Què n'hem de fer, del SOC?
16
de Novembre
de
2015
Parlar del Servei d'Ocupació de Catalunya és perillós, sobretot si hi tens el cul llogat o si has passat a dependre de les convocatòries d'ajuts i subvencions, sempre peremptòries i mai tempestives. No vinc a qüestionar la feina que fan els tècnics, siguin els dels serveis centrals i territorials o siguin els que atenen les oficines de treball. Res a dir de la seva tasca perquè desconec fins a quin punt disposen de bones condicions per desenvolupar-la i perquè estic segur que, ells mateixos, pateixen les conseqüències d'un sistema abstrús, massa vel·leïtós i sotmès a canvis continuats. Només cal que els ho pregunteu.
Des de fora i des de dins, això del SOC és d'aquelles realitats de les quals tothom en malparla a porta tancada però de les quals ningú té la gosadia de manifestar-se en obert. El servilisme és evident. A vegades tinc la sensació que des del nucli s'engreixa més i més aquesta relació de cortesia imposada, gairebé de remença.
Hi ha una mena de tirania burocràtica. Sembla que la maquinària hagi esdevingut una repartidora de recursos sense ànima, indolent i desmenjada. Quan es tracta de les subvencions ningú no hi vol renunciar als successius repartiments dels ajuts, encara que siguin engrunes. A la calaixera del clientelisme hi trobem centres de formació públics i privats, ajuntaments, consells comarcals i organitzacions empresarials i sindicals. La roda de convocatòries, una rere l'altra, emmascara una operativa informàtica lamentable i uns protocols administratius barrocs, com d'una altra època.
Els objectius del SOC són: "Oferir i donar servei a totes les persones que busquen feina, independentment que la seva situació laboral sigui en actiu o en atur i a les empreses; oferir un marc d'igualtat d'oportunitats laborals per a tothom; fomentar l'esperit emprenedor i donar suport a la petita i mitjana empresa; aconseguir que el diàleg i el compromís entre els actors públics i privats siguin el motor de les polítiques d'ocupació; aconseguir un nivell d'ocupació alt, mitjançant una acció activa juntament amb la promoció i creació de treball".
Compleix, el SOC, amb aquestes directrius? He escoltat l'opinió d'alguns consellers, en el moment en què tenien competències sobre les polítiques d'ocupació, i han coincidit a dir que el sistema és molt millorable. Eufemisme de catàleg. Per això l'organisme ha estat sotmès a diferents reformes, més programàtiques que no pas factuals, sempre amb bones intencions, segurament, però sense resultats positius.
No ho resoldrem si abans no escoltem els parers de tots els agents que participen d'aquestes dinàmiques; és a dir, de tots aquells que podrien contribuir a un sistema d'ocupació més diligent i orientat a l'excel·lència. En lloc de repartir recursos convé prioritzar l'assumpció de compromisos i responsabilitats, per part de tots.
Des de fora i des de dins, això del SOC és d'aquelles realitats de les quals tothom en malparla a porta tancada però de les quals ningú té la gosadia de manifestar-se en obert. El servilisme és evident. A vegades tinc la sensació que des del nucli s'engreixa més i més aquesta relació de cortesia imposada, gairebé de remença.
Hi ha una mena de tirania burocràtica. Sembla que la maquinària hagi esdevingut una repartidora de recursos sense ànima, indolent i desmenjada. Quan es tracta de les subvencions ningú no hi vol renunciar als successius repartiments dels ajuts, encara que siguin engrunes. A la calaixera del clientelisme hi trobem centres de formació públics i privats, ajuntaments, consells comarcals i organitzacions empresarials i sindicals. La roda de convocatòries, una rere l'altra, emmascara una operativa informàtica lamentable i uns protocols administratius barrocs, com d'una altra època.
Els objectius del SOC són: "Oferir i donar servei a totes les persones que busquen feina, independentment que la seva situació laboral sigui en actiu o en atur i a les empreses; oferir un marc d'igualtat d'oportunitats laborals per a tothom; fomentar l'esperit emprenedor i donar suport a la petita i mitjana empresa; aconseguir que el diàleg i el compromís entre els actors públics i privats siguin el motor de les polítiques d'ocupació; aconseguir un nivell d'ocupació alt, mitjançant una acció activa juntament amb la promoció i creació de treball".
Compleix, el SOC, amb aquestes directrius? He escoltat l'opinió d'alguns consellers, en el moment en què tenien competències sobre les polítiques d'ocupació, i han coincidit a dir que el sistema és molt millorable. Eufemisme de catàleg. Per això l'organisme ha estat sotmès a diferents reformes, més programàtiques que no pas factuals, sempre amb bones intencions, segurament, però sense resultats positius.
No ho resoldrem si abans no escoltem els parers de tots els agents que participen d'aquestes dinàmiques; és a dir, de tots aquells que podrien contribuir a un sistema d'ocupació més diligent i orientat a l'excel·lència. En lloc de repartir recursos convé prioritzar l'assumpció de compromisos i responsabilitats, per part de tots.