Persianes baixades

Només cal passejar pels carrers de les nostres ciutats i comptar el nombre de locals amb la persiana abaixada, per comprendre fins a quin punt la pandèmia ha colpejat els negocis a peu de carrer.

La veritat és que els establiments comercials ja registraven descensos de vendes per canvis en el comportament de consumidor; cada vegada menys procliu a acumular coses i més disposat a gastar els seus diners en "experiències". La pandèmia, que ha comportat un notable increment de les compres a través d'internet, ha acabat de rematar el descens dels ingressos.

El tancament de locals respon, d'una banda, al cessament de negocis per asfíxia econòmica, i de l'altra, a un procés de racionalització dels punts físics de venda i d'impuls a les vendes online. En aquest sentit, les grans cadenes de moda, com Inditex o H&M, han explicitat un ambiciós pla de tancament de botigues i de reforç de les seves plataformes digitals. L'estratègia passa per tenir menys locals, de major dimensió i dissenyats per donar suport logístic a les vendes online, potenciant així la interrelació entre el canal físic i l'online.

"Què fem amb els locals que no tornaran a ser atractius per a l'activitat comercial?"

Inditex ja ha comunicat la seva voluntat de tancar locals a tot el món i en totes les seves línies de negoci. A Espanya té previst tancar entre 250 i 300 establiments fins a finals de l'any que ve, i es preveu que aquest procés continuï en altres locals, a mesura que els terminis de les obligacions contractuals vagin vencent.

Malgrat aquesta tendència, és altament probable que els locals de les principals artèries de les nostres ciutats tornin a omplir-se, un cop superada la crisi. Però molts locals situats en eixos secundaris i perifèrics quedaran buits de manera permanent. La gran pregunta és, què fem amb els locals que no tornaran a ser atractius per a l'activitat comercial?

Allò lògic seria canviar d'ús aquests espais per donar resposta a les noves necessitats de la societat; es podrien reconvertir en habitatge aquells que compleixin amb les mesures de habilitabilitat adequades, o bé, en centres de distribució d’"última milla" de les compres online, per complementar l'activitat logística que s'inicia en les naus situades fora de les ciutats.

Lamentablement, aquesta raonable proposta de canvi d'ús, per a adequar els espais físics a les noves demandes de la societat, no és possible actualment, a causa de la rígida normativa urbanística.

L'urbanisme ben entès hauria d'estar al servei de la societat, proveint-la d'aquell producte immobiliari que necessiti en cada moment històric. Un urbanisme flexible, que donés més llibertat per dotar de sentit als espais existents, contribuiria de manera decisiva a la dinamització de l'economia.

Per dotar d'activitat aquests espais buits i donar oportunitats a nous negocis que tenen sentit, tant en el curt com en el llarg termini, no calen diners públics; n'hi ha prou amb un canvi legislatiu que faciliti aquesta conversió.

"La nostra societat es mou a velocitat de segle XXI però amb eines de principis del segle XX. Posar l'urbanisme al servei de la societat és avui una urgència"

Al marge dels efectes de la pandèmia, que ha aguditzat tendències prèvies, les necessitats de la nostra societat canvien a una gran velocitat. Un dinamisme que xoca frontalment amb la rigidesa de l'urbanisme actual. La nostra societat es mou a velocitat de segle XXI però amb eines de principis del segle XX. Posar l'urbanisme al servei de la societat és avui una urgència.