Primer de Maig a tot el món

El sindicalisme sempre ha tingut vocació internacional. Vet aquí el PrimerdeMaig. Les organitzacions de treballadors i treballadores de tot el món surten al carrer. No hi ha cap altra manifestació d'aquest abast. En els últims anys, s'hi va acostant el 8 de Març amb molta força.

Ser sindicalista té riscos. Les persones que es presenten com a candidates en les eleccions sindicals a vegades són acomiadades o pateixen assetjament a la feina. Els gabinets jurídics solen guanyar les demandes a les empreses, però sempre hi ha caps de personal que, per espantar la plantilla, s'arrisquen a una sentència en contra. Després de l'última vaga general a Espanya, 300 sindicalistes van patir denúncies i fins i tot presó. També hem guanyat quasi totes les demandes, però la llei mordassa ens ho posa difícil.

"Allà on els sindicats actuen disminueix la desigualtat, el creixement econòmic esdevé més harmònic i sostenible, i creix el benestar"

Pertànyer a un sindicat, en molts països, és il·legal i està perseguit. Cada dia rebem notícies de companyes i companys que perden la feina, que pateixen tortures, que són a la presó o que reben atemptats contra la seva vida. Els sindicats de diferents països cooperem per defensar-nos, per formar-nos, i també per coordinar la nostra acció sindical.

En un món amb grans empreses globalitzades, i moltes de subsidiàries situades als llocs on els salaris són més baixos, la possibilitat de millora passa necessàriament per tota la cadena de valor de l'empresa mare. A ningú se li escapa que els salaris del tèxtil a Espanya són molt baixos per la competència dels salaris d'esclavatge de la Xina o de Vietnam, per exemple.

Els sindicats del món estem aprenent a treballar conjuntament per evitar aquestes situacions. Seguint amb l'exemple del tèxtil, dues empreses espanyoles, Inditex i Mango, han signat acords amb els sindicats per garantir el compliment dels convenis de l'OIT en tota la seva cadena de valor. Els convenis de l'Organització Internacional del Treball es consensuen amb representació dels països, les patronals i els sindicats. Preserven tot just la dignitat humana, però en alguns països, això són passos de gegant.

En les empreses europees tenim la possibilitat legal de constituir comitès d'empresa europeus. Tenen poques competències encara, però el sol fet de compartir estratègies i tenir una interlocució conjunta a l'empresa ha resultat molt eficient en empreses com Alstom, Siemens o Nestlé.

"El que l'empresa fragmenta ho està agrupant el sindicat. El sindicat no és altra cosa que l'agrupació organitzada de les treballadores i els treballadors. A tot el món"

Les empreses han fragmentat el treball. L'han deslocalitzat o bé han deslocalitzat masses de treballadors d'altres països per obtenir salaris baixíssims. Per exemple, el gruix de treballadors procedents de l'Àfrica subsahariana que estan treballant en les indústries càrnies del nostre país com a falsos cooperativistes, sense vacances pagades, amb acomiadament en cas de malaltia, sense cotitzar, sense descansos. N'hem vist treballant amb bolquers perquè no se'ls permetia parar ni per anar al lavabo. L'ofensiva sindical coordinada en tot l'Estat està obtenint resolucions de la Inspecció de Treball i sentències als jutjats favorables a la laboralització efectiva de les plantilles. A partir d'aquestes actuacions hem pogut arribar a acords amb algunes empreses. La tasca continua i de manera ja inevitable canviarà radicalment tot un sector industrial a Espanya.

Allà on els sindicats actuen disminueix la desigualtat, el creixement econòmic esdevé més harmònic i sostenible, i creix el benestar.

Fa pocs dies hem conegut les dades de sinistralitat laboral de 2018 a Catalunya. Un escàndol: 82 persones mortes en accident laboral en un any. Només sis d'aquests accidents mortals s'han produït en empreses on hi havia representació sindical organitzada. L'acció en la prevenció de riscos és la protecció més efectiva per a les persones i els béns de cada empresa. Fins a la reforma laboral de 2012, els accidents laborals disminuïen cada any. Després de la reforma han tornat a pujar; de manera específica s'han doblat en les persones amb contracte temporal.

El que l'empresa fragmenta ho està agrupant el sindicat. El sindicat no és altra cosa que l'agrupació organitzada de les treballadores i els treballadors. A tot el món.