La setmana passada escrivia sobre les 6 D del creixement exponencial de Peter Diamandis. Resumint molt diuen que en l'economia actual els productes i serveis es 1) digitalitzen, 2) el seu creixement és enganyós (deceptive en l'original anglès), 3) són rupturistes (disruptive), 4) es desmonetitzen fins a arribar a ser de franc, 5) desmaterialitzen objectes físics, i 6) es democratitzen. Ja vam veure que el darrer punt rascava una mica i que no ho havíem acabat de fer del tot bé.
Vaig revisitar les 6 D de Diamandis, que fins no fa massa assumíem com a pròpies de forma poc crítica, arran de la mostra que la UPF ha dedicat al malaguanyat Jordi Cano, que n'havia estat professor. Jordi Cano (Vic, 1954 - Barcelona, 2020) va ser artista, dissenyador i professor a l'escola ELISAVA, la Universitat de Vic i la Universitat Pompeu Fabra. L'any 1984 fundà el reputat estudi de disseny Eumo Gràfic (Eumo_DC des de 2014) on desenvolupà la seva activitat professional, deixant-nos un llegat creatiu i editorial inigualable. Si en voleu fer un repàs, passeu per la mostra que hi ha al Campus de la Comunicació de la UPF al carrer Roc Boronat 138 de Barcelona.
Sigui el que sigui el que esteu fent segur que anirà millor si ho comenceu pensant amb els peus i ho acabeu pensant amb el cap
Les D de Cano només en són quatre, no fan referència al creixement exponencial, no cal traduir-les i són d'aplicació immediata. Les va desenvolupar com un mètode per al desenvolupament de projectes creatius, però van molt més enllà. Les seves 4 D són: descobrir, definir, desenvolupar i dirigir. Es porten a la pràctica pensant; pensant amb els peus, amb les mans, amb els ulls i amb el cap.
Pensar amb els peus i amb les mans
1) Descobrir: allunyar-nos per veure-hi millor, per explorar i trobar diferents camins. Recollir intuïcions, tendències, certeses i dades. Agafar distància de tot allò previsible i abraçar tot allò inesperat.
Tot el que recollim ho distribuirem a l'atzar damunt d'una taula: ho esbarriarem, ho agruparem i ho remenarem establint vincles que agafin sentit davant la nostra mirada i que potser eren lluny dels nostres patrons mentals.
Pensar amb els ulls
2) Definir: pensar amb els ulls; relacionar i connectar per crear. Crear sentit connectant elements que abans no havien estat mai relacionats. Connectarem elements amb l'objectiu de generar nous relats que generin nous universos possibles. És el moment més difícil de tot el procés; l'objectiu és trobar el concepte. El concepte articula i racionalitza tot el procés creatiu, és el seu ADN i la seva llavor.
Pensar amb el cap
3) Desenvolupar: moment més racional de tot el procés. El moment de donar forma a tot allò que ha fluït lliurement fins ara. Sintetitzar, esporgar, simplificar amb criteris racionals. Establir les regles i donar forma definitiva a la nostra creació de manera coherent.
4) Dirigir: el mètode conclou amb l'elaboració del llibre creatiu, una mena de document marc que dirigirà la nostra estratègia visual i comunicativa: to, estil, context, tipografia, colors, textures i en general tot allò que pugui guiar i dirigir els diferents perfils d'especialistes que desenvoluparan el projecte.
Les 4 D del Jordi Cano són prou universals. Les va crear per a processos creatius de comunicació visual però els transcendeixen. Estic convençut que mentre anàveu llegint heu anat trobant aplicacions pròpies per a cadascuna de les D: escriure un article, un llibre, fer una web, un arròs amb peix, una empresa o preparar el viatge de vacances. Sigui el que sigui el que esteu fent segur que anirà millor si ho comenceu pensant amb els peus i ho acabeu pensant amb el cap.