Els pols oposats s’atrauen o busquem la mitja taronja?

És cert que els pols oposats s’atrauen? O més aviat busquem una mitja taronja (romàntica, professional, d’amistat...) idèntica a nosaltres?

Pensem en el nostre grup d’amistats, en les persones a la feina amb qui millor relació tenim, en les comunitats amb què ens sentim afins... Sovint són massa iguals a la nostra identitat o personalitat i això té una explicació. La nostra amígdala descarta d’entrada el que no és habitual, no li agraden les persones o situacions inesperades o diferents.

Totes les persones tenim biaixos per com el nostre cervell està cablejat. I és que tenim un cervell que gasta molta energia – més del 20% tot i suposar només un 2% de la massa corporal – i tendeix a ser amant de la rutina i, per tant, un punt gandul.

Cada dia el nostre cervell s’encarrega de processar milions d’estímuls. I aquest procés es produeix a l’amígdala, que és la responsable de gestionar l’amenaça i la por. L’amígdala és la responsable de la nostra supervivència, de fer suposicions i de sentir emocions que causen que ens sentim atrets per certes persones (més afins). Com que aquest procés és molt ràpid i eficient, el biaix en la majoria dels casos no és conscient. El cervell té un patró de connexions neuronals que ens fan preferir el que sembla afí, competent o valuós... segons el nostre criteri esbiaixat, és clar.

Requereix molt d’esforç parar a pensar el perquè d’algunes decisions i obrir la ment – i la nostra vida – a la diferència per tenir una vida més rica i estimulant

El còrtex cerebral està associat a l’empatia i la raó. És on ens formem impressions de les persones. I quan una impressió passa a ser categoria és quan ens deixem portar per estereotips. La majoria de les decisions que prenem son emocionals. D’això parla també Daniel Kahneman al seu llibre Pensa ràpid, pensa lent. Si et deixes guiar per la intuïció en relació amb una persona, segurament la teva opinió tindrà biaix. Requereix molt d’esforç parar a pensar el perquè d’algunes decisions i obrir la ment – i la nostra vida – a la diferència per tenir una vida més rica i estimulant.

Verna Myers, una de les persones més influents en diversitat i inclusió, ens diu que “els biaixos són les històries que ens inventem sobre les persones abans de saber qui són en realitat”. I, com bé sabem, tendim a enamorar-nos de les històries que (ens) expliquem. I a creure’ns-les.

Els biaixos més habituals en tots nosaltres es poden resumir en el model SEEDS del Dr.David Rock de l’Institut de Neurolideratge. Ells ens parla de les cinc categories més comunes:

• Afinitat: ens tendeix a agradar més algú similar a nosaltres.
• Raó: ens agrada més algú que pensa com nosaltres.
• Experiència: tendim a aconsellar segons les nostres experiències.
• Distància: tendim a preferir algú més a prop nostre (en edat, cultura...).
• Seguretat: tendim a escollir la via més segura, el que ja hem provat i coneixem.

Des de menjar, música o roba fins a persones, tendim a categoritzar i tenir preferències. Algunes poden ser ben innocents. Però quan es tracta de preferir unes persones respecte d’altres; podem discriminar. Cal entrenar la nostra manera de pensar per reduir els biaixos inconscients i promoure la inclusió conscient. Si tornem a la mitja taronja o els pols oposats, conclouríem que si pensem ràpid i deixem que el nostre cervell actuï amb inèrcia, optaríem per la “mitja taronja”. Però si en canvi volem tenir una vida més rica, ens obriríem a persones que – d’entrada – considerem diferents o fins i tot oposades a nosaltres.

Els viatges ens donen grans oportunitats d’explorar cultures diverses, aprofitem-los per aprendre i aplicar-ho al nostre entorn social i laboral en tornar a la quotidianitat

De fet, quan explorem des de la curiositat ens adonem que les diferències són molt subjectives i que, objectivament, no ens separen grans coses entre persones. Els viatges ens donen grans oportunitats d’explorar cultures diverses, aprofitem-los per aprendre i aplicar-ho al nostre entorn social i laboral en tornar a la quotidianitat.

La vida, amb consciència inclusiva, és més rica i plaent. Les organitzacions també ho són. A les empreses, la cultura inclusiva ens aporta millors resultats econòmics i de productivitat, més capacitat d’atracció del talent (especialment de la generació Z), millor engagement dels equips actuals (segons Great Places to work 5,4 vegades més fidelització), millor presa de decisions, més col·laboració i aprenentatge, major capacitat de creativitat i innovació... Encara preferiu la clàssica mitja taronja?