El repte impossible d’encertar fent previsions econòmiques

Si mirem el que ha passat en els darrers temps amb les previsions econòmiques podem comprovar que la pràctica totalitat han estat errònies. No varen anticipar la profunda crisi financera de 2008, ni la crisi de l’euro de 2013, ni l’enfonsament de l’economia pel coronavirus en 2020, ni la inflació sense control de 2022. Per posar un exemple, a l’abril de 2020 quan havia començat la pandèmia, es varen fer desenes de previsions sobre la caiguda de l’activitat econòmica. Les previsions del PIB (Producte Interior Brut) anaven des d’una caiguda del 8% fins a una caiguda del 65%. Com és possible aquesta disparitat tan gran? Hi ha moltes causes, la més important es que no es tenia ni idea de com evolucionaria la pandèmia des del punt de vista sanitari ni de quan es descobririen vacunes que fossin efectives. En realitat, aquests errors de previsió no són un tema nou, ja que ha passat sempre. Quan l’economia evoluciona de manera inercial, les previsions s’acosten bastant al que passa després. Però quan hi ha fenòmens disruptius, les previsions no ho anticipen. En aquest article intentarem explicar perquè passa això i què podem fer per solucionar-ho.

Per començar, cal tenir en compte que fer una previsió vol dir intentar encertar el que passarà en el futur. Aquesta és una tasca impossible, tot i que la humanitat ho ha intentat des de sempre ja que per a prendre decisions necessitem tenir una idea del que passarà en el futur. Els xamans ja es dedicaven a endevinar el futur fa 30.000 anys en el paleolític. I també ho intentaven vuit segles abans de Crist, els profetes a Babilonia o les pitonisses a l’Oracle de Delfos (Grècia). I encara avui dia hi ha qui llegeix les mans, utilitza les cartes del Tarot o fa astrologia. Els resultats de tots ells són bastant pobres ja que tracten un problema que no té solució: el futur no es pot preveure de manera fiable. Això ja ho va demostrar el premi Nobel Werner Heisenberg en 1927 amb el seu Principi de la Incertesa que ve a dir que: “Quan més precisa és la medició d’una posició, més imprecisa és la mesura del moment, i viceversa”. Això vol dir que no podem encertar simultàniament què passarà i quan passarà. Per exemple, podem anticipar que la borsa baixarà, ja que sempre arriba un moment en que baixa, però és impossible encertar en quina data es produirà l’enfonsament.

Com podem actuar?

Aleshores, si acceptem que no podem pretendre encertar el futur: com podem actuar? ja que per prendre decisions ens cal tenir una idea del que pot succeir en el futur. Per això, podem proposar varis tipus d’actuacions:

• Si volem preveure el futur ens cal estudiar el passat. Així estarem preparats quan es repeteixin escenaris d’anys anteriors. Ja ho deia Charles Darwin: “La història es repeteix. Aquest és un dels errors de la història”.

• Quan es produeixen canvis sobtats, tan en positiu com en negatiu, ens convé no sobreactuar. Quan hi ha canvis disruptius, no canvia tot ja que la majoria de les coses no canvien. Per tant, ens convé entendre bé el present.

• Enlloc de pensar en “el futur”, com si només n’hi pot haver un, el que podem fer es pensar en els diferents futurs que es poden produir. Com que és molt difícil anticipar canvis disruptius, podem identificar diferents escenaris, des del més positiu fins el més negatiu i com que, possiblement, cap té probabilitat zero, es tracta de tenir preparats plans de contingència per si es produeixen les situacions més extremes, ja siguin negatives o positives.

En definitiva, no ens hem de prendre les previsions econòmiques com veritats absolutes. Ens anirà millor si estudiem bé el passat, intentem entendre el present, ens preparem per a escenaris ben diferents i no sobreactuem quan hi hagi situacions inesperades. Com que la incertesa és inevitable hem de fer i interpretar les previsions econòmiques amb molta humilitat. Una altra opció si volem fer previsions i no sortir escarmentats, es fer previsions a cent anys vista, ja que si ens equivoquem ningú ens ho podrà tirar en cara.