Projectes estratègics

Un emprenedor és aquell que idea projectes, es compromet emocionalment amb ells i els executa. És algú que promou el canvi i el posa en valor. En qualsevol camp de la vida, l’economia o la societat. Es pot ser emprenedor en els mercats, dintre d’una empresa privada, a l’administració o en qualsevol organització. No és el mateix ser empresari que emprenedor. He vist molts emprenedors sense capacitats empresarials (persones vàlides per arrencar projectes, però no per concloure’ls o estabilitzar-los), i empresaris sense un gram d’emprenedoria (orientats a conservar patrimonis o estructures preexistents, sense assumir majors riscos). Un amic em va dir una vegada que “qui no té projectes, no té vida”. I efectivament, segons Tal Ben Shahar, professor de Harvard i autor de Happier, la felicitat no existeix en sentit estàtic. Existeix en sentit dinàmic: s’és feliç quan s’està en moviment, quan es té un projecte. No debades, les paraules llatines “emocionar” o “motivar” tenen la mateixa arrel que “moure”. Et motiva i t’emociona allò que et mou.

Catalunya ha estat terra d’emprenedors i de projectes. Si avui tenim una estructura industrial encara sòlida és perquè els nostres rebesavis van liderar una primera revolució industrial a les valls fluvials catalanes, viatjant fins al Regne Unit i els Països Baixos per aprendre de la tecnologia i mètodes organitzatius d’aquelles contrades. Posteriors generacions van consolidar noves empreses i van atrevir-se de nou a sortir al món exportant els seus productes. El professor Solé Parellada (un referent en l’estudi de la innovació) explica com l’excel·lent sistema científic català es crea gràcies a líders emprenedors científics, que somien amb projectes de gran ambició i lluiten contra la tradicional inflexibilitat del context universitari, a Barcelona i Madrid, per atreure recursos i fer possibles aquests somnis. El Supercomputador Mare Nostrum, avui una peça clau en el desenvolupament de la indústria de semiconductors europea, és obra de l’empenta emprenedora i científica del professor Mateo Valero. El sincrotró Alba deu la seva existència a la tenacitat i visió estratègica del professor Ramon Pascual. L’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), considerat un dels millors centres de física de la llum del món, és obra de la visió del professor Lluis Torner, per crear una estructura de recerca alineada amb els centres d’excel·lència globals, malgrat les restriccions administratives locals. En el mateix camp, cal ressaltar la figura del professor Ferran Laguarta, arquetip del científic-emprenedors, fundador del Centre de Sensors i Sistemes (CD6) de la Universitat Politècnica, centre d’on han sortit una desena de start-ups existoses, d’alta tecnologia (Visiometrics, Sensofar, o SnellOptics, entre d’altres).

He vist molts emprenedors sense capacitats empresarials i empresaris sense un gram d’emprenedoria

Sortosament, m’arriben de forma continuada notícies de nous grans projectes tractors. Projectes que poden definir la geografia de la innovació i de la prosperitat els propers anys. El Centre Tecnològic Eurecat està liderant, juntament amb l’Institut de Recerca en Energia (IREC), el projecte BATTECH, amb l’objectiu de crear un ecosistema de recerca i innovació en tecnologia de bateries i emmagatzematge elèctric, que doni suport a diferents sectors industrials (amb laboratoris de fabricació, reciclatge i assaig). M’arriben notícies també de TRAMLAB, projecte de recerca en tecnologia eòlica marina al Golf de Roses, liderat pel mateix Eurecat i per l’empresa Sener. O de la Vall de l’Hidrogen, coordinat per la Universitat Rovira i Virgili en la zona petroquímica de Tarragona, amb l’objectiu de desenvolupar tecnologia d’hidrogen, un dels vectors energètics clau per combatre el canvi climàtic. Mercabarna està desenvolupant un ambiciós hub d’innovació logística alimentaria. Fa poc vaig conèixer la iniciativa de l’Agroparc del Penedès, liderada per Ametller Origen, un extraordinari ecosistema de producció agrotech, amb productes sostenibles en una cadena d’economia circular. Un sistema capaç d’absorbir més CO2 del que genera la seva activitat (activitat que serà gestionada per algoritmes d’intel.ligència artificial per produir exactament allò que es demanda). Per no parlar del DFactory de Zona Franca, ja una realitat impulsada i gestionada pel CZFB i que té Leitat com a partner a la incubadora especialitzada en impressió 3D, sensòrica i manufactura avançada. Catalunya és terra ferma en projectes estratègics.

Sud avall, darrerament m’arriben notícies molt positives de la creació d’un gran hub innovador a Màlaga al voltant del Parc Tecnològic d’aquesta ciutat. Allà s’apleguen ja més de 600 empreses que generen més de 20.000 llocs de treball, i no paren d’aterrar noves companyies tecnològiques. Google ha anunciat la instal·lació a Màlaga d’un centre de recerca en ciberseguretat. Fa pocs dies es va constituir la iniciativa RVIN (Ricardo Valle Innovation Network), liderada per AMETIC (associació de la indústria digital espanyola). RVIN pretén seguir l’estela dels famosos centres Fraunhofer alemanys, i ha creat el seu primer node a Màlaga, amb vocació de participar en l’estratègia europea de xips. Conec bé als líders d’aquesta iniciativa i dono fe de la seva solvència, coneixement de la tecnologia i ambició per atreure activitats de valor al territori.

Existeixen emprenedors, com veiem, a tot arreu. Per sort, vivim en un país dinàmic i d’iniciatives constants. És molt important, però, que tots aquests projectes, autèntics projectes estratègics de país,  gaudeixin de la complicitat de les administracions, i que, especialment en moments d’hipotètica abundància de recursos europeus per l’R+D, aquests els hi arribin amb celeritat. Com he comentat, aquests projectes (i molts d’altres) decidiran la geografia de la prosperitat, del treball de qualitat, i del benestar en els anys que venen.