President Donald Trump
20
de Gener
de
2017
El dimecres 9 de novembre em vaig llevar a les 6 del matí. No podia dormir més. Quan vaig anar a dormir la nit abans, Hillary Clinton estava guanyant les eleccions a la presidència dels EUA però jo no havia anat a dormir tranquil·la. Quan vaig veure a Google que Trump havia guanyat, vaig seguir llegint: article darrer article, m'anaven confirmant que no era un mal son, ni broma de mal gust. Trump serà/és el 45è president dels EUA.
Intel·lectualment, entenc tant el vot per Trump com pel Brexit. Són en el fons un vot per al canvi. Entenc que les mateixes persones del Rust Belt que fa quatre anys havien votat Obama, un demòcrata, havien canviat el 2016 per votar per Trump, un demagog. Penso que són persones frustrades amb els sistemes actuals. És una frustració als EUA, però té arrels a tot el món, també aquí.
Per a mi, el problema no és el canvi. Jo mateixa estic lluitant constantment pels canvis. No, el meu problema és Trump en si. Jo, com a mare d'un nen i dues nenes, no sabia com podia explicar-los que en ple 2016, un home ple de demagògia, que no té gens de respecte pels discapacitats, per les minories, per les dones, pels immigrants (jo mateixa sóc una immigrant), pels musulmans i per tots els altres grups de persones que no són homes blancs heterosexuals, serà el pròxim president d'un dels països més poderosos del món.
Sé que amb els "Checks and Balances" del govern dels EUA, Trump no pot fer molt mal com a president. Ja hem vist, malgrat que els que l'envolten se senten poderosos i han començat a fer coses, la reacció pública l'ha obligat a fer marxa enrere, com quan han intentat treure el comitè independent d'ètiques del Senat. Compto amb el balanç de poder i la premsa lliure per controlar la presidència de Trump i espero tots els seus conflictes d'interessos.
Intel·lectualment, entenc tot això, però el dia 9 de novembre, quan els nens em va preguntar qui havia guanyat les eleccions als EUA, se'm va escapar unes llàgrimes quan els vaig dir: "El senyor Trump". Mai a la vida he tingut una reacció tan emocional amb una cosa que, en principi, realment no ha d'afectar el dia a dia de la meva vida. Però sí que afecta. Malgrat tots els balanços de poder, la premsa lliure americana i la pressió de l'opinió pública, hi ha una cosa incontrolable en la presidència de Trump i és la seva boca.
Durant la seva companya, va dir un munt de bestieses i insults i l'opinió pública li perdonava. "Ell no dirà això com a president", deien. Però ja hem vist que sí i que és mil vegades pitjor que parli així com a president que com a candidat.
Com a pares, avui en dia, som molt sensitius amb el que passa als nostres fills i no tenim cap tolerància amb el bullying i cyber bullying. Però als EUA, han posat el "Bully" més gran de la seva societat a la cadira més poderosa que tenen. Ara què hem de dir als nostres fills? Has de respectar la gent però els homes que tenen poder no?
Com al Regne Unit després del vot del Brexit, des de l'elecció de Trump, hem vist una gran pujada d'atacs contra minories tant al carrer com a les xarxes socials. És el fet que els seguidors d'un líder demagog se sentin ajudats és el més preocupant de Trump. Està creant una cultura de la por per tot: por de la gent, que pensa que les seves vides no estan bé i por dels grups de gent que són el centre dels seus atacs.
Sí que necessitem canvis, però un demagog no és un vehicle de canvi. Només és un vehicle per a la por i l'odi. Que faré? Com a mare, faré el millor per ensenyar als meus fills què no s'ha de fer. Com a dona i membre de la societat, faré sentir la meva veu. Fins ara m'he mossegat la llengua davant d'actituds i comentaris mal fets, perdonant la persona que els ha fet. Però ja és hora que tots lluitem contra els "bullies" i la demagògia. No ens podem quedar quiets davant d'una persona que fa servir la por com una eina per al seu poder. Per als nostres fills i el futur de la societat, hem de ser forts, intel·ligents i treballar per una societat basada en la pau i la prosperitat.
Intel·lectualment, entenc tant el vot per Trump com pel Brexit. Són en el fons un vot per al canvi. Entenc que les mateixes persones del Rust Belt que fa quatre anys havien votat Obama, un demòcrata, havien canviat el 2016 per votar per Trump, un demagog. Penso que són persones frustrades amb els sistemes actuals. És una frustració als EUA, però té arrels a tot el món, també aquí.
Per a mi, el problema no és el canvi. Jo mateixa estic lluitant constantment pels canvis. No, el meu problema és Trump en si. Jo, com a mare d'un nen i dues nenes, no sabia com podia explicar-los que en ple 2016, un home ple de demagògia, que no té gens de respecte pels discapacitats, per les minories, per les dones, pels immigrants (jo mateixa sóc una immigrant), pels musulmans i per tots els altres grups de persones que no són homes blancs heterosexuals, serà el pròxim president d'un dels països més poderosos del món.
Sé que amb els "Checks and Balances" del govern dels EUA, Trump no pot fer molt mal com a president. Ja hem vist, malgrat que els que l'envolten se senten poderosos i han començat a fer coses, la reacció pública l'ha obligat a fer marxa enrere, com quan han intentat treure el comitè independent d'ètiques del Senat. Compto amb el balanç de poder i la premsa lliure per controlar la presidència de Trump i espero tots els seus conflictes d'interessos.
Intel·lectualment, entenc tot això, però el dia 9 de novembre, quan els nens em va preguntar qui havia guanyat les eleccions als EUA, se'm va escapar unes llàgrimes quan els vaig dir: "El senyor Trump". Mai a la vida he tingut una reacció tan emocional amb una cosa que, en principi, realment no ha d'afectar el dia a dia de la meva vida. Però sí que afecta. Malgrat tots els balanços de poder, la premsa lliure americana i la pressió de l'opinió pública, hi ha una cosa incontrolable en la presidència de Trump i és la seva boca.
Durant la seva companya, va dir un munt de bestieses i insults i l'opinió pública li perdonava. "Ell no dirà això com a president", deien. Però ja hem vist que sí i que és mil vegades pitjor que parli així com a president que com a candidat.
Com a pares, avui en dia, som molt sensitius amb el que passa als nostres fills i no tenim cap tolerància amb el bullying i cyber bullying. Però als EUA, han posat el "Bully" més gran de la seva societat a la cadira més poderosa que tenen. Ara què hem de dir als nostres fills? Has de respectar la gent però els homes que tenen poder no?
Com al Regne Unit després del vot del Brexit, des de l'elecció de Trump, hem vist una gran pujada d'atacs contra minories tant al carrer com a les xarxes socials. És el fet que els seguidors d'un líder demagog se sentin ajudats és el més preocupant de Trump. Està creant una cultura de la por per tot: por de la gent, que pensa que les seves vides no estan bé i por dels grups de gent que són el centre dels seus atacs.
Sí que necessitem canvis, però un demagog no és un vehicle de canvi. Només és un vehicle per a la por i l'odi. Que faré? Com a mare, faré el millor per ensenyar als meus fills què no s'ha de fer. Com a dona i membre de la societat, faré sentir la meva veu. Fins ara m'he mossegat la llengua davant d'actituds i comentaris mal fets, perdonant la persona que els ha fet. Però ja és hora que tots lluitem contra els "bullies" i la demagògia. No ens podem quedar quiets davant d'una persona que fa servir la por com una eina per al seu poder. Per als nostres fills i el futur de la societat, hem de ser forts, intel·ligents i treballar per una societat basada en la pau i la prosperitat.