Aquest article tracta de contestar la pregunta: Com estava l’empresa catalana abans del COVID? Per a contestar aquesta qüestió utilitzaré l’Informe Anual de l’empresa catalana que acaba de publicar el Consell Superior de Cambres de Catalunya i en el que participa també l’Enric Genescà. L’anàlisi utilitza una mostra significativa, ja que representa el 27% del total d’activitat de les empreses catalanes. En resum, els aspectes més destacables són els següents:
Activitat: L’any 2019, el teixit empresarial va tindre una evolució positiva, en línia amb els cinc anys anteriors, per la bona marxa dels mercats interior i exterior. Per altra banda, les exportacions catalanes han continuat augmentant el seu pes en el total de les espanyoles i ja representen el 25%. L’augment de l’activitat s’ha vist reflectit també en l’increment del nombre d’empreses, especialment en el cas de les empreses mitjanes i grans que han augmentat un 21% de 2014 a 2019.
Ocupació: També va continuar la tendència positiva de creació d’ocupació. Així, en el darrer trimestre de 2019 la taxa d’atur a Catalunya era del 10,45% (segons l’IDESCAT) i, tot i que es tracta d’un percentatge encara elevat, convé no perdre de vista que en 2013 havia arribat a ser del 24,4%.
Inversió: La inversió en R+D, que és cabdal per millorar la competitivitat del teixit empresarial, ha augmentat lleugerament. De tota manera, com que les empreses catalanes des de 2008 fins a 2017 van reduir considerablement la seva inversió en R+D, encara estem a molta distància de la inversió que es fa a la UE.
"Si ara els governs rescaten bé les empreses durant uns mesos i ajuden a que no tanquin, i si la COVID no revifa, el teixit empresarial es recuperarà més ràpidament"
Estructura financera: L’estructura financera de les empreses és molt sòlida, ja que des de 2008 s’ha fet un desendeutament molt elevat. A diferència del sector públic, el sector privat ha reduït molt l’endeutament.
Creació de riquesa: La rendibilitat del patrimoni net ha seguit sent molt elevada, ja que s’ha situat per sobre del 12%. Aquest percentatge és molt elevat, sobretot si es compara amb els tipus d’interès que són molt baixos actualment.
En resum, 2019 va ser un bon any per a les empreses catalanes i ha continuat la bona tendència iniciada el 2014. Tot i així, de cara al futur hi ha diversos reptes pendents i, d’entre ells, cal destacar la necessitat d’apostar encara més per l’R+D per recuperar el terreny perdut i millorar la capacitat de creixement i de generació de valor del teixit empresarial. També cal aconseguir que la millora de la rendibilitat es reflecteixi en les retribucions dels treballadors, com ja s’ha començat a produir més darrerament. Per tant, en el moment de produir-se la irrupció de la COVID, l’empresa catalana estava en una situació molt millor que la que tenia en 2007 abans de l’inici de la crisis immobiliària i financera global. Això vol dir que si ara els governs rescaten bé les empreses durant uns mesos i ajuden a que no tanquin, i si la COVID no revifa, el teixit empresarial es recuperarà més ràpid. En canvi si la COVID hagués aparegut en 2008, quan les empreses estaven molt endeutades, la mortalitat empresarial hauria estat molt superior i molt més difícil d’aturar.