Punt d'inflexió

La pandèmia ha suposat un important punt d'inflexió en la lògica global dels negocis, del qual potser poca gent és conscient. Cap a final dels noranta, amb l'arribada d'internet, es va imposar una visió de l'economia segons la qual els cicles econòmics s'havien acabat. La globalització ens portava a un món estandarditzat sota els paradigmes de l'economia de mercat i la democràcia lliberal; i internet uniformitzava l'accés a la informació. Avançàvem cap a un capitalisme de competència perfecte, que no pararia de generar riquesa, sense oscil·lacions. Tots els països, a la llarga o a la curta, convergirien en un model com el dels Estats Units.

La realitat és que aquest capitalisme de mercat ha esdevingut un capitalisme financer que ha esclatat tres vegades en vint anys. Les dues primeres, per una perillosa híper-financerització de l'economia. La tercera, de forma inesperada, per una pandèmia gairebé medieval. Efectivament, el 2000, amb la bombolla "dot.com", el sistema financer va esclatar per un excés d'expectatives sobre una tecnologia disruptiva emergent que estava canviant el món (internet) -recordeu les accions de Terra Networks a 150 $?-. En el segon -en part, una reverberació de la primera crisi-, per un excés de liquiditat i una política econòmica temerària que incentivava l'endeutament i l'especulació, especialment en el sector immobiliari. Una economia que semblava que no havia de patir més oscil·lacions, de fet, no ha deixat d'oscil·lar (gairebé compulsivament) en les darreres dues dècades.

"La realitat és que aquest capitalisme de mercat ha esdevingut un capitalisme financer que ha esclatat tres vegades en vint anys"

Els inversors en borsa estan ara desconcertats. Està el mercat en una espècie d'irracionalitat inexplicable? No ho crec. Els vells mètodes de valoració d'empreses fallen sistemàticament. Durant els primers vint anys del segle XXI, els analistes financers i econòmics (i, en general, els mercats) han interpretat erròniament el valor real de les empreses. Bàsicament, perquè han utilitzat vells mètodes de valoració, inadaptats a l'era de la disrupció tecnològica. Quin és el valor d'un banc, per exemple, si de sobte Facebook o Google poden esdevenir bancs i competir amb capacitat d'intel·ligència artificial i digitalització inimaginable per la banca tradicional i esborrar-lo del mapa en setmanes? Quin és el valor d'una marca de distribució en l'era Amazon? Quin és el valor d'una automobilística quan Tesla, i la convergència del vehicle elèctric, compartit, connectat i -possiblement- autoconduït- han triturat la lògica competitiva del sector? Podem valorar una companyia -com abans- per les seves instal·lacions, els seus actius i ratis financers, l'experiència dels seus directius i els resultats històrics? Tot això és mirar al passat. El futur només té un driver: la tecnologia. I els mercats financers tot just ara comencen a saber valorar la tecnologia. Si fins ara els mercats financers ho han valorat tot, menys la tecnologia; potser a partir d'aquest moment el valor financer de les empreses es medeixi bàsicament en funció de la seva intensitat de coneixement i les seves capacitats tecnològiques.

"Quin és el valor d'un banc si de sobte Facebook o Google poden esdevenir bancs i competir amb capacitat d'IA i digitalització inimaginable per la banca tradicional i esborrar-lo del mapa en setmanes?"

Hi ha un canvi estructural en tot el que està passant. Es propulsen a l'estratosfera les empreses basades en coneixement (les veritables deep-tech), i aquestes substitueixen progressivament els antics líders i tiben dels índexs borsaris a l'alça. De fet, la Covid-19 ha accelerat l'emergència i supremacia d'un nou tipus d'empresa: l'empresa-plataforma tecnològica. Els mercats financers, avui, estan propulsats per empreses construïdes al voltant de grans plataformes tecnològiques, de sòlides fons de coneixement i talent. Apple acaba de superar els dos trilions de dòlars de valor financer (bilions europeu). Microsoft i Amazon la segueixen de prop. Google, Facebook i Alibaba van al darrere. Tesla gairebé multiplica per 10 el valor de fa un any, i no para de batre rècord darrere rècord. Què passarà quan Tesla tingui, no unes poques, sinó centenars de giga factories per tot el món, i complementi el seu model de negoci de vehicles amb entreteniment digital dintre del vehicle, i emmagatzemament energètic a la llar o a la indústria, entre d'altres. Avui Tesla val ja el doble que Toyota. Com valorar Toyota, Ford o Volkswagen quan en l'escenari irromp un Tesla? Qui controla les tecnologies disruptives, controla el futur.

Un nou tipus d'empresa, i un nou tipus de management ha arribat (segurament per quedar-se): aquella que està construïda al voltant d'un nucli de coneixement (cada cop més profund), i sap desenvolupar models de negoci en diferents sectors, pivotant sobre aquest nucli de coneixement (recordem el lema de Google: "AI First"). Si fins ara una empresa es valorava pels seus actius (fàbriques, maquinària, inversions), pels seus resultats històrics, per la seva prospectiva de mercat o per les seves ràtios d'endeutament o solvència, en el futur immediat, la valoració de les empreses dependrà fonamentalment del seu nucli de talent i la seva tecnologia. És la fi del management financer, o del management comercial, i l'inici de l'era del management tecnològic.