La pandèmia ha posat de manifest les mancances de la nostra arquitectura institucional, ha qüestionat la capacitat de les nostres administracions de respondre de manera ràpida i eficaç als problemes per als quals foren dissenyades. Els anomenats indicadors agregats de qualitat institucional recullen mesures sobre múltiples aspectes com la previsibilitat de les polítiques del govern, l'eficiència del sistema legislatiu, l'eficàcia de la burocràcia, la corrupció, la transparència i l'estabilitat política.
Segons les dades Worldwide Governance Indicators (WGI) del Banc Mundial, es pot afirmar que Espanya ha patit un important descens en la seva qualitat institucional des del 2003: ha passat de la vuitena a la 18a posició i és el país amb el retrocés en qualitat institucional més gran d’Europa.
A aquest fet, cal afegir-hi els resultats de l’estudi anual de l’Institut de Qualitat del Govern de la Universitat de Göteborg, publicat l’abril del 2021. Els resultats pel que fa a Catalunya són demolidors. En el rànquing, Catalunya ocupa el lloc 137 de les 210 regions europees, amb un valor molt per sota de la mitjana. Si limitem el contrast a Espanya, Catalunya obté el pitjor resultat de les 17 comunitats autònomes.
Tota política ha de ser avaluada abans ('ex ante'), durant ('in itinere') i després ('ex post') de la seva introducció
Un element nuclear de la qualitat institucional és l’avaluació de polítiques públiques, és a dir, l’establiment de mecanismes i instàncies permanents que es comprometen amb el retiment de comptes dels resultats de les accions públiques i mesuren el seu impacte. Quanta gent té el problema? Quanta gent es preveu que el tingui en el futur? La intervenció pública mitigarà el problema? Aconseguirà els seus objectius? En quina magnitud? Quins indicadors de mesura s’empraran? Disposarem de dades de qualitat obertes a grups de recerca? Quins són els principals beneficis, costos i riscos de les mesures? Existeixen polítiques o solucions alternatives que puguin tenir resultats similars amb un cost més baix? Tota política pública ha d’ésser avaluada abans (ex ante), durant (in itinere) i després (ex post) de la seva introducció.
Malgrat els avenços en l’avaluació de les polítiques públiques a Catalunya –vull destacar la creació recent del Fons de Promoció per a l’Avaluació de Polítiques Públiques (PROAVA) impulsat pel Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda amb el suport d’Ivàlua–, el sistema català presenta encara moltes mancances. El retiment de comptes davant del Parlament i la Sindicatura de Comptes és molt limitat. La presentació de decrets llei per part del Govern; de proposicions de llei, mocions i resolucions parlamentàries per part dels partits; així com de les ILP presentades per la ciutadania, no exigeixen avui cap avaluació d’impacte econòmic i social. A més, l’administració catalana destaca per una escassa capacitat de gestionar, processar i analitzar dades.
Ni la rebaixa lineal del 40% dels preus de les matrícules dels màsters universitaris (amb potencials efectes distributius regressius i amb un altíssim cost d'oportunitat), ni el projecte d'eurovinyeta (menys eficient que un sistema de peatge tou), ni el control de preus del lloguer (amb previsibles efectes en l’oferta futura disponible), ni el projecte dels Jocs Olímpics d’Hivern (l’evidència disponible per Vancouver i Londres demostra que les pèrdues foren superiors als guanys) ni la proposta recent d’una Renda Bàsica Universal (que amb una dotació pressupostària de quatre milions no podrà serà ni bàsica ni universal) parteixen d’una avaluació independent, rigorosa i sistemàtica de les intervencions i les alternatives disponibles.
El sistema català presenta encara moltes mancances: el retiment de comptes davant del Parlament i la Sindicatura de Comptes és molt limitat
No es fa tot malament. L’Ajuntament de Barcelona va encarregar una avaluació independent del projecte pilot de l’ajuda monetària per a zones desafavorides de la ciutat (BMIncome) a Ivàlua i l’Institut de Govern i Polítiques Públiques de la UAB (IGOP), que va demostrar que la política va tenir un efecte positiu sobre la inseguretat financera però negatiu sobre la quantitat i qualitat del treball, ajudant a millorar el seu disseny. Recentment, la Generalitat de Catalunya va encarregar a l’Observatori d’Anàlisi i Avaluació de Polítiques Públiques de la UB, a través del fons PROAVA, l’avaluació dels subsidis a la compra de vehicles de baixes emissions per als serveis de taxi. Després que l’avaluació demostrés que la mesura no era cost-efectiva, la convocatòria del 2020 es va cancel·lar i la Direcció General de Qualitat Ambiental buscarà intervenir en la millora de la qualitat de l'aire amb altres polítiques més eficients.
Aquesta mena d’experiències, presents de manera sistemàtica a les institucions de països com Dinamarca, el Regne Unit, el Canadà o els Països Baixos, haurien d’impregnar tota l’acció de les nostres institucions, tant per part de l’executiu com del legislatiu. És per això que des de l’Institut Ostrom i l’Associació Catalunya Sense Límits, hem engegat una campanya per reptar els nostres polítics a incorporar aquests principis a la seva acció diària.
L’exigència cap als poders públics i la demanda de saber què es fa amb els diners del contribuent obliga les administracions públiques a vetllar perquè els seus recursos siguin utilitzats de la millor manera possible. L’assignació de recursos públics no pot basar-se només en la intuïció. Cal mesurar per avançar.