Més Lolites per a la Berta

La Lolita és una dona avançada al seu temps. A finals dels anys 70, en un país ‘en transició’ i una cultura masclista normalitzada, ella era directiva en una de les companyies de tecnologia més importants del món, Philips. Dirigia l’oficina comerciala Espanya i, de fet, era l’única dona en l’equip directiu de la multinacional a tot l’Estat. Ella no podia recollir els seus fills a escola ni fer berenars, i ella era qui portava el gruix més important de diners a casa seva.

La Berta té 5 anys. Rep una educació igualitària, en un país avançat i modern. Encara no sap què vol ser de gran, però estudis científics asseguren que, en poc temps, quan en tingui 6, és molt probable que comenci a descartar determinades professions. La raó és que, encara avui, les nenes són menys propenses a pensar que són “realment intel·ligents” (increïble,no?) i comencen a evitar activitats que consideren que són “per a nens o nois brillants”. Encara avui, els falten referents en qui emmirallar-se: dones matemàtiques, empresàries, científiques, enginyeres, líders.

Sabeu qui són els meus grans referents? La Lolita (la de Philips) és la meva mare i el meu gran referent. Una dona valenta i un model que em va transmetre la seguretat que podia desenvolupar una carrera exitosa en la indústria tecnològica, o arribar a cofundar i coliderar una empresa tecnológica com Fibracat.I que, alhora, podia ser mare, dona i esposa, si ho volia, sense culpabilitats malenteses. Al seu costat tenia un altre gran referent, el meu pare, en Josep. Un home llest i bo a qui no molestava que la seva dona triomfés en el món de l’empresa. De fet, n’estava molt orgullós. L’home que, als anys 80, compaginava la seva feina com a mecànic-torner i ens preparava el berenar, cuinava i compartia les tasques de la llar al 50% amb normalitat absoluta. El meu pare era el gran entenedor del feminisme i la igualtat i ho portava a la pràctica en una época on no s’estilava i podia ser mal vist o titllat de “calzonazos”.

"Donar veu a dones amb talent, sigui quina sigui la posició que ocupem, és un repte comú per anar construint un futur més igualitari"

La Berta és la meva filla. I només desitjo que sigui el que ella vulgui ser, però que mai descarti determinats camins pel fet de ser dona. Té la sort de tenir bons referents familiars: l’àvia, l’avi, la mare, el pare. Però cal que s’emmiralli en més dones amb talent per imaginar i decidir el seu futur sense cap por.

Diu la Núria Salan, presidenta de la Societat Catalana de Tecnologia, química, professora de la UPC, mare, àvia i referent claríssim per a mi mateixa, que existeix un “enginy invisible”. El de dones que haurien hagut de passar a la història pel seu talent però que han estat o són desconegudes. I adverteix: “Sense models no hi ha vocacions”. Ella m’ha fet conèixer moltes d’aquestes dones del món tecnològic o el científic. Dones que hem de visibilitzar, perquè són referents per a altres dones i nenes. 

A Fibracat TV, d’aquesta necessitat n’hem fet el nostre gran propòsit i ja hem donat veu a més de 130 dones amb talent: científiques, inventores, enginyeres, empresàries, emprenedores, matemàtiques, etc. Si ho entenem com un repte comú, tots, sigui quina sigui la posició que ocupem, hi podem posar el nostre gra de sorra i anar construint un futur més igualitari. I aconseguir que nenes com la Berta tinguin mil Lolites en qui emmirallar-se quan pensin, sense cap por, en el seu futur.