisió del vot? Bàsicament, de dues maneres:
Sobre els indecisos, que segueixen l’itinerari informació-decisió, les fake news busquen influir sobre el primer punt, és a dir les dades a partir de les quals prendran la decisió de vot: però no només inventant fets, sinó també destacant unes coses sobre les altres, estimulant determinats estats d’ànim i descontextualitzant històries reals per donar-los un sentit completament oposat.
Sobre els decidits, les fake news busquen que facin el camí invers: que acumulin informació que els justifiqui en la decisió que ja han pres. Encara que sigui falsa.
Priestley i Schweppe tenien un punt en comú: l’ordre lògic. Van obtenir la informació, i després van decidir què fer amb ella.
Es pot tenir molta informació i decidir malament, o tenir-ne poca i encertar. També podem tenir-la tota, però no ser capaços de sospesar -el segon pas que deia Franklin- de manera adequada. Però amb desinformació, les probabilitats d’encertar baixen estrepitosament.
Per això, si estàs indecís i no ets abstemi, pren-te un gintònic mentre decideixes el vot i pensa en com t’informes primer, i en com després, sobre la bona informació, acabes decidint com Schweppe o com Priestley.