Marques atrapades

02 d'Abril de 2020
Gemma Cernuda

Les marques mostren el seu costat més femení, més humà.  Sembla que el divendres 13 ens va portar a Barcelona una realitat de terror. Tots i totes confinats a casa, no escoles, no extraescolars, no comerços, no oci, no bars, no restaurants, no desplaçar-se i no anar al treball sinó és imprescindible. Diguem que estem totes i tots tancats en les nostres gàbies fins a pròxim avís i des d'aquí hem d'intentar dissenyar-nos una normalitat, unes rutines i uns espais per a intentar continuar treballant, cuidant, estudiant, aprenent i, el més important, sobrevivint.

Aquests primers dies m'han fet veure i reflexionar moltes coses com a totes i a tots. Des del personal al professional. Des del familiar al fraternal. I des de la força de la comunitat i l'individualisme. Diuen que les situacions extremes treuen el millor i el pitjor de les persones… i la vida ens està posant a prova. Estem més que mai ATRAPATS i ATRAPADES. 

Si ho traslladem al que passa amb les marques, seria el mateix. Les marques estan atrapades. NO s'esperaven aquest canvi d'escenari, no tenien un protocol escrit, pensat, assajat, i molt menys havien pressupostat recursos per a això. Però la vida (i la mort) s'imposen; sempre i sense avisar. 

I aquí ens trobem amb marques que reaccionen ràpidament amb creativitat i produint el que la societat necessita, encara que no sigui el seu negoci ni especialitat. Tenim a INDITEX teixint mascaretes i bates de quiròfan. Unes altres donant un servei que la situació requereix, perquè elles són empreses de serveis però el seu no el poden donar, com per exemple SOCIALCAR, donant consells psicològics per a afrontar el confinament. Unes altres tancant i demanant ajuda a l'Estat i beneficiar-se de les prestacions, la majoria del sector turístic i d'esdeveniments. Unes altres donant els serveis de consultoria en línia, perquè no hi ha una altra opció i asi es creen webminaris en un plis-plas, es presenten com a experts en crisis – d'aquí a una mica #CoronaCrisis- i es manté la flama calenta. A això li diguem ser notoris.

Això de ser una marca -i de voler ser-ho- ens obliga a donar solucions, a estar al costat de les nostres clientes i clients i el més important, a ser consistents i autèntiques. 
No puc evitar la mirada femenina en les marques, en la societat, en la vida, i aquest coronavirus ens està posant les coses en el seu lloc. Un lloc que no ens agrada en moltes situacions, però és clar que va marcant les pautes i no pots anar per lliure. I el que està passant en els milions de confinaments globals és una reculada de l'avanç de la dona. 

Qui està cuidant? (sense cobrar) A qui se li pressuposes que dins de casa farà mes tasques de la llar?( amb menys temps per al seu teletreball) Qui està voluntàriament cuinant per a metgesses i sanitàries i indigents? Qui està cosint a les seves cases mascaretes voluntàriament per a ajudar? Qui aquesta netejant i desinfectant tot? Qui regala consells i temps per a donar alè a la gent sola en els call-centers? Totes i tots sabem la resposta… i ELLES són les que mantenen aquesta flama calenta de les llars, dels hospitals, de les residències, dels supermercats, de les empreses de confecció… de les escoles. De les MARQUES. Aquestes professions que ens estan salvant són professions femenines i les esperem per voluntariat, per solidaritat i per generositat, en la majoria dels casos. 

Les marques hem de ser valentes -més que mai- i traduir valentia a humilitat i autenticitat i aquí dir qui està realment donant aquest treball, aquest servei, aquest temps d'una qualitat immensa que si no és per vocació no es dóna i de debò canvia vides. És el moment perquè moltes marques treguin la #CoronaTarifa i siguin pròximes, humanes i siguin part de la solució, no del problema. 

"Les marques hem de ser valentes -més que mai- i traduir valentia a humilitat i autenticitat" 

Estem atrapats, estem atrapades, però hem de mostrar aquest costat femení de totes aquestes marques que són les que ens estan cuidant, secundant, ajudant i volent. Hem de prendre nota de tot el que estem fent, com l'estem solucionant, i quan sortim al carrer, tornem a l'escola, a treballar, sortim a córrer, tornem a prendre un vi i a visitar als nostres pares… ens recordem de qui ens va salvar d'aquest #CoronaShaking i així, dissenyar un altre paradigma, una altra societat una altra escala de valors; la real.

Perquè pretendre tornar a una normalitat des d'un confinament en una gran casa amb, amb jardí, i amb servei domèstic no és exactament el que aquest moment històric està demanant. No podem ser exemple de res si no respectem les persones que estan facilitant-nos la vida. I avui amb la transparència de les marques i de qui les gestiona, només podem mostrar-nos autènticament atrapades.