Por de no cobrar les pensions en un Estat català independent?
09
de Setembre
de
2016
El desconeixement de molts ciutadans de Catalunya sobre la naturalesa de les pensions i la lògica inquietud que generen el silenci i la desinformació partidista dels grans mitjans de comunicació estatals entre el col·lectiu de pensionistes, obliga a precisar quina és la realitat sobre una qüestió que afecta prop d'1,7 milions de ciutadans de Catalunya.
Quan certs polítics i mitjans de comunicació interessats a difondre falsedats i missatges catastrofistes, en una flagrant falta de respecte als pensionistes, diuen que la independència de Catalunya posarà en perill les pensions, menteixen deliberadament: saben perfectament que l'Estat espanyol està obligat a pagar-les mentre no reconegui Catalunya com a estat independent i hagi un acord pactat de secessió.
Des del moment de la declaració d'independència de Catalunya i fins que no s'arribi a un pacte entre les dues parts sobre el repartiment d'actius i passius, la Seguretat Social espanyola continuarà essent titular de les obligacions de pagament de les pensions i qui les pagarà, ja que la pensió és un dret basat en un contracte —el ciutadà té el dret a percebre la corresponent pensió en la mesura que cotitza durant els anys estipulats— i ha de ser pagada per qui ha rebut l'import de les cotitzacions, independentment de la nacionalitat i on resideixi la persona que ha cotitzat. Així ho preveuen les directives europees en matèria de pensions i així ho reconeix la legislació espanyola. És jurídicament inviable un boicot als catalans en matèria de pensions.
En l'improbable cas que Espanya no volgués fer-se càrrec del pagament de les pensions dels catalans, això suposaria de facto un reconeixement d'independència sense acord, la qual cosa deslliuraria Catalunya d'assumir cap obligació respecte de l'import del deute espanyol. Per això, serà d'interès d'Espanya, i dels àrbitres internacionals, negociar la separació amb Catalunya, per a garantir el pagament dels serveis als ciutadans, les pensions als jubilats i els deutes als seus creditors.
En l'Estat català, la legislació determinarà que les empreses catalanes hauran de fer l'ingrés de les cotitzacions a la tresoreria de l'Agència Catalana de Protecció Social, agència que assumirà les funcions de la Seguretat Social actual i per la qual hem vist com el passat 26 de juliol es van iniciar els tràmits per a la seva creació per part del Parlament de Catalunya, així, de la mateixa manera com passa avui dia, amb les nostres pròpies cotitzacions, s'abonarien les pensions als nostres pensionistes. Recordem que les pensions que es paguen cada mes no surten d'una "guardiola de pensions" sinó que els diners de les cotitzacions que mensualment ingressen les empreses es destinen a pagar les pensions. És un sistema mensual d'entrada i sortida de diners.
Per últim, cal dir que el sistema de pensions català, actualment i per si mateix, és més sostenible que l'espanyol perquè els sous a Catalunya estan per sobre de la mitjana, per consegüent, les cotitzacions a la Seguretat Social són superiors i perquè la relació de cotitzants per cada pensionista (pagadors/perceptor) és superior a la mitjana espanyola a causa del menor nivell d'atur i a una taxa d'activitat de la població catalana més elevada. A més, els llocs de treball que es crearien amb la independència i les noves cotitzacions enfortirien el sistema de la seguretat social catalana.
Quan certs polítics i mitjans de comunicació interessats a difondre falsedats i missatges catastrofistes, en una flagrant falta de respecte als pensionistes, diuen que la independència de Catalunya posarà en perill les pensions, menteixen deliberadament: saben perfectament que l'Estat espanyol està obligat a pagar-les mentre no reconegui Catalunya com a estat independent i hagi un acord pactat de secessió.
Des del moment de la declaració d'independència de Catalunya i fins que no s'arribi a un pacte entre les dues parts sobre el repartiment d'actius i passius, la Seguretat Social espanyola continuarà essent titular de les obligacions de pagament de les pensions i qui les pagarà, ja que la pensió és un dret basat en un contracte —el ciutadà té el dret a percebre la corresponent pensió en la mesura que cotitza durant els anys estipulats— i ha de ser pagada per qui ha rebut l'import de les cotitzacions, independentment de la nacionalitat i on resideixi la persona que ha cotitzat. Així ho preveuen les directives europees en matèria de pensions i així ho reconeix la legislació espanyola. És jurídicament inviable un boicot als catalans en matèria de pensions.
En l'improbable cas que Espanya no volgués fer-se càrrec del pagament de les pensions dels catalans, això suposaria de facto un reconeixement d'independència sense acord, la qual cosa deslliuraria Catalunya d'assumir cap obligació respecte de l'import del deute espanyol. Per això, serà d'interès d'Espanya, i dels àrbitres internacionals, negociar la separació amb Catalunya, per a garantir el pagament dels serveis als ciutadans, les pensions als jubilats i els deutes als seus creditors.
En l'Estat català, la legislació determinarà que les empreses catalanes hauran de fer l'ingrés de les cotitzacions a la tresoreria de l'Agència Catalana de Protecció Social, agència que assumirà les funcions de la Seguretat Social actual i per la qual hem vist com el passat 26 de juliol es van iniciar els tràmits per a la seva creació per part del Parlament de Catalunya, així, de la mateixa manera com passa avui dia, amb les nostres pròpies cotitzacions, s'abonarien les pensions als nostres pensionistes. Recordem que les pensions que es paguen cada mes no surten d'una "guardiola de pensions" sinó que els diners de les cotitzacions que mensualment ingressen les empreses es destinen a pagar les pensions. És un sistema mensual d'entrada i sortida de diners.
Per últim, cal dir que el sistema de pensions català, actualment i per si mateix, és més sostenible que l'espanyol perquè els sous a Catalunya estan per sobre de la mitjana, per consegüent, les cotitzacions a la Seguretat Social són superiors i perquè la relació de cotitzants per cada pensionista (pagadors/perceptor) és superior a la mitjana espanyola a causa del menor nivell d'atur i a una taxa d'activitat de la població catalana més elevada. A més, els llocs de treball que es crearien amb la independència i les noves cotitzacions enfortirien el sistema de la seguretat social catalana.