Sobre el poder i el lideratge

Aquests dies de cacofonia informativa m´ha cridat l´atenció unes declaracions del Secretari General de la ONU. Ha dit que el problema que tenim actualment en la governança global és que hi ha bons lideratges sense poder i molt poder en mans de persones sense capacitat de lideratge.

Aquest confinament per la gran majoria dels occidentals ha suposat un episodi de característiques completament diferents al que hem viscut en les nostres vides. La majoria dels de la generació anterior han viscut conflictes armats, situacions crítiques de pèrdua de llibertat i de la pròpia seguretat, amb risc per les seves vides. La nostra generació a Occident de manera general no ha viscut mai una situació semblant. I ara ens ha tocat: sortir al carrer era posar en risc la nostra salut i la dels nostres, i hem assistit a una restricció de la nostra llibertat sense precedents en molts països. Carrers inhòspits, veïns sospitosos de portar el virus, desconfiança, incertesa legal i temor a tot, por i basarda, aquesta paraula tan nostra que descriu la por generalitzada de tot i de res en concret.

"Carrers inhòspits, veïns sospitosos de portar el virus, desconfiança, incertesa legal i temor a tot, por i basarda"

Potser la gran diferència respecte als conflictes socials que van viure els nostres pares radica en que d´informació n´hi ha, molta, alguna de qualitat, molta de mala qualitat, i una part indefinida, manipulació pura i dura. Però amb una mica de criteri és possible trobar molts elements que donarien credibilitat a la opinió del Secretari General de la ONU, un portuguès per cert, país que ha navegat bé pel mar turbulent de la pandèmia, potser “porque está más al oeste”, segons alguns analistes.

Si el lideratge és una condició de la bona gestió (liderar és anticipar, escoltar, convèncer i decidir), és bastant evident que generalment el lideratge ha estat inexistent. De lideratge poc n´hi ha hagut. Liderar vol dir anticipar-se. Qui havia d´anticipar-se no ho ha fet. S´ha anat tard i malament, sense criteris clars, tractant a la població d’irresponsables immadurs i sense detectar o fer cas almenys als símptomes prou clars del que venia. Un es pregunta com es poden tenir en compte amenaces a la salut pública per cancel·lar el Mobile i després es deixen entrar centenars d´avions amb provinença de llocs on la pandèmia estava fent estralls. Qui va prendre la decisió de cancel·lar el Mobile van ser les empreses. Una empresa es un institució especialista en el futur per definició: inverteix avui per recuperar demà. I les empreses estan acostumades a pensar en el demà.

"Qui va prendre la decisió de cancel·lar el Mobile van ser les empreses Una empresa es un institució especialista en el futur per definició:  inverteix avui per recuperar demà. Estan acostumades a pensar en el demà"

Les empreses que van bé solen estar ben liderades, per visionaris o per equips cohesionats que saben el que fan i del que parlen. No improvisen però saben improvisar si cal. Gestionen informació de l’entorn a gran velocitat, saben prendre decisions i saben explicar-les. Tancar un aeroport és una decisió que pren el poder. No cal lideratge per tancar un aeroport o una autopista: cal un bon ús del poder.

Si es té poder i lideratge, les decisions es prenen ràpidament, i el poder dóna velocitat a la implantació. Confinar a la població des del poder és relativament fàcil. Ha costat dues o tres setmanes entendre que desobeir el poder té el seu cost, i no és petit. Finalment tothom ho ha entès. Potser estar confinats dos mesos és el que calia fer. No ho sé. Però informacions d´algunes estratègies diferents que han donat resultat en altres latituds fan sospitar que hi havia altres maneres de contenir la pandèmia liderant la societat i utilitzant el poder d`una manera ben diferent. Per exemple, compartint-lo a diferents nivells. Fent-ne un ús proporcionat. Donant informació veraç i real. Potser hagués estat més eficaç “ensenyar a la població el que passa als hospitals que mostrar els aplaudiments i concerts de pati de l’Eixample”, deia un metge fart d´un reconeixement potser sincer però que sentia com una frivolització de la seva tasca.

Si em permeteu la confessió, com a ciutadà m´he sentit tractat pel poder com un individu que no sap pensar ni prendre les seves pròpies decisions en benefici propi i de la col·lectivitat. Estic convençut de què alguns poders amb interessos desconeguts han aprofitat per retallar-nos no només alguns drets fonamentals sinó també una mica de la mateixa dignitat com a ciutadà. “Es que la gent són uns irresponsables” diuen. Tracta’ls com a irresponsables i segur que no seran mai responsables. Hom té la impressió general que la classe política ha mostrat i està mostrant una manca de lideratge flagrant i repetida, que genera dubtes més que raonables no ja sobre persones concretes, sinó sobre un sistema que permet que individus sense capacitat de liderar (anticipar, escoltar, convèncer i decidir) arribin al poder i siguin els responsables de les decisions que s´han de prendre en entorns turbulents cada dia més habituals. Els cassos dels espectacles esperpèntics de dirigents als Estats Units, Regne Unit, el Brasil, i alguns altres donen una dimensió addicional i global d'aquest sentiment d´esgotament de la fe en el sistema. Potser és el que volia dir el Secretari General de la ONU, amb lucidesa... i resignació.