El taxi, un conflicte de profund rerefons

El conflicte entre el món del taxi i l’oferta d’Uber i Cabify torna a ser al carrer. A Barcelona, però també a moltes ciutats europees i, fins i tot, nord-americanes. L’ocupació de la via pública, les marxes lentes que col·lapsen el trànsit, la tensió –mediàticament agraïda– que sorgeix quan topen treballadors d’un i altre sector... són ingredients prou llaminers per a captar l’atenció general.

Aquesta vistositat no hauria de portar-nos a adoptar una consideració reduccionista del cas: en realitat, ens trobem davant una expressió crua del xoc social que provoquen els fenòmens de digitalització i de globalització de l’economia. No és sobrer, doncs, fer cinc cèntims del context general.

En molts sectors de l’economia, les tecnologies digitals han obert la porta a transformacions revolucionàries en la prestació de serveis quotidians: el comerç electrònic, les plataformes de contractació d’apartaments turístics, el vehicle autònom... són exemples de què tothom ha sentit parlar.

La seva arribada, però, no ha estat plàcida sinó problemàtica. Hi ha almenys tres elements que ho expliquen. En primer lloc, no es tracta d’activitats noves, que vinguin a ocupar un nínxol buit. Ben altrament, incideixen en serveis ben consolidats, amb una oferta establerta i una normativa que no casa bé amb les pretensions d’aquests nous models de negoci. Un segon element crucial és que la irrupció d’aquesta nova oferta ha estat impulsada, en general, per empreses externes als sectors tradicionals: Amazon no sorgeix del món del comerç ni AirBnB del món del turisme ni Waymo del món de l’automoció... En el camp dels serveis de mobilitat, Uber tampoc neix del món del taxi o dels VTCs clàssics. Finalment, com a tercer punt, podem constatar que les empreses motrius de la nova oferta, a més d’externes al sector, solen ser multinacionals que s’implanten en territoris aliens amb ànim de desplaçar els actors existents (gens anòmal en un context d’economia de mercat).

"No es tracta de frenar la innovació tecnològica o empresarial, sinó d’endreçar-les perquè no prevalgui la cobdícia individualista"

A ningú no li pot estranyar que hi hagi conflicte: els uns ho veuen com una amenaça a la seva subsistència a través d’una competència deslleial, que no s’ajusta a les reglamentacions vigents; els altres estan disposats a forçar el marc normatiu perquè creuen que la societat s’ha d’adequar als seus models de negoci atès que, segons ells, aporten modernitat i prosperitat generals. Tornem, doncs, al conegut esquema de proteccionisme contra neoliberalisme, per bé que cap dels dos és compatible amb una economia del bé comú.

Tot i que molts estudis prospectius indiquen que el balanç d’ocupació i de generació de riquesa resultant de la digitalització serà positiu, no es pot perdre de vista que aquest balanç sempre és estadístic i que emmascara aspectes dolorosos: molts llocs de treball de nova creació no podran ser ocupats pels que han perdut el seu ni moltes empreses podran subsistir als embats d’aquests nous temps. Per això, seria molt assenyat reconèixer que tenim i tindrem gent amb dificultats per a adaptar-se o recol·locar-se i molt convenient entendre que és lògica i comprensible l’angoixa que mostren o mostraran.

El sector del taxi n’és un i, per la naturalesa de la seva activitat, té la capacitat de manifestar aquesta angoixa amb accions de protesta que poden col·lapsar la ciutat o perjudicar-ne l’economia. És per això que capten l’atenció dels mitjans i l’ira de molts ciutadans. És per això que els governs se senten impel·lits a buscar solucions de transició. Malauradament, el sector no sempre és prou receptiu perquè cau en la fàcil temptació de voler salvar el moment present sense tenir l’ull prou ben posat en el mitjà terme, que és el que li hauria de preocupar de debò, perquè és en el mitjà terme on es juga veritablement les garrofes. El model de servei dels últims decennis té els dies comptats, ens agradi o no.

Aquest mateix neguit pot trobar-se en sectors més discrets, que el passen sense que l’opinió pública se n’adoni. Tampoc seria just ignorar-los. Per això, l’èxit de l’economia digital –a banda d’un compromís més profund amb la sostenibilitat– hauria de considerar-se incomplet si no pren consciència plena que l’indubtable progrés que ens aportarà pot deixar bosses de població en situació dramàtica i que no seríem una societat decent si no ens preocupàvem de fer-ne l’acompanyament apropiat perquè trobin les seves oportunitats per a viure amb dignitat.

No es tracta, doncs, de frenar la innovació ni la creativitat, sigui tecnològica o empresarial. Es tracta d’endreçar-les perquè no prevalgui la cobdícia individualista que tants mals ens ha causat i perquè no abandonem a la seva sort els damnificats de la millora general. Al capdavall, la fraternitat –en versió actualitzada– és un valor republicà primordial.