Nexus: una xarxa d’idees

Em vaig comprar el llibre Nexus de Yuval Noah Harari tan bon punt vaig veure el seu tuit anunciant-ne la publicació. Em va alegrar profundament que des de la seva sortida ja estigués disponible en català; és un plaer que un best-seller surti d’entrada en la nostra llengua, tant com no haver d’estar pidolant-ne la traducció. Abans solia llegir en la versió original dels idiomes que coneixia, ara, en canvi, si no és una obra literària, prefereixo donar feina a l’ecosistema editorial català. Més si l’edició és bona.

I aquesta d’Edicions 62 ho és. Ho vaig comprovar a la pàgina 381 quan fa referència a les notícies amb titulars pescaclics —el clickbait anglès—, una paraula que vaig encunyar ja fa anys a les pàgines de VIA Empresa i que ha estat acceptada pel Termcat. Orgull de pare.

Nota al marge: la Setmana del Llibre en Català d'enguany es fa a l’Arc de Triomf de Barcelona. El Port Vell, on se sol celebrar, està inundat de visitants de la Copa Amèrica i es veu que no s’hi pot passar. Us recomano veure el vídeo d'Octuvre sobre el tema per entendre millor aquesta situació.

He llegit tots els llibres de divulgació que Harari ha publicat de Sàpiens fins ara (els anteriors d’història militar confesso que no). Sàpiens és un llibre que entra a l’examen (fins i tot m’he llegit la versió en còmic en dos volums). Com a molts altres, Sàpiens em va canviar la manera de veure la història. N'és un exemple el concepte de que no vam domesticar el blat durant la revolució agrícola, sinó que va ser el blat qui ens va domesticar a nosaltres fent-nos sedentaris. Compro.

Nexus està ple d'idees com aquesta que et canvien la perspectiva de les coses. Una de les troncals és la concepció dels sistemes de govern com a xarxes d'intercanvi d'informació. Si bé no és una noció completament nova— ja ho sabíem gràcies al treball de l'antropòleg Robin Dunbar i el seu famós nombre 150, que representa el límit de relacions socials que podem gestionar—. Harari la desenvolupa magníficament repassant diversos períodes de la història.

Malgrat saber del cert que el llibre m’interessaria, vaig dubtar si comprar-me'l o no. Fa temps que percebo en Harari un discurs apocalíptic sobre la tecnologia i més concretament sobre la intel·ligència artificial (IA) que em genera certa reserva. Ell i el filòsof Nick Bostrom, a qui cita un parell de cops al llibre, són grans pensadors però, com tothom, mals futuròlegs. Potser és perquè vaig descobrir Sàpiens abans que es convertís en un best-seller, i soc dels de “m’agradava més la maqueta” que tinc aquestes prevencions.

Fa temps que percebo en Harari un discurs apocalíptic sobre la tecnologia i més concretament sobre la i IA que em genera certa reserva

Alguns experts en biologia i antropologia l'han acusat de farsant, manipulador i xarlatà. No obstant això, aquesta crítica paradoxalment el legitima, ja que ell, un gran contador d'històries, sosté que els humans no hauríem evolucionat sense històries i mites. Ell és un exemple del que predica.

Dit això, el llibre és excel·lent. Les seves 550 pàgines les vaig devorar en només quatre dies perquè és impossible deixar de llegir-lo. La primera part és especialment brillant, amb el concepte dels sistemes de govern com a xarxes, amb exemples històrics que van des de Mesopotàmia fins a figures contemporànies com Trump i Putin, passant per les grans religions monoteistes i les grans guerres.

Harari presenta la democràcia com una xarxa descentralitzada on la informació flueix de i cap a tots els nodes. Nodes forts com els poders legislatiu, executiu i judicial, la premsa i l'acadèmia es balancegen i es controlen mútuament mitjançant mecanismes d'autocorrecció. En contrast, els totalitarismes concentren tota la informació en un únic node central, cosa que els fa inherentment ineficients. Els tres poders que operen en aquests sistemes, fortament connectats, són l'Estat, el Partit i la Policia Secreta. Harari cita exemples com la Xina, la Rússia tsarista, la de Stalin, la de Putin, el nazisme, Ceaușescu i Honecker. També critica Trump com a aprenent de totalitari, destacant com desprestigia la premsa ("Fake News Media"), els tribunals i el poder legislatiu amb l'assalt al Capitoli.

Segons Harari, els totalitarismes del segle XX no van funcionar perquè les tecnologies de comunicació de l'època —premsa, ràdio i televisió— no permetien un control centralitzat prou eficient quan els grups es feien massa grans. Però això podria canviar amb l'arribada de la IA. La IA, amb la seva capacitat per gestionar i analitzar enormes volums de dades incomprensibles per als humans, podria trobar patrons amb una eficiència sense precedents. Si en el passat, més dades significaven més ineficiència per a una dictadura, per a una IA, més dades signifiquen més capacitat de trobar patrons, el que podria ser la clau per a un totalitarisme eficient. Harari es pregunta si una IA en mans d'un líder boig podria fer realitat aquest escenari.

L'experiment mental sobre si una IA podria possibilitar un totalitarisme eficient és vàlid, però no en els termes que ell pressuposa. Harari argumenta que la IA no és una eina —les eines no prenen decisions— sinó un agent capaç de prendre decisions al marge dels humans. Aquí és on discrepo; crec que atribueix a la IA una agència i una iniciativa que no té. Per molt competent que sigui una IA, sense uns objectius i una funció a maximitzar definits pels humans, la IA més avançada l’únic que faria passat un temps és activar el salvapantalles.

"Harari atribueix a la IA una agència i una iniciativa que no té"

Això no vol dir que el risc no existeixi, però tampoc que sigui inevitable. Portem gairebé 80 anys mantenint a ratlla la barbàrie nuclear i evitant que les armes biològiques caiguin en mans de bojos. Si ho hem aconseguit fins ara, hauríem de ser capaços de fer el mateix amb el control de la IA. Al cap i a la fi, es tracta de controlar els bojos i imposar la raó.

He d’admetre que he gaudit de Nexus com vaig gaudir de Sàpiens. Les seves nombroses referències històriques, la capacitat de relacionar disciplines aparentment distants i les analogies brillants fan del llibre una lectura entretinguda i enraonada. Harari és un gran historiador, un excel·lent narrador i un magnífic divulgador. Potser no és el millor en cadascuna d'aquestes disciplines per separat, però probablement és insuperable en la combinació de totes tres. Com a futuròleg, és tan encertat com qualsevol de nosaltres.