Redefinir estructures, no dones

El passat 22 de febrer de 2024 es va publicar la dada de la bretxa salarial a Catalunya i se situa en el 19,9%. Malgrat que encara es percep una tendència a la baixa, crec que és la dada que millor reflecteix les desigualtats.

Segurament moltes de les decisions que heu pres a la vostra vida són decisions econòmiques: on viviu, si el vostre habitatge és de lloguer o compra, quantes habitacions teniu, quin cotxe us compreu, inclús és possible que hagi estat influenciada per la vostra economia la decisió de tenir o no descendència i, si és el cas, el nombre de criatures. Segur que heu fet números per acabar de decidir si seguiu o no convivint amb una parella. Gran part de les decisions que prenem estan condicionades, més del que ens pensem, per la situació de la nostra economia, inclús aquelles que ens han de permetre VIURE (en majúscules). Així que, vist l’estat de la qüestió, les dones tenim un 19,9% menys de LLIBERTAT (en majúscules també) per decidir.

També aquests dies llegeixo un llibre magnífic, de converses entre Chomsky i Mujica. Hi ha una frase de l’expresident de l'Uruguai que apel·la a la necessitat de crear una nova ètica pel que fa a l’economia i la distribució de la riquesa i crec que també aplica quan parlem d’igualtat de dones i homes. La frase en qüestió és “… canviar un sistema sense enfrontar el problema d’un canvi cultural és inútil”.

"A les dones no ens manca res. Si ens cal treballar alguna cosa és en desfer-nos de les limitacions imposades"

En el mateix sentit, ens situa la destacada acadèmica Mary Beard i, ara sí, totalment enfocat al tema que ens interpel·la aquest 8 de març, escriu: “No és fàcil fer encaixar les dones en una estructura que ja està codificada com a masculina; el que cal fer és canviar l’estructura”.

Per altra banda, fa anys que li dono moltes voltes a com s’està gestionant l’escassa presència de dones en llocs de presa de decisions. Fins fa poc no sabia explicar el perquè, però determinades iniciatives em generaven una gran incomoditat i inquietud. Em refereixo a les sessions d’apoderament, tallers i als consells per superar síndromes vàries, on les principals destinatàries i usuàries són dones.

No hi ha dubte que les dones ens formem: som el 55% d’alumnat que finalitza una carrera universitària i quan ens incorporem al mercat laboral continuem formant-nos. Ens agrada? Segurament sí, segons dades del baròmetre d’hàbits de lectura i compra de llibres a Espanya, un 70% de les dones llegeix en el seu temps lliure, enfront del 59,5% dels homes.

"Determinades iniciatives em generaven una gran incomoditat i inquietud. Em refereixo a les sessions d’apoderament, tallers i als consells per superar síndromes vàries"

Tanmateix, percebo en massa casos que en el contingut d’aquestes iniciatives, que no dubto benintencionades, ens situa a les dones com a persones mancades de quelcom: d’habilitats de negociació, per parlar en públic, per dirigir, etc., amb un missatge tan subtil com potent: “no estàs qualificada”. També ho podem trobar en format incriminatori: “no tens confiança en tu mateixa, i per això, et passa això...”, obviant que les dinàmiques socials influeixen en la percepció que les persones tenen sobre si mateixes i que precisament les dones com a receptores d’aquesta dominació internalitzem valoracions negatives sobre nosaltres mateixes. En resum: l’autopercepció no és causa, és efecte.

I així la mirada es concentra en treballar això que teòricament ens manca a les dones; es tracta de  fer-nos encaixar en una estructura concreta i rígida. Sabeu aquelles joguines d’encaix de peces de diferents formes? Doncs aquestes iniciatives se m’assimilen a fer encaixar una peça en forma d’estrella en un espai quadrat. Es pretén que totes les peces tinguin la mateixa forma. Però garantir la igualtat d’oportunitats suposa que les estructures de poder siguin com la caixa de joguines, on cada peça, sigui estrella, cercle o triangle, hi tingui lloc. Estructures que reconeguin les característiques de cada persona, que no estiguin basades en un model de “masculinitat hegemònica” on queden excloses les dones i els homes que no compleixen amb aquest patró.

"Si les dones estem infrarepresentades en les estructures de poder, el que caldrà fer serà resignificar el poder i les estructures que el sustenten"

Així que no, a les dones no ens manca res. Si ens cal treballar alguna cosa és en desfer-nos de les limitacions imposades, resultat d’un ambient que perpetua les desigualtats. No hem d’aprendre a replicar un lideratge hubrístic.

Tan simple com que els sistemes no operen aïlladament i si les dones estem infrarepresentades en les estructures de poder, el que caldrà fer serà resignificar el poder i les estructures que el sustenten. Així que cal enfrontar aquest desafiament sense demora. En cas contrari, la capacitat de prosperar de les dones és limitada, similar a plantar llavors en un terra que no pot sustentar el seu creixement.