Mengem energia

Algú ha dit que som energia, no desitjo fer publicitat a ningú però és una frase afortunada. Jo hi afegiria: mengem energia. Ens cal un canvi de paradigma sobre aquest tema.

Necessitem l’energia per adaptar-nos a la vida a la Terra, per gaudir-ne i per alimentar-nos. Les nostres fonts primàries d’energia són el Sol i la Terra (i en molt menor grau la Lluna). Algunes vegades aquestes fonts primàries col·laboren, per exemple en l’energia hidràulica on la Terra aixeca les muntanyes i el Sol li posa l’aigua.

Però més enllà de les fonts directes, comptem amb uns estalvis acumulats durant milions d’anys. Un d’ells és l’energia atòmica -que transcendeix aquestes fonts primàries- i l’altre és el petroli del qual podríem dir que és un estalvi geològic. Els estalvis són paquets concentrats d’energia, però cal saber gestionar-los (el contrari del que hem fet fins ara) i considerar-ne els riscos del seu ús.

Fins ara, precisament, hem basat el nostre desenvolupament en els estalvis energètics (petroli i energia atòmica), fet que ens ha donat una visió esbiaixada de l’energia. Tanmateix, els riscos associats a l’energia atòmica, però sobretot les conseqüències via canvi climàtic de la combustió de petroli, ens estan portant a mirar urgentment cap a formes renovables d’obtenir energia, una energia que no ens arriba concentrada sinó distribuïda al llarg del territori.

"Hem basat el nostre desenvolupament en els estalvis energètics (petroli i energia atòmica)"

Al mateix temps ens fa adonar del paper de l’agricultura en sentit ampli (inclosa la gestió dels boscos) com a la principal fàbrica de productes renovables. Efectivament, a través de la funció clorofíl·lica, l’agricultura transforma l’energia primària solar en productes capaços d’atendre les nostres necessitats d’alimentació, de combustibles, de materials tèxtils, d’estètica paisatgística, etc. Com a conseqüència de la versatilitat de l’agricultura, capaç de produir aliments però també agrocarburants de manera substituïble, els preus dels cereals segueixen avui la mateixa tendència del preus del petroli.

De fet, la Terra és una gran planta solar que ha de ser gestionada de manera integral i integrada. Sobretot en un entorn de pressió de demanda en el que ens cal decidir de manera raonada les prioritats per atendre les diferents demandes, tals com la preservació de la biodiversitat, l’alimentació, la producció d’electricitat, etc., compartint i seleccionant les opcions i les localitzacions més eficients. Per tant, de la forma com gestionem la captació d’energia solar en dependrà l’organització del territori. D’aquí la importància que aquestes decisions siguin preses de manera coordinada i planificada.

"De la forma com gestionem la captació d’energia solar en dependrà l’organització del territori"

Pel que fa a l’ús agrícola, en termes d’eficiència productiva cal incorporar-hi el regadiu, dins del tècnicament possible i dins dels límits mediambientals. A Catalunya, per exemple, el regadiu multiplica avui per més de set (de mitjana) la producció de secà per unitat de superfície. Lògicament si disposéssim d’una nova tecnologia de plaques fotovoltaiques que multipliqués per set el rendiment de les actuals parlaríem d’una revolució energètica.

El regadiu suposa aquesta revolució. Sens dubte la disponibilitat d’aigua és limitada, però cal ser conscients de la seva importància per a ús agrícola a l’hora de planificar. El regadiu i la tecnologia poden incrementar els rendiments a fi d’evitar la desforestació, que és una altra de les causes més importants d’emissions de gasos d’efecte hivernacle a escala mundial.

"La disponibilitat d’aigua és limitada, però cal ser conscients de la seva importància per a ús agrícola a l’hora de planificar"

D’altra banda, cal considerar els costos d’oportunitat. Actualment s’han localitzat algunes plantes fotovoltaiques a zones de regadiu, el que és un contrasentit. A les zones de secà les plantes fotovoltaiques poden ser una gran oportunitat, a les àrees de regadiu són un malbaratament.