Microsoft contra Facebook: la batalla pel metavers

Aquest dimarts es va anunciar la compra de l’empresa de videjocs ActivisionBlizzard per part de Microsoft per 68.700 milions de dòlars. L’import no només és rècord en el sector dels videojocs sinó que supera el de les adquisicions de tecnològiques fins ara. Per posar-ho en perspectiva, fins ahir el rècord l’ostentava Dell amb la compra d’EMC el 2019 per 67.000 milions de dòlars.

Vist des de fora podria semblar un preu forassenyat malgrat que al paquet hi van franquícies tan rendibles com les de Call of Duty, World of Warcraft o Candy Crush i els 400 milions d’usuaris que té Activision. Vist des de dins es veu clar com la Activision encaixa en l’estratègia de futur de l’empresa dirigida per SatyaNadella. Vegeu sinó la imatge de l’univers del lleure digital de Microsoft que publicava a Twitter l’editor de Vida Extra R. Márquez.

Tot i que no sóc cap expert en videojocs, he llegit molt sobre el tema, que diria el mític Manel Ferrando del Persones Humanes de TV3. La compra que ens ocupa em recorda molt a la que Facebook va fer de Whatsapp el 2014; un gegant de la tecnologia comprava una altra tecnològica per un preu desorbitat llavors. Facebook va pagar 19.000 milions de dòlars per Whatsapp per una empresa que tenia 55 treballadors, un sol producte i 500 milions d’usuaris. Facebook no comprava tecnologia, ni negoci, comprava futurs. El temps li acabaria donant la raó i els 500 milions d’usuaris que érem de Facebook el 2014 en som ara 2.000 milions, i avui som de Meta. El canvi quantitatiu i nominal no és menor; en aquest cas el nom si que fa —o vol fer— la cosa.

Que l’empresa matriu de Facebook —i de Whatsapp, Instagram, Oculus— es digui avui Meta és perquè la visió de Mark Zuckerberg (no és seva) és que la propera iteració de la web comportarà presència i corporeïtat. La web està passant de la pàgina web a l’espai tridimensional, de la pantalla als entorns immersius 3D, de fer clic a enllaços a teletransportar-nos. En definitiva, de ser espectadors a ser actors.

Si ens hi fixem bé, aquesta definició de Multivers no és tan diferent a la dels videojocs 3D multijugador en línia. De fet, si mai heu jugat a Fortnite, el Minecraft o el Roblox, o si sou més grans, als Sims, Habbo Hotel o SecondLife ja heu experimentat el que és estar en un metavers. I aquesta és la clau de volta de tot plegat. La transició cap al Metavers, o com sigui que s’acabi dient la propera iteració de la web, no serà d’avui per demà, ni la liderarem els que vam veure néixer la web. La transició, com ho va ser la que ens va portar a la web mòbil, serà gradual i la faran de manera transparent les generacions més joves d’usuaris d’internet, joves que passen molt més temps connectats entre ells a videojocs com Call of Duty, propietat de Microsoft, que a Facebook, propietat de Meta. De fet un dels motius de perquè Zuckerberg es va treure el Metavers de la mànega és el de tornar a ser atractiu als segments més joves de la població on Facebook hi té un problema de creixement de fa anys.

Microsoft, amb l’enèsima compra d’un estudi de videojocs —i ja en van 33— ha comprat futur, un futur al que Facebook amb una vaga promesa de Metavers i un atractiu nul entre els usuaris més joves li serà molt difícil de ser-hi un jugador rellevant.