RE_Accionem!

En un moment en què les dades econòmiques semblen positives i ens indiquen que l'economia catalana i espanyola creixen, cal que ens aturem a reflexionar més enllà d'aquests números optimistes. És cert que el PIB ha augmentat i que estem exportant més que mai, com també ho és que enguany han vingut més turistes i han gastat més que altres anys, però, si bé no, es tracta d'una lectura superficial que pot portar-nos a una autocomplaença perillosa. La realitat és que, en termes de productivitat i benestar per càpita, la nostra economia està empitjorant en comparació amb la resta d'Europa. El PIB per càpita a Catalunya ha deixat de superar la mitjana europea, i el seu creixement anual ha estat un modest 0,46% des de l'any 2000. Aquesta xifra no només és inferior al promig continental, sinó també inferior a la dada d'Espanya, un fet que ens obliga a fer-nos una pregunta incòmoda: per què, tot i generar més PIB i tenir més gent treballant que mai, no aconseguim arribar a la mitjana europea una vegada el repartim per cada ciutadà?

Existeixen diverses raons que expliquen aquesta situació, però una de les més destacades és la caiguda constant de la productivitat del nostre model econòmic. L’increment de la població, el creixent de l'absentisme laboral, la manca de treballadors en sectors clau i l’envelliment de la població són també factors decisius que afebleixen el sistema. Si no afrontem aquests desafiaments, no només comprometrem la competitivitat de les nostres empreses, sinó també el futur de la nostra societat del benestar, abocant-nos a un escenari poc prometedor tant en l'àmbit econòmic com social.

Davant d'aquesta realitat, la solució passa per una reindustrialització intel·ligent i sostenible. Necessitem tornar a posar la indústria al centre de l'economia catalana, però no una qualsevol: hem d'apostar per una indústria innovadora, inclusiva i sostenible. Una indústria que generi llocs de treball de qualitat, que aporti valor afegit i que esdevingui el motor d'un creixement econòmic sòlid. La reindustrialització no és només una opció; és una necessitat si volem mantenir la competitivitat en un món globalitzat i altament tecnificat.

"La reindustrialització no és només una opció; és una necessitat si volem mantenir la competitivitat en un món globalitzat i altament tecnificat"

La cerca de solucions ens porta a una altra qüestió clau: el finançament. Catalunya no pot liderar una nova era d'industrialització sense un sistema de finançament adequat. Les nostres empreses necessiten un entorn que faciliti la inversió i la innovació, no que les penalitzi. És necessari millorar el finançament de Catalunya per tal que puguem oferir millors serveis públics, sense recórrer constantment a l'increment de la pressió fiscal sobre els empresaris i les empreses. L'actual marc fiscal és, en molts casos, un fre al creixement, especialment per a les petites i mitjanes empreses, que suporten una càrrega fiscal desproporcionada. Això no només limita la seva capacitat d'inversió i expansió, sinó que també posa en risc la seva viabilitat a llarg termini.

Tenim molts reptes i oportunitats al davant, i des de la patronal Cecot, en el marc de la 29a Nit de l'Empresa, hem adoptat el següent missatge per representar aquesta realitat: "RE_ACCIONEM!". Des de Cecot proposem reaccionar junts i en positiu: generant confiança, amb compromís empresarial i amb una urgent reforma de l'administració.

En aquest sentit, la necessitat de reacció no es limita només a l’àmbit econòmic, sinó que també s’estén a l’àmbit institucional i social. Actualment, la confiança en les institucions ha caigut en picat. L'excés de regulació i la sobrecàrrega burocràtica han convertit les nostres administracions en maquinàries lentes i poc eficients, incapaces de seguir el ritme de l’economia i de les necessitats de la ciutadania, esdevenint un fre a la transformació, al creixement i al progrés. Estem anant a dues velocitats, així que és moment d’una reforma profunda de l’administració pública per tal de modernitzar-la, de fer-la més àgil, eficient i al servei de la ciutadania i de l'economia productiva. Destinar més temps a omplir formularis que a produir és un disbarat en ple segle XXI, i suposa una pèrdua d’oportunitats econòmiques.

