Tot català porta dins seu un filòleg, un meteoròleg i un entrenador del Barça.
Que tots portem un entrenador és fàcil d’argumentar, només cal veure les audiències quan juga el Barça. El resum de la remuntada contra el París St. Germain va fer una quota de pantalla del 33% (el resum!) i quan un programa fa una bona audiència es compara de seguida amb la d’un partit del Barça; “l’entrevista del Jordi Évole a l’MHP Carles Puigdemont va fer una audiència a Catalunya de partit de Champions del Barça”.
Que portem un filòleg a dins també és clar i si som on som és en part per aquest mini-Fabra que ens fa mirar el món i explicar-lo des de la nostra llengua. És aquest tossut filòleg és el que ha fet que avui puguem enraonar, cantar (sobretot celebreu diumenge el dia de la música), fer ciència, tuitar i tenir YouTubers en català.
"Que tots portem un entrenador és fàcil d’argumentar, només cal veure les audiències quan juga el Barça"
Proves d’això en són la quantitat de diccionaris que tenim en català —el Pompeu Fabra, el de l’Institut d’Estudis Catalans, el de l’Enciclopèdia Catalana, el de l’Alcover-Moll, el Corominas, etc—, el Termcat, eina fonamental per a l’adopció de la terminologia especialment tecnològica, i els més de 555.700 articles a la Viquipèdia en català que aquest any ha celebrat el seu 16è aniversari. La Viquipèdia en català va ser la segona després de l’angles a tenir continguts, tres mesos després de la creació de l’anglesa. Tot això que tenim.
I que tots portem un meteoròleg també ho podem mesurar en xifres, només cal mirar els alts índex d’audiència de l’espai del Temps a TV3. Aquesta dèria explicaria també els 10 anys d’emissió en prime time de caçadors de bolets (2004-2014). Els indígenes d’un país que a l’hivern viu preocupat per la neu del nord, a l’estiu per l’estat de les platges de llevant i tot l’any per la collita de ponent és inevitable que estiguin tocats per la meteorologia.
I des de fa no massa que al mini-Fabra, al mini-Pep i al mini-Molina que portem a dins els hem d’afegir un mini-Assange. Des que la justícia espanyola va començar a coartar la llibertat d’expressió tancant webs, que també portem dins nostre un hacker. Van començar tancant els servidors de CDMon que allotjaven els webs de la campanya pel referèndum de l’1 d’Octubre. A continuació van obligar els proveïdors de servei que bloquegessin els accessos a determinats dominis per tècniques cutres d’interposició (Man In The Middle). L’escalada va pujar de to forçant la Fundació puntCat a tancar dominis d’alt nivell .cat, fet que no va agradar gens a la Internet Society ni a la Electronic Frontier Foundation. Fins i tot han obligat els operadors a tallar el servei d’IPFS (servei distribuït d’arxius a Internet) per a tot Espanya. Finalment han tancat els webs de l’Assemblea i webs de particulars com empaperem.cat (l’han replicada a empaperem.com).Tot això mentre citaven a declarar a estudiants i programadors que havien clonat algun d’aquests webs. I coses que ara em callo.
"I des de fa no massa que al mini-Fabra, al mini-Pep i al mini-Molina que portem a dins els hem d’afegir un mini-Assange"
Per poder accedir al contingut que està censurat a Espanya hem après a navegar de manera anònima, a activar una VPN, a canviar les DNS de Movistar o Vodafone per les de Google i a navegar amb el navegador TOR. Tot per fer creure els proveïdors de servei espanyols que accedíem des d’un país de fora d’Espanya als webs bloquejats. La tecnologia sempre va un pas per endavant.