Poda a El Corte Inglés

S'acaba la saga. Al novembre del 2017 vaig escriure una columna a VIA Empresa anomenada Guerra familiar a El Corte Inglés? Amb la de avui posem fi a aquest capítol d'una de les principals empreses familiars espanyoles. Isidoro Álvarez, nebot del fundador Ramon Areces, va morir, de forma sobtada, el 2014. El va succeir a la direcció de El Corte Inglés el seu nebot Dimas Gimeno. Va deixar el seu 22% d'accions, mitjançant la societat IASA, a les seves filles adoptives Marta i Cristina i a Dimas, i a la mare i tiet d'aquest. Dimas i la seva mare varen demandar les cosines per l'herència i per buidar patrimonialment IASA. Per aquest motiu aquesta va estar tres anys sense repartir dividends.

Segons la legislació de la Comunitat de Madrid, les filles estaven exemptes de l'impost de successions per les accions de l'empresa familiar, però el nebot havia de pagar un 30%, és a dir 70 milions d'euros (valoració de la societat a efectes fiscals de 4.666 milions d'euros). Va obtenir un ajornament durant 10 anys, amb 5 de carència; pel que va haver de presentar aval bancari, obtingut pignorant les accions. Així doncs, sinó es fa front al primer pagament d'aquest juliol, les accions passaran a ser del Banc de Santander.

El 14 de juny del 2018, Dimas és destituït com a president, diu que per denunciar corrupció interna. El substitueix Nuño de la Rosa, home de la casa i primer president no familiar. El setembre del 2019, Dimas demana 500 milions per la participació del 5% indirecte de la seva mare i d'ell, cosa que significava valorar El Corte Inglés en 10.000 milions d'euros, davant dels 7.000 milions a l'operació d'entrada catarí el 2018. A finals del 2020, rebaixa la petició a 180 milions (valor societat 3.600).

"No és el mateix patrimoni que diners"

Finalment s'ha arribat a un principi d'acord de 145 milions d'euros (valor 2.900). Sembla que el preu ha estat el que correspon a època de rebaixes. Ja va dir Francisco de Quevedo que "solo el necio confunde valor y precio". Aquest és fruit d'una negociació en la qual poden intervenir factors com la necessitat de vendre per fer front al pagament de l'impost de succions, fet que ens recorda que no és el mateix patrimoni que diners.

Les accions les compra directament El Corte Inglés, amb autorització dels seus bancs creditors, i acabaran de moment en autocartera. El pagament és ajornat a tres anys. I l'operació està condicionada a la retirada de totes les demandes existents entre accionistes. El fet que les accions no fossin directament de El Corte Inglés, sinó mitjançant una participació minoritària a una societat amb les cosines feia difícil trobar un comprador extern. I és que la participació minoritària en una empresa familiar no cotitzada no té venda fàcil.

"La participació minoritària en una empresa familiar no cotitzada no té venda fàcil"

Confiem que amb el tancament d'aquest front d'enfrontament entre accionistes, mitjançant els que es coneix com a "poda" (compra de les accions d'una branca o subbranca familiar per netejar l'arbre), El Corte Inglés podrà centrar la seva atenció en el negoci, que està patint una tempesta perfecta formada per la pandèmia i el canvi estructural del retail i del model de negoci dels grans magatzems. Dic confiem perquè, segons la dita, "fins que no estigui al sac i ben lligat, no diguis blat; i mira que no estigui foradat".