Quan ser periodista també és ser emprenedor

Corria l'any 2006 quan encara sent estudiant de l'ESO em van proposar realitzar un programa de ràdio amateur. Un grup d'amics del col·legi, fanàtics de les ones de freqüència modulada i malalts del futbol vam decidir emprendre un programa per cobrir el mundial d'Alemanya. Vam picar a la porta de la mítica "Ona de Sants-Montjuïc" on ens van acollir com un més de la família i on després d'aquest mundial ens vam consolidar a la graella de programes durant una mica més de 3 anys amb el programa d'actualitat esportiva "A Barraca". La nostra gana per créixer ens va portar a la fita de retransmetre a peu de camp -sent qui els parla menor d'edat- alguns partits de competició oficial de l'Espanyol, inquilí per aquell llavors de l'Estadi Olímpic Lluís Companys.

Fèiem el programa des d'un estudi tan antiquat com romàntic per als amants del micròfon i ens escoltaven a més dels nostres amics, gent que en la seva majoria sintonitzaven per error amb el programa. No tinc cap dubte que en aquests temps de podcast ho hauríem "petat", però almenys en aquest moment tot era molt bonic dins el nostre cap.

"Si emprendre és de valents, el periodisme és valentia"

Els meus companys de micro Víctor i Betu (no puc deixar d'esmentar tampoc a Mingu i Goñi que ens acompanyaven a la sala de control), després de la mort anunciada de "A Barraca" per compromisos universitaris van decidir ajudar de nou la seva visió emprenedora/periodística i van tirar endavant el que avui és el mitjà de referència d'aquest país en sèries de televisió, Serielizados (així com el festival de sèries per excel·lència amb el SerielizadosFest).

Excepte algunes vegades de la mà del mestre Oliván a Ràdio Marca, la meva vida en els mitjans de comunicació semblava tocar fi, fins que Carles Flo es va creuar a la meva vida a la fi de 2018 reclamant que la visió del món empresarial per part dels joves havia de tenir veu a VIA Empresa.

Aquest mitjà pel qual avui escric aquestes línies compleix ara 7 anys de vida i m'enorgulleix que Víctor Costa em truqués per poder ser partícep de la seva celebració en temps de covid-19.

Aquest diari fundat després del vendaval de 2008 amb el propòsit de parlar del món de l'empresa just quan aquestes estaven patint les conseqüències de la crisi, podia suposar un escull tan elevat com la prima de risc espanyola de la que tant es va parlar en aquella època. Per no parlar de la crisi que també han patit els mitjans de comunicació amb l'entrada de les noves tecnologies, comportant contradictòriament més visibilitat i menys retorn econòmic.

Si emprendre és de valents, el periodisme és valentia. Valors i valentia que al mateix temps no deixen de ser sinònims per a tots aquells empresaris que després de recuperar-se d'aquesta crisi de 2008 (o tancar en el pitjor dels casos) van decidir perseverar en la seva lluita empresarial i avui es troben immersos en la incertesa d'aquest coronavirus.

"Gràcies per deixar-me expressar amb total llibertat. Aquest gran valor que hem de protegir també de covid-19"

Benvolguts amics, només puc donar-vos la gràcies per haver-me obert les vostres portes, deixar-me ser un de més i, sobretot, deixar-me expressar amb total llibertat. Aquest gran valor que hem de protegir també del COVID-19.

Us desitjo molts anys d'èxits i també de fracassos, ja que fent referència a una de les grans emprenedores (si no la més gran) de periodisme digital Arianna Huffington, "El fracàs no és l'oposat a l'èxit, sinó part d'aquest".