• Opinió
  • Quina Catalunya es dibuixa econòmicament el 2030?

Quina Catalunya es dibuixa econòmicament el 2030?

05 de Juny de 2018
Act. 05 de Juny de 2018
Oriol Amat | VIA Empresa

Coincidint amb el cinquè aniversari de VIA Empresa, els lectors han fet propostes sobre temes a tractar. Aquest article intenta donar resposta a la pregunta de com es preveu el futur econòmic de Catalunya en el 2030. Però abans de començar, un apunt previ sobre les prediccions, ja que com deia el Premi Nobel Nils Bohr: "Fer prediccions és molt difícil, especialment si són sobre el futur".

"Aquest article intenta donar resposta a la pregunta dels lectors de VIA Empreas de com es preveu el futur econòmic de Catalunya en el 2030"

Si pensem en tot el que ha passat a Catalunya, Espanya i Europa en els darrers mesos podem reconèixer que hi ha hagut moltes sorpreses i algunes molt difícils de preveure. Per tant, hi ha molts interrogants sobre el que pot passar fins al 2030. De tota manera, les prediccions són un exercici interessant que posa negre sobre blanc la valoració que fem sobre el futur d'acord amb la informació disponible i al que creiem (i desitgem) que passarà a partir d'ara. Així tenim elements per a prendre decisions i, posteriorment, podrem comparar la realitat amb el que havíem previst.

En el cas de Catalunya, el futur econòmic depèn molt de la situació actual i del que fem a partir d'ara. Pel que fa a la situació actual, cal reconèixer l'excel·lent evolució. Els problemes polítics i els bastons a les rodes no han impedit un creixement del PIB per sobre del 3%, superior al d'Espanya i al de la UE. Això, és conseqüència sobretot de la bona feina de les empreses que han afavorit la internacionalització. Les exportacions, el turisme, les fires i congressos; i la inversió estrangera són motors clau: Acció, les Cambres de Comerç i molts altres actors hi tenen molt a veure. El creixement ha permès que l'atur hagi passat en molt pocs anys del 22% al 13%. Tot i que no és una dada per a tirar coets, és una millora important. Però queden molts deures pendents com seguir reduint l'atur, augmentar els salaris i la qualitat de l'ocupació.

De cara al futur, les perspectives són molt bones. Fa uns mesos l'informe FDI del Financial Times destacava que Catalunya és la regió del Sud d'Europa amb millors perspectives per als anys vinents per a la inversió estrangera. Ara bé el que passi en el futur, dependrà molt de com gestionem diversos temes cabdals:

  • Conflicte polític: A travès del diàleg, Catalunya pot tindre el marc polític i econòmic que els catalans es mereixen; i resoldre els problemes de finançament i d'infraestructures, reduir la inestabilitat i les incerteses. En aquest punt és bàsic que el país sigui el que vulguin els seus ciutadans.
  • Revolució 4.0: Els canvis tecnològics estan començant a transformar la majoria de sectors econòmics. Si ho sabem aprofitar, serà una font de grans oportunitats.
  • Paper de la dona: Participació real de la dona en tots els àmbits.
  • Sostenibilitat: En la mesura que el creixement sigui equilibrat amb totes les parts interessades (persones, medi ambient, societat...) podrem crear valor real per a tots.

Entre les accions que seran determinants podem destacar-ne vàries:

  • Innovació: Cal recuperar els nivells d'inversió de fa uns anys i augmentar-lo per apropar-nos als països més competitius.
  • Apostar pel talent i les persones: Les persones han d'estar al centre de totes les polítiques. No es pot deixar ningú de costat.
  • Finances prudents: Evitar l'excés d'endeutament i la bona gestió de riscos és la millor medicina per a sortir ben parat de les properes bombolles.
  • Bons valors: la passió per la feina ben feta, l'esforç, la cooperació, l'ètica, la transparència i la cooperació són principis que han d'inspirar.
  • Bona gestió pública: Informes com els del Banc Mundial o del World Economic Forum situen Espanya com un dels països on la burocràcia ho posa més difícil a les empreses. Crear una empresa o obtenir una llicència d'obres requereix molt temps i molts més diners que a la majoria de països. Segueix pendent la revolució que el sector públic necessita per a ser un motor de la millora i no una teranyina que perjudica seriosament la competitivitat. Aquesta revolució ha d'aconseguir que tinguem bona regulació i que es compleixi millor.

I sobre tot això: què podem preveure? M'apunto a l'optimisme dels que creuen que aprofitarem les oportunitats. Malgrat tots els malgrats, crec que amb paciència resoldrem els problemes polítics i també sabrem aprofitar la Revolució 4.0 amb una gestió sostenible i amb paritat home-dona. Apostarem, de veritat, per la innovació i les persones. I millorarem els valors i la gestió pública.

Per tant, Catalunya en el 2030 haurà fet un gran salt endavant. Serà un actor europeu molt més rellevant. Tindrà les eines per fer les polítiques que calen per a ser més competitius i generar més benestar per a la població. Això vol dir que moltes coses hauran de canviar radicalment. Per començar, cal aprendre dels errors. I l'important és ser conscient que molts canvis els hem de fer cadascú de nosaltres i no esperar que canviïn els altres. Com deia Gandhi: "Sigues tu el canvi que voldries veure al món".