El país té reptes cabdals en molts àmbits. Entre els problemes més complexes hi ha els d'ordre polític per la relació Catalunya-Espanya. Aquesta relació és realment molt dolenta i de solució enormement complicada vist el que hem vist en els darrers dos anys. I també hi ha greus mancances relacionades amb la democràcia i els drets humans. Des de Catalunya, les solucions no són fàcils, però ens anirà millor si hi ha un bon nivell de coordinació entre les diferents visions i eixamplem la base amb fona feina, tenacitat, pacifisme i diàleg. En aquest sentit, cal aprofitar totes les escletxes, i obrir totes les portes que no estiguin tancades al diàleg. I si es poden aconseguir acords, per petits que siguin, segur que avançarem.
Tot i la rellevància dels problemes polítics i de drets humans, avui em referiré a un altre front que no podem deixar de banda: l'excel·lència en la gestió de les competències actuals i dels recursos disponibles. És a dir, la gestió operativa del dia a dia i la direcció estratègica pensant a mitjà i llarg termini.
- Gestió governamental: La greu dimensió dels problemes polítics que tenim en aquests moments no ha d'impedir gestionar bé els recursos disponibles i les competències, encara que siguin limitats. La paraula "govern" ve del grec: pilotar un vaixell. Bon govern vol dir tindre un pla estratègic amb els diferents eixos que han d'assegurar que es contribueix a millorar el benestar de la gent i la competitivitat del país. És a dir, plans d'actuació en tots els àmbits de la vida sobre els que es disposa de competències: sanitat, educació, infraestructures, etc.
"Bon govern vol dir tindre un pla estratègic amb els diferents eixos que han d'assegurar que es contribueix a millorar el benestar de la gent"
- Comunicació: I tan important com fer una gestió excel·lent, és que la ciutadania conegui el que s'ha fet, el que s'està fent i el que es farà. Com que cal interactuar amb la gent i guanyar-se la seva confiança, la comunicació és fonamental. En el món de les organitzacions hi ha directius que es queixen que molts treballadors no estan motivats ni alineats amb l'estratègia. Aquests directius no se n'adonen que als treballadors no se'ls ha explicat en què consisteix aquesta estratègia ni se'ls ha il·lusionat amb una visió del futur que es vol construir.
En les pròximes setmanes i mesos hi haurà crides a paralitzar l'economia. Cal avaluar bé les conseqüències de les accions que es promoguin, ja que algunes poden tenir efectes contraris als que es volen aconseguir. Si l'economia va pitjor, cal pensar com diu l'expressió llatina: cui prodest (qui se'n beneficia). La resposta és molt senzilla: només cal recordar qui ha promogut, difós i exagerat tota mena de catastrofismes sobre la nostra economia en els darrers temps?
Si cal eixamplar la base, hem d'incidir en elements d'àmplia acceptació com els relacionats amb els drets humans i la dignitat. I també en les manifestacions pacífiques. Però tenint en compte que amb això no n'hi ha prou. Cal que la ciutadania percebi excel·lència de l'obra feta i la il·lusió del que es farà en el futur.
"Cal que la ciutadania percebi excel·lència de l'obra feta i la il·lusió del que es farà en el futur"
Bons exemples han estat en els darrers dies la posada en marxa de noves instal·lacions de salut, el pla d'infraestructures de 6.700 milions pels tres anys que vénen, els programes d'innovació per a les empreses... Aquest és el camí.