El traspàs dels aeroports catalans, en especial de l'aeroport del Prat, a la Generalitat de Catalunya és una reivindicació històrica però al mateix temps recurrent. De tan recurrent com és sovint s'obvien qüestions cabdals associades. Per exemple, es tracta d'un traspàs de la titularitat dels aeroports al Govern català sense més, tenint en compte que la iniciativa privada ja hi participa en un 49% del total? Com s'articularia en aquest nou escenari la participació dels privats als aeroports catalans? Aquestes són preguntes interessants que caldria respondre degudament. Però n'hi ha d'altres de més rellevants i que van més enllà de la cessió de la mateixa infraestructura. Per citar-ne només algunes, què passaria amb la gestió de l'espai aeri català? En mans de qui recauria, del Govern espanyol o del Govern català? I la seguretat aèria, indispensable per a l'exercici de l'activitat de transport, no hauria de ser assumida també per l'administració catalana? I, a partir d'aquí, podríem seguir interrogant-nos sobre d'altres qüestions no menys rellevants, com ara els acords bilaterals que manté vigents l'Estat espanyol amb un centenar de països d'arreu. De qui en dependria finalment la seva negociació, cabdal per a la creació de nous enllaços aeris?
"En cas de traspàs dels aeroports catalans, què passaria amb la gestió de l'espai aeri català? En mans de qui recauria, del Govern espanyol o del Govern català? I la seguretat aèria?"
De l'exposat anteriorment, ja es dedueix que no es tracta d'un simple traspàs d'un plegat d'infraestructures aeroportuàries, la cosa és molt més complexa i cal ser-ne conscient. Cal que el Govern català en sigui conscient. De fet, es tracta de la construcció, gairebé des de zero, d'una administració aeroportuària catalana. I això vol dir, ni més ni menys, assumir competències exercides fins ara pel Govern espanyol. Qüestió, per cert, que només serà possible dur a terme de forma concertada amb l'Estat i en bona sintonia amb les autoritats europees de la matèria, com Eurocontrol o l'Agència Europea de Seguretat Aèria. Enrere queden, doncs, les aspiracions, legítimes però inconsistents, d'apropiar-se dels aeroports catalans i començar a gestionar-los l'endemà com si res hagués canviat. Sento desil·lusionar els més optimistes, però això no serà així.
És necessari un exercici de realisme al voltant de qüestions cabdals que ja han estat citades: la gestió de l'espai aeri i el garantiment de la seguretat sobresurten amb força per sobre d'altres. Al respecte, només amb un traspàs ordenat i de comú acord entre ambdós Governs de les competències serà possible l'exercici de l'activitat aèria al Principat. Altrament les mateixes institucions europees, en un exercici de responsabilitat obvi, vetarien qualsevol operació aèria en l'espai aeri català. Però amb el traspàs de les competències en matèria de navegació i seguretat aèries no n'hi hauria prou, caldria posar en funcionament una agència catalana de navegació i seguretat aèries. Organisme, com és lògic, actualment inexistent però requisit indispensable per fer possible l'activitat aèria a qualsevol Estat de la Unió Europea. I aquí començaria pròpiament la construcció de l'administració aeroportuària catalana, que hauria de seguir amb la creació d'una direcció general de transport aeri en el si del Govern i amb un reforçament de la ja creada Autoritat Catalana de la Competència, ens fonamental per dirimir les possibles situacions de vulneració de les lleis de la competència.
"Cal la construcció de l'administració aeroportuària catalana, que hauria de seguir amb la creació d'una direcció general de transport aeri en el si del Govern"
Per més endavant, però igualment necessària i en compliment de la legislació europea, restaria posar sobre la taula la creació d'una autoritat independent d'assignació de les franges horàries, també conegudes com a slots, de la qual en dependrien els aeroports comercials catalans. Com es pot veure, el bastiment d'aquesta nova administració aeroportuària catalana és d'una complexitat i un cost, econòmic i en recursos humans, molt rellevant però la seva creació és essencial si es pretén dur a terme el salt cap a la maduresa aeroportuària. De tot plegat, però, es desprèn una conclusió que no podem obviar, i és que allò que tantes vegades hem sentit dir sobre el traspàs dels aeroports catalans és només una part del procés, una part important certament, però que necessita la creació d'una administració aeroportuària catalana per ser possible.