Si no ho heu fet, encara sou a temps de votar-lo, a https://www.upf.edu/web/neologismedelany. Heu d’afanyar-vos, però, que avui acaba el termini per fer-ho. Hi ha 10 candidats a neologisme de l’any. Són bot, ecoansietat, gazià -ana, grassofòbia, hipersexualització, nit tropical, refugi climàtic, sexoafectiu -iva, superilla i viralitzar. Els han seleccionat conjuntament l’Observatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra, l’Institut d’Estudis Catalans, el TERMCAT i el 3Cat, quatre organismes que segueixen de prop les novetats de la nostra llengua i que organitzen la campanya del Neologisme de l’Any.
Podem veure que, com en les edicions anteriors, els termes corresponen a temes que ens preocupen especialment. Per exemple, s’hi reflecteix el neguit pel canvi climàtic, amb tres representants: l’ecoansietat (‘estat d'ansietat causat per la por de patir un cataclisme ambiental com a conseqüència del canvi climàtic’), el refugi climàtic (‘espai que pot proporcionar condicions de confort tèrmic en episodis de temperatures extremes’) i la nit tropical (‘nit amb una temperatura mínima entre 20 i 25 oC’), cada cop més habitual a casa nostra a l’estiu, juntament amb la nit tòrrida (‘nit amb una temperatura mínima entre 25 i 30 oC’).
Grassofòbia (‘actitud i comportament hostil que discrimina i estigmatitza les persones grasses’) i hipersexualització (‘erotització forçada o precoç dels infants’) ens recorden l’excessiva importància que donem a l’estètica avui dia. Sexoafectiu -iva (‘dit de la relació entre dues o més persones que estableixen un vincle basat en la responsabilitat emocional i sexual’) pren el relleu de poliamor, candidat de l’any passat, com a designació d’una nova manera d’entendre les relacions sexuals i afectives.
Hi ha 10 candidats a neologisme de l’any. Són bot, ecoansietat, gazià -ana, grassofòbia, hipersexualització, nit tropical, refugi climàtic, sexoafectiu -iva, superilla i viralitzar
Les noves tecnologies, molt productives a l’hora de generar nous termes, aquest any ens aporten bot i viralitzar. Els bots (‘programa informàtic o mecanisme automatitzat que executa una tasca específica’) han guanyat molt protagonisme amb l’evolució de la intel·ligència artificial i viralitzar-se (‘un contingut, difondre’s massivament a través d’internet’), derivat de l’adjectiu viral, que ja va ser candidat el 2015, és un concepte clau associat a les xarxes socials, al qual aspira tot bon influenciador, i que poc té a veure amb els seus avantpassats, els virus de les ciències de la vida i de la salut.
La superilla (‘unitat urbana que agrupa diverses illes de cases, amb carrers pacificats i que pretén estimular la revitalització de l'espai públic’), una de les apostes estrella de la planificació urbanística de la Barcelona d’Ada Colau, ha ocupat moltes portades de diaris i figura també per dret propi entre les deu denominacions escollides.
Completa la selecció l‘adjectiu gazià -ana, que ens fa avinent la trista actualitat de la guerra que ha començat fa unes setmanes a la franja de Gaza.
Al costat d’aquests finalistes es van valorar altres termes que aquest any han aparegut reiteradament als mitjans, com ara gestació subrogada, llenguatge inclusiu, fregidora d’aire o hidrogen verd, però que finalment es van considerar menys representatius.
De fet, ja veureu que aquest any podeu votar dues denominacions diferents. A més de la paraula de l’any esmentada, també podeu triar la “paraula corrent”: és aquell mot que, tot i ser d’ús molt habitual, no el trobem al diccionari normatiu. Són el que en diem neologismes lexicogràfics. La necessitat d’aquesta segona categoria de candidats es va posar de manifest l’any passat, en què va guanyar un mot com birra, que ja feia molts anys que corria de boca en boca, però no al diccionari, pel seu origen forà. Aquest any hi trobem denominacions col·loquials, com les abreviacions bici, porno i l’adjectiu popularitzat recentment brutal, amb el sentit de ‘molt gran o molt bo’. També els mots que fa anys que corren d’origen castellà tiet, quiròfan i gorro i el més modern guai, i també l’anglicisme friqui. Completen la llista plataforma (‘conjunt d'aplicacions en línia’) i xarxa social, que designen conceptes recents però ben establerts que encara no han fet el salt al diccionari.
A més de la paraula de l’any esmentada, també podeu triar la “paraula corrent”: és aquell mot que, tot i ser d’ús molt habitual, no el trobem al diccionari normatiu
L’altra novetat d’aquest any és el concurs de mems lingüístics relacionats amb la campanya, que podreu trobar a Instagram, Tik-Tok o X amb l’etiqueta #neologisme 2023. I aquí esteu de sort, perquè teniu temps per concursar-hi fins que no canviem d’any. El 12 de gener a les 18 h, a l’Auditori del Campus de Poblenou, es farà la cerimònia de lliurament de premis.
Demà sabrem quines són les paraules guanyadores. Un ocellet m’ha dit que totes dues ho faran per golejada. A veure si les encerteu.