No voldria repetir-me i encara menys autocitarme amb articles que he publicat en aquest mitjà, però fent repàs d'aquest últim any, crec que no hauríem de deixar passar per alt com Madrid ens ha pogut guanyar terreny en activitat empresarial i en creació de llocs de treball de qualitat. Aquesta sensació de "voler fer negocis" i de veure restaurants i terrasses a vessar dia i nit a la capital, confesso que m'obsessiona per complet.
"No hauríem de deixar passar per alt com Madrid ens ha pogut guanyar terreny en activitat empresarial i en creació de llocs de treball de qualitat"
Aquesta realitat va tornar a ser palpable ara fa unes setmanes, quan vaig acudir al lliurament del premi jove empresari organitzat per CEAJE a Madrid. Concretament, al Palau de Cibeles o per ser més exactes, l'Ajuntament de Madrid. A la cita van acudir des de representants patronals fins a representants polítics i com no, els joves empresaris.
L'alcalde de Madrid, Martínez Almeida, va exercir d'amfitrió de la vetllada oferint un discurs als presents extret del millor dels manuals sobre "com captar empreses" i seguit d'un vídeo de la Comunitat de Madrid que reforçava aquesta il·lusió de fer negocis impulsada per l'edil. No només em vaig quedar atònit pel seu implacable i desacomplexat discurs pro-captació, sinó que per un moment el meu subconscient em va llançar una pregunta parany: T'imagines a Ada Colau cedint l'Ajuntament de Barcelona per acollir un acte d'empresaris de tota Espanya i llançant un missatge activament business friendly perquè les empreses s'estableixin a la ciutat comtal? Això avui és impossible.
Al llarg d'aquest any hem vist com una vegada més, des de Barcelona és la societat civil qui està lluitant per fer "marca Barcelona". Josep Sánchez Llibre aposta per un cimera empresarial Barcelona-Madrid per reimpulsar la cocapitalitat. Una vegada més, és el sector privat que torna a sobrepassar l'administració pública amb la finalitat de no perdre pistonada en aquesta nova lliga de ciutats i no córrer el risc que Javier Faus va descriure molt encertadament en la presentació de l'informe de PWC sobre la situació de l'economia catalana, la construcció d'un "Madrid D.F.".
El mèrit de sostenir la reputació i captació d'empreses per part del sector privat és d'un valor incalculable, però si a això li afegíssim una administració Business Friendly, molt probablement un servidor no estaria redactant aquestes línies.
"Josep Sánchez Llibre aposta per una cimera empresarial Barcelona-Madrid per reimpulsar la co-capitalitat"
Si volen fer una breu comparativa de les "tendències" del pròxim any entre l'Ajuntament de Madrid i el de Barcelona, n'hi ha prou amb googlejar "Impostos Ajuntament de Madrid 2020" i "Impostos Ajuntament de Barcelona 2020". En el primer, la paraula més repetida és "rebaixa fiscal" mentre que en el segon és "creacions de noves taxes i pujades fiscals". Jutgin vostès mateixos, a partir de 2020 seguirem gaudint de vistes al mar, però sent més pobres.