També hem de reflexionar sobre el paper del compromís empresarial en aquest procés. Les empreses són el motor de qualsevol economia, i la seva contribució va més enllà de la generació de riquesa. Són les empreses les que, mitjançant l’esforç dels seus equips de treball, la innovació i el risc, creen els recursos necessaris per sostenir la societat del benestar. És per això que cal prestigiar la figura de l’empresariat, i reconèixer el seu valor social i econòmic, com fem i continuarem fent en accions de visualització pública com ho són els Reconeixements Cecot al Progrés Empresarial. No pot haver-hi transformació sense les empreses. Les empreses, i la ciutadania en general, hem fet grans esforços per adaptar-nos i transformar-nos. Al mateix temps, hem de garantir que les empreses tinguin les condicions adequades per continuar creixent i transformant-se. La col·laboració publicoprivada ha de ser el pilar d’aquesta transformació, perquè sense el diàleg i la cooperació entre empresaris i administracions, serà impossible afrontar els grans reptes del futur.

"Necessitem polítiques que tinguin en compte la diversitat del nostre teixit productiu i que ajudin a millorar la productivitat, no a reduir-la"

Un exemple recent que posa en qüestió la capacitat de diàleg és la proposta de reduir la jornada laboral a 37 hores i mitja, una mesura que pot tenir un impacte negatiu, especialment sobre les petites i mitjanes empreses, si no s’acompanya de reformes complementàries. Aquesta decisió, presa de manera unilateral, sense el temps necessari per al debat i la reflexió, és un clar exemple del que no s’ha de fer. Necessitem polítiques que tinguin en compte la diversitat del nostre teixit productiu i que ajudin a millorar la productivitat, no a reduir-la. En aquest punt, no s'està donant un diàleg sinó un monòleg dirigit per les presses que dificulta trobar punts de consens per un tema que és de gran importància i requereix anàlisi i temps de debat. Cal analitzar aquest impacte des de l'heterogeneïtat del nostre teixit productiu i trobant mesures complementàries, com ara la reducció de cotitzacions per a les pimes, o augmentar el nombre màxim d'hores extres o incrementar el percentatge legal de la distribució irregular de la jornada.

La col·laboració entre treballadors i empresaris, que durant cinc dècades han avançat junts amb l'objectiu d'assolir eficàcia i consens, és un model que no s'ha de perdre. Tornar a fórmules antigues i ineficaces seria un greu error. Al contrari, aquest diàleg social, que permet arribar a acords entre posicions inicialment distants, hauria de ser un exemple a seguir. Els partits polítics podrien aprendre d’aquesta manera de treballar, aplicant-la en els seus debats al Parlament de Catalunya, al Congrés dels Diputats i en la gestió dels Pressupostos, amb educació, amb discreció i sense estridències.

"És imprescindible que reforcem les nostres institucions, perquè només així podrem garantir un futur de creixement i benestar per a tots"

Finalment, cal remarcar la importància de la qualitat institucional per al desenvolupament econòmic. Estudis recents, com els dels guanyadors del Premi Nobel d’Economia d’enguany, demostren que les institucions inclusives són claus per a la prosperitat d’un país. Una economia forta i dinàmica només pot desenvolupar-se en un marc institucional sòlid i eficient. Això és especialment rellevant en un moment en què veiem un retrocés global de la qualitat de les institucions. Catalunya i Espanya no poden quedar-se enrere en aquest aspecte. És imprescindible que reforcem les nostres institucions, perquè només així podrem garantir un futur de creixement i benestar per a tots.

En conclusió, Catalunya té l’oportunitat de liderar una nova era de prosperitat, però només ho aconseguirem si som capaços de reindustrialitzar el país, millorar el finançament, simplificar l’administració i fomentar un compromís ferm entre empreses i institucions. Ha arribat el moment de RE_ACCIONAR i afrontar amb decisió els reptes del futur. Només així podrem garantir que la nostra economia no només creixi, sinó que ho faci de manera sostenible i equitativa per a tothom.