La necessària delimitació del taxi com a servei d’interès públic

Una de les reivindicacions més insistents del sector del taxi per tal de defensar la necessitat de mantenir l’actual regulació d’aquest servei és que es tracta d’un servei d’interès públic o general. Així, aquells qui formulen aquesta consideració afirmen que està justificat que es protegeixi el sector del taxi de la competència atès que al taxi se l’imposa l’obligació de prestar el servei a un preu regulat.

En una sentència del passat mes de juny, el Tribunal Suprem constata que el servei del taxi ha estat concebut tradicionalment com un servei d’interès general atès que s’ha considerat una modalitat més de transport urbà (complementari al del transport públic convencional com el metro o l’autobús) i que, per aquest motiu, se l’imposen unes condicions de qualitat, seguretat i accessibilitat que justificarien la seva reserva d’activitat. No obstant això, el mateix Tribunal Suprem recalca que en tot cas el legislador pot decidir com s’ha de configurar aquest servei.

"L'ACCO insta les administracions a delimitar la configuració de servei d’interès general allà on sigui estrictament necessari, ja que com més restringida sigui, més marge hi haurà per a la competència que beneficiarà la ciutadania en forma de menors preus i més qualitat i millors serveis"

Aquesta elecció és especialment rellevant per la competència atès que comporta la configuració d’un àmbit econòmic amb absència de competència, ja sigui perquè els mateixos taxistes no poden competir en aspectes tan essencials com el preu, ja sigui perquè la reserva d’activitat limita la competència entre taxis i VTC i l’entrada de nous operadors. L’Autoritat Catalana de la Competència (ACCO) estima que la configuració actual del servei de taxi com a servei d’interès general té un sobrecost mínim per als consumidors d’uns 60 milions d’euros l’any a l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

És per aquest motiu que l’ACCO insta les administracions a delimitar la configuració de servei d’interès general allà on sigui estrictament necessari, ja que com més restringida sigui aquesta configuració, més marge hi haurà per a la competència de la qual se’n beneficiarà el conjunt de la ciutadania en forma de menors preus i més qualitat i millors serveis.

Aquesta delimitació es pot realitzar a través de múltiples dimensions: subjectivament, geogràficament i temporalment. En concret, entenem que la consideració de servei d’interès general podria basar-se en tres criteris: servei accessible a determinades persones amb problemes de salut o d’edat (subjectiu), servei complementari a la xarxa de transport públic per les persones que es troben lluny d’estacions de tren, metro i autobús (geogràfic) i servei complementari a la xarxa de transport públic en l’horari que aquesta xarxa no pot ser utilitzada – horari nocturn – (temporal). En ple segle XXI, la combinació de sistemes d’identificació digital, GPS i de dades obertes haurien de permetre determinar, de forma multidimensional i fins i tot dinàmicament, quan un servei prestat a un usuari es pot definir com a servei d’interès general.

"Esperem que la futura Llei del taxi i VTC delimiti clarament l’interès general del servei i maximitzi l’espai on hi pugui haver competència"

Per últim, un cop definits els trajectes específics que sí que es consideren d’interès general, i atès pròpiament al seu caràcter delimitat, l’administració podria bonificar part del seu cost a través d’una transferència directa de recursos sense necessitat d’afectar la lliure competència.

Esperem que la futura Llei del taxi i VTC delimiti clarament l’interès general del servei i maximitzi l’espai on hi pugui haver competència, perquè la competència beneficia al conjunt de la ciutadania.