Peatges, males notícies

A Europa no hi ha encara un govern federal, com als Estats Units. Allí, el govern de Washington té un pressupost per construir carreteres que no depenen dels estats, i connecten el país d’extrem a extrem. És fruit d’un programa que va iniciar el president Eisenhower (per això al sistema federal d’autopistes se’l coneix com a Eisenhower Interstate System). Per contra, a Europa cada estat membre construeix autopistes i, si vol, les interconnecta amb l’estat veí, o no. Cada estat suporta amb el seu pressupost la construcció i manteniment d’autopistes. No hi ha un sistema d’autopistes europeu (no hi ha impostos europeus); hi ha sistemes estatals que, a voltes, estan connectats.

Què succeeix quan les relacions es fan tan fortes que les carreteres d’un estat són fetes servir en gran manera per ciutadans d’un altre estat? Doncs que l’administració de l’estat corresponent ha de pagar les depeses que això comporta en les seves infraestructures. Exemple número u: a l’estiu, les carreteres catalanes són fetes servir més per gent que no viu a Catalunya que no pas pels catalans. Qui en paga el manteniment? La Generalitat o l’estat espanyol. Exemple número dos: quan un país és de trànsit (està al mig de diversos estats membres) les seves carreteres són gastades, majoritàriament, pels ciutadans i empreses dels estats dels voltants, i que hi van de pas. Casos com aquest? Alemanya. Des de l’entrada de Polònia a la Unió Europea, el trànsit ha esdevingut enorme. Camions que van de Polònia a Portugal, Itàlia, Regne Unit, etc. i viceversa. A l’hora d’analitzar les noves inversions (manteniment i noves vies perquè els vehicles ja no hi caben!), les autoritats alemanes han vist que havien de fer front a un volum d’inversions desmesurat al que no podien (o no volien) fer front (perquè no els corresponia). Un altre cas? Catalunya. Nosaltres som un país de pas. Tenim una situació com la d’Alemanya però agreujada.

"A l’estiu, les carreteres catalanes són fetes servir més per gent que no viu a Catalunya que no pas pels catalans. Qui en paga el manteniment?"

Resumint. Com que no hi ha un govern “central” federal que pagui (altre cop, perquè no hi ha impostos a escala europea), els estats no volen suportar les despeses provocades per ciutadans i empreses que no liquiden els seus impostos localment, sinó que ho fan a un altre estat membre. Solució? Posar peatges. I això és el que ha fet Alemanya, i això és el que estan estudiant fer el Regne Unit i Àustria. Més justícia no es pot demanar. Amb el peatge s’està llençant el missatge: “Com que no pagues impostos aquí i gastes béns públics d’aquí, paga”.

La següent qüestió és: aleshores, ¿per què no es fa pagar únicament peatge als estrangers? Bona pregunta. La resposta està en la legislació de la Unió Europea. No es pot discriminar, en el preu dels productes i serveis, aquells ciutadans locals d’aquells que no ho són. Amb un exemple ho entendran. Els productes són més cars o més barats en uns indrets o en uns altres, però ho són per a tots els que estan o passen per allí. No existeixen cerveses més barates per als ciutadans locals de Baviera. Ni tampoc pernil ibèric més barat pels habitants d’Extremadura. El preu ha de ser el mateix per a tothom. I les autopistes entren dins d’aquesta consideració. Posar peatges per només els estrangers és il·legal i va en contra del mercat únic. Alemanya ho va preguntar i la Unió Europea li ho va prohibir. Per això ha instaurat peatges per als camions. Però per a tots: alemanys i estrangers. I aquí voldria fer un comentari. Aquesta rebaixa en els peatges que es fa per als ciutadans de determinades ciutats o pobles catalans, em temo que és il·legal. La Comissió Europea no s’hi fica perquè aplica el principi de subsidiarietat (aquell que diu que els estats membres, mentre no passin les fronteres, poden maltractar els seus administrats tant com vulguin).

"Els catalans han d’escollir: o peatges o finançar, amb impostos (nosaltres solets), carreteres que són utilitzades per altres que no en paguen (aquí)"

O sigui que caldria anar abandonant plantejaments de demagogs i antiquats, perquè pertànyer a una Unió Europea cada cop més unida comporta, també, servituds. I els catalans han d’escollir: o peatges o finançar, amb impostos (nosaltres solets), carreteres que són utilitzades per altres que no en paguen (aquí). Una altra solució encara no s’ha inventat enlloc del món. Clar que aquí som tan creatius... El primer ministre Sánchez s’ha tret de la màniga una manera de continuar practicant el populisme. Està treballant amb la Comissió Europea com compensar aquest incompliment. Segons sembla, els vol convèncer que construint més trens no hi haurà tants cotxes a la carretera. Un cop més “Spain is different”, per anar a pitjor, esclar.