Qualitat i digitalització

25 d'Abril de 2020
Albert Ortas

En quatre setmanes hem fet la feina dels últims anys. El que no han fet les empreses en els darrers temps per por a no trencar la inèrcia del dia a dia o de sortir de la seva zona de confort, ara s’està accelerant a marxes forçades.

"En quatre setmanes hem fet la feina dels últims anys"

La crisi global que vivim està provocant unes conseqüències molt difícils de pair. La incertesa és total. El curt termini és molt difícil de preveure. Tots anem assimilant que, en el moment que es pugui fer vida normal, moltes coses hauran canviat. Cada dia que passa ens adeqüem a unes noves formes de vida, tant des del punt de vista laboral com, fins i tot, vital.

El teletreball i les videoconferències estan canviant els hàbits i la forma de relacionar-se de molta gent. Els entorns de confiança a nivell professional fins ara es generaven a través d’actituds basades en la proximitat, l’empatia i el positivisme, però també des del rigor i la professionalitat.

Tots els que ens hem pogut adaptar al teletreball, aquests dies estem invertint moltes més hores davant la pantalla de l’ordinador. Ens horroritzem de l’increment d’hores laborals que suposa. El període d’adaptació d’una organització a un context com aquest no és fàcil, requereix un estudi d'organització, coordinació i digitalització dels equips. A més, prestar serveis avui requereix la immediatesa que tots ens hem imposat com a societat. Aquest fet obliga a que les organitzacions s’hagin d’adaptar per donar una resposta eficient i clarament competitiva.

Ens obliga a repensar moltes coses. Ens costarà recuperar alguns hàbits que ara comencem a veure sobrers, com reunions que generaven desplaçaments inútils, innecessàries i ens ocupaven excessives hores d’agenda. El temps té un valor, i ara cal també optimitzar-lo i rendibilitzar-lo.

"Tots els que ens hem pogut adaptar al teletreball, aquests dies estem invertint moltes més hores davant la pantalla de l’ordinador. Ens horroritzem de l’increment d’hores laborals que suposa"

Nous hàbits, en gran mesura, que han vingut per quedar-se. Sortir a comprar havent encarregat prèviament la comanda o, fins i tot, que te la portin a casa obliga a repensar molts models de negoci, tant des del punt de vista digital com logístic. Fins fa quatre setmanes no ho practicava el comú de la gent.

L’alimentació, per exemple, és un sector estable en èpoques de bonança econòmica, no experimenta gaires fluctuacions en condicions normals. En canvi, en moments de crisi com els que vivim, les cadenes d’alimentació estan multiplicant per dos o per tres les seves vendes.

Els mercats, com a punts de venda de productes frescos i de qualitat, alhora que també són espais experiencials lligats al món de la gastronomia i l’oci, repensen de forma accelerada el seu negoci. Mercats com la Boqueria podrà garantir les seves vendes únicament a través de les seves compres físiques? O caldrà espavilar-se construint un bon ecommerce que li faciliti la seva venda online? Sense una logística d’abastiment ben pensada que doni servei a tots els clients potencials tampoc serà possible per garantir un èxit en la venda.

O altres sectors que ara mateix estan en estat crític, com la restauració o el retail. Caldrà innovar i comunicar noves experiències únicament de forma presencial? O les xarxes socials adquiriran un paper encara més preponderant mentre l’amenaça del virus es mantingui i s’estableixin controls d’aforament als locals?

Els propers mesos veurem com establiments emblemàtics es reorienten de forma accelerada. Però, la qüestió és: la supervivència de tots ells està assegurada malgrat experimentin aquestes transformacions en el negoci?

Diversos estudis publicats sobre les conseqüències de la crisi del 2008 per moltes empreses, concloïen que un 40% de les que van néixer en l’última dècada, és a dir a partir del 2008, han desaparegut o tenen dificultats per subsistir, especialment les del sector comerç, hostaleria i construcció. 

"El relat i el marc mental que va marcar tota una època en el nostre país sota el concepte la feina mal feta no té futur; la feina ben feta no té fronteres, segur que persistirà"

I és que, malgrat tot, la clau de tot en la postcrisi del coronavirus seguirà residint en el què i en el com s’ha treballat abans, i en l’aposta per la qualitat. Malgrat som en una crisi atípica, nova i sense precedents; el rigor, l’entusiasme, la trajectòria, la proximitat i el bon servei prevaldran sempre, ara i en el futur.

Molts gurus i experts en prediccions aquests dies no paren de recordar-nos que res o poques coses seran iguals. El relat i el marc mental que va marcar tota una època en el nostre país sota el concepte la feina mal feta no té futur; la feina ben feta no té fronteres, segur que persistirà.

Sense una trajectòria sòlida i una important aposta per la qualitat i la digitalització serà difícil la supervivència. Valors afegits que tots hem de tenir molt presents. No hi ha futur sense ells.