7 anys. 7 setmanes confinats, tot i que aquesta no és una xifra per recordar. Com a curiositat diré que el 7 també és el meu número preferit. Mentre escric penso en tots els deures que hem de fer. No parlo dels més immediats. No em refereixo a tot el que tenim pendent per avui. Parlo dels estratègics. I no només els hem de fer nosaltres, sinó tots plegats. Hem de recuperar la confiança en un món on ara es dubta de tot. Però intueixo i més si m’esteu llegint que si alguna cosa ha fet bé aquests anys VIA Empresa, és guanyar-se la confiança de tots.
"El periodisme és un dels sectors que més matina i més hores li dedica. Esforç, dedicació i sacrifici. No hi ha treva. La informació no s’atura"
Sempre he estat molt vinculada al sector de la premsa. Sóc filla de venedora de diaris i he viscut en primera persona tots els valors que té associats. És un dels sectors que més matina i que més hores li dedica. Obren 7 dies a la setmana, 362 dies l’any perquè només n’hi ha tres que no hi ha diaris. Esforç, dedicació i sacrifici. No hi ha treva. La informació no s’atura.
En el meu cas, el negoci familiar m’ha influït en molts sentits. Llibres i llibretes no falten per casa. Les paraules són el meu hobby. Tot i que ara, amb la covid, no tenim temps perquè els dies, com grans de sorra, se'ns escapen entre els dits. Crec que al final, per sobre de tot, quedaran persones i paraules. Les persones que hem trobat a faltar, les que hem perdut. Les que abraçarem tan bon punt obrim la porta i els nous que hem descobert en aquest confinament. I paraules. Si em permeteu un consell, escriviu! Estic convençuda que amb els anys, ens agradarà recordar com vam viure cada època, cada moment, cada setmana confinats. I s’aprèn a escriure, escrivint. Com tot. No hi ha fórmules màgiques.
Per això, quan el Victor i el Carles van proposar-me ser col·laboradora del diari, no sabien que en el fons em feien un regal. Doneu-me una mica de marge. No sóc periodista i no sé com es llegeixen les meves paraules des de l’altra banda, però ganes en tinc moltes. Ells van brindar-me l'oportunitat de posar ànima a tota la tasca que fem des de Foment. Lluny de publicitar propostes em deixaven explicar perquè ho fèiem. Espera, més ben dit, per qui ho fèiem. Tardes de diumenge inspirades en posar en valor la tasca del comerç de proximitat, també de com les empreses, les famílies hem tret el millor de tots nosaltres. I com les sinergies donen pas a nous negocis. Tal com em va dir un bon amic fa uns anys, la gent no vol discursos. Vol escoltar històries.
VIA Empresa ho té tot. És noticia i és relat. És present, passat i futur. A VIA Empresa pots informar-te de les últimes novetats empresarials. Reflexionar amb en Genis, en Ganyet i tants altres que comparteixen pàgines cada dia. També pots llegir opinions atrevides com les que va formular en Marc Bonavia al ser entrevistat per en Pau Garcia, ara fa sis anys. 6 anys! Com podeu comprovar, sóc fidel seguidora.
"VIA Empresa ho té tot. És notícia i és relat. Present, passat i futur. El que fa diferencial és aquesta virtut per passar-te d'espectador a protagonista"
Però el que el fa diferencial és aquesta virtut per passar-te d’espectador a protagonista. Recordo un article de la Stephanie Marko que parlava de les motxilles que portem les dones. Busqueu-lo i emmarqueu-lo, val molt la pena. I més actual, la Neus escrivint sobre (des)teletreballar amb nens. Quantes dones ens hi vam veure allà descrites! Jo mateixa si els hi deixo el teclat, escriurien ells.
VIA Empresa és actualitat, és economia i és empresa. Però també és opinió i anàlisi. I sobretot és equip i és persona. Ho era als inicis amb la Laia i ho és ara amb en Víctor i la família que aixeca cada dia el diari. Seguiu transmetent i alimentant amb el vostre esforç aquest petit projecte. I quan bufeu les espelmes, dediqueu cinc minuts a assaborir, que aquest petit tresor que apareix al principi del mail cada dia, s’ha fet molt gran.
Que no s’apagui la flama, Moltes felicitats!!