És temps de proximitat

Estem vivint moments excepcionalment durs. Tots. I ho són sobretot per la pèrdua de vides humanes i pels problemes de salut que afecten una part molt important de la nostra societat. Els mateixos afectats, les famílies i els amics viuen moments que mai podran oblidar i, difícilment, superar. I són també moments molt durs per aquelles persones que no tenen un sostre en el qual aixoplugar-se i per totes aquelles que hi han arribat amb recursos ja insuficients.

És un moment de la història en la qual es fa més patent la línia de separació entre uns pocs amb molts recursos i uns molts amb pocs recursos, i per la diferència de mida entre les grans empreses que són poques i la immensa majoria, que són petites.

Fins al mes de gener de 2020, un dels principals reptes que ens vàrem plantejar era actuar per evitar les conseqüències del canvi climàtic. El temps corria en contra. Ens vàrem abocar en comprendre que havíem d'actuar per reduir les emissions de CO₂, reciclar materials, evitar la producció de residus, i protegir i fomentar la vegetació. Tot plegat, obligava a iniciar un canvi de model de vida. Tot i que costava, aquest era el camí marcat.

Amb l'arribada sobtada del COVID-19, el que fa uns dies era gairebé la principal prioritat, ara s'hi hauran d'afegir múltiples accions d'alt impacte per garantir la nostra vida diària.

El nostre país està format per petites i mitjanes empreses. Més del 90% de les nostres empreses són pimes i la majoria són microempreses amb menys de 10 treballadors: autònoms, petites indústries, petits tallers, comerços de proximitat, bars i restaurants.

Avui la major part de l'activitat econòmica està aturada per causes de força major. Hi ha empreses que estan treballant per poder donar resposta a les necessitats de productes imprescindibles per frenar la pandèmia; altres petites empreses treballen com els és possible per intentar mantenir llocs de treball, amb el màxim possible de mesures de prevenció per als seus treballadors. La mida de les empreses no diferencia entre empresaris i treballadors. Tots fan el que poden.

"La mida de les empreses no diferencia entre empresaris i treballadors. Tots fan el que poden"

Les ajudes que els corresponents Governs aproven i aprovaran en les setmanes vinents seran insuficients per garantir la continuïtat de les petites empreses del nostre país. Les indústries i el comerç patiran unes conseqüències difícils d'imaginar. No són empreses que tinguin fons de contingència per superar el temps que duri aquesta crisi. Són petites empreses que, en molts dels casos, treballaven amb poca perspectiva de volum i temps de facturació després d'haver patit la crisi del 2007 i els efectes de la globalització.

I ara sí. Ara serà el moment de conjuntar la realitat econòmica i el canvi climàtic que vivim. Per ambdues qüestions, haurem d'actuar i trobar les solucions. Ara serà el moment del veritable km0. Per sortir de la crisi, tots haurem de fer un esforç per produir i comprar els productes d'aquí, fets en empreses d'aquí. Econòmicament, haurem de ser ferms per crear llocs de treball en les nostres empreses. Serà indiscutiblement el moment de prioritzar clarament la indústria i el comerç de proximitat; són els sectors on treballem i dels que vivim. Serà temps per valorar la qualitat. El tracte personalitzat. Valorar el treball i l'esforç fet per les nostres pimes al llarg dels anys.

"Per sortir de la crisi, tots haurem de fer un esforç per produir i comprar els productes d'aquí, fets en empreses d'aquí"

Ara ens ve l'hora de la veritat. És l'hora de la proximitat. És temps per la qualitat dels productes i sobretot de la qualitat humana. És temps de respectar a les persones, creant feines per a tots nosaltres i protegint el nostre planeta. En definitiva, si ho fem bé, els que superem aquesta pandèmia, podem contribuir a fer una societat millor.