No em gamifiquis

Incorporem a tal directiu per portar el nostre projecte empresarial al següent nivell. Aquest canvi de feina em durà al següent nivell en la meva trajectòria. Gràcies a l'estratègia tal la marca passarà al següent nivell de creixement i posicionament... Cada vegada que algú m'ha compartit reflexions com aquestes o similars -que de vegades venen reforçades amb d'altres com disrupció i canvi de paradigma- he estat temptat de preguntar: exactament, ¿quin és aquest següent nivell de què tant parleu?

Està clar què vol dir el següent nivell en un joc d'ordinador, però no estic segur que hagi de voler dir el mateix en les estructures empresarials. Més aviat, crec que -si la inspiració rau en la gamificació- es tracta d'una metàfora desafortunada. Perquè el món professional no és exactament com un joc d'ordinador, i de fet passar al següent nivell pot ser perfectament tant un encert com l'estupidesa que faci trontollar tot allò que s'havia construït fins al moment.

Aniria bé un diccionari tècnic per a l'argot corporatiu ideat i difós per consultors, escoles de negocis i coaches i departaments de recursos humans. Hi ha una certa tendència -o una certa pressió- ben engreixada pel màrqueting, a veure el progrés com una cosa normativitzada en una mena de pantalles, de nivells de dificultat. No es pot anar enrere si no vols perdre punts. Has d'anar passant pantalles si no vols quedar enrere. El reconeixement social i fins a l'autoestima professional, lligats per la correcta satisfacció d'unes expectatives més o menys explicitades, però íntimament sentides com a norma: si no hi responc, fracasso. El següent nivell no és viscut, així, sempre com una alegria: de vegades és una carrera irreflexiva moguda únicament per la difusa però encotilladora pressió de l'expectativa.

"El món professional no és exactament com un joc d'ordinador, i de fet passar al següent nivell pot ser perfectament tant un encert com l'estupidesa que faci trontollar tot allò"

Paradoxalment, el progrés professional -que podria plantejar-se com un mitjà per a generar un impacte social o com a font de recursos per a pujar la família, per posar dues motivacions extrínseques- pot tenir en el "portar-lo al següent nivell" un fals amic. Tant t'empeny a poder desenvolupar millor els talents i generar un impacte més gran, com a carregar-te una situació, l'actual, on potser hi ha un equilibri que difícilment mantindràs si fas el canvi que amaga l'expressió "següent nivell".

Cal desmitificar "el següent nivell". I cal prendre distància, també, del progressisme empresarial, marc conceptual d'on emergeix aquesta expectativa del següent nivell.

El següent nivell, per se, no vol dir res. Ni per a les persones ni per a les empreses. Pensem en les xarxes socials: Elon Musk ha portat Twitter al següent nivell, transformant el que era una conversa de cafè a una discussió de taverna la major part del dia. Mark Zuckerberg ja ha fet passar al següent nivell a Facebook diverses vegades, de ser una xarxa universitària a un estri de propaganda massiva per campanyes electorals i acabar essent un dels suports publicitaris més gran del món i sospitós d'haver contribuït a un terrabastall global de la salut mental dels adolescents. Paradoxalment, el següent nivell en aquests negocis, té una valoració que només per excepció deixa entrar algun criteri diferent del merament empresarial o econòmic. Rendibilitats altes? Un bon pas al següent nivell.

"Cal desmitificar 'el següent nivell'. I cal prendre distància, també, del progressisme empresarial, marc conceptual d'on emergeix aquesta expectativa del següent nivell"

Succeeix, però, que en les persones humanes, el barem no pot ser el mateix. El següent nivell no pot valorar-se sense mirar-s'ho des de fora. És un què que necessita un per què. I la resposta a aquest per què no pot venir només de la lògica empresarial o de mercat. El següent nivell no pot imposar-se només perquè respon a l'expectativa del mercat o a la pressió social percebuda. Per a quan arribi el burn-out o les dificultats de conciliació, o l'acomiadament per incompetència, la pressió social i l'expectativa no ens seran aliats.

El següent nivell és només una idea extreta dels jocs d'ordinadors. Però la feina no és un joc i a l'empresa se li ha de dir que no ens gamifiqui.