Com aconseguir el màxim suport empresarial a la República catalana

L'actitud de les grans empreses amb forts interessos a Espanya i l'impacte immediat en la conjuntura econòmica han estat dos dels cavalls de batalla més significatius en el procés de proclamació de la independència viscut des de l'octubre. Malgrat els alarmismes interessats, ja s'ha comprovat que l'impacte en la situació econòmica ha estat limitat i acotat especialment a les activitats més sensibles a les expectatives d'inversors i consumidors. Pel que fa al trasllat de seus empresarials, tal com pronosticàvem en aquestes mateixes pàgines, la incidència en l'economia real de moment és molt limitada.

Amb tot i això, no cal menystenir la repercussió sobre una part significativa de l'opinió pública catalana d'aquests moviments i cal ser conscients que l'actitud bel·ligerant d'una part de l'establishment econòmic barceloní en contra de la independència de Catalunya és un dels punts febles més rellevants que ha hagut de patir el procés d'autodeterminació i que caldrà minimitzar si es pretén culminar-lo amb èxit al més aviat possible.

A continuació enumerarem les polítiques que cal emprendre –en alguns casos només intensificar- per reduir la importància d'aquest eventual rebuig empresarial quan el país torni a trobar-se amb la disjuntiva de poder decidir de forma efectiva el seu futur. És cert que la majoria d'iniciatives són de caràcter estructural i només tindran una incidència a mitjà termini. Però això no ens ha de fer inhibir a l'hora d'abordar-les amb decisió. I més quan els temps i els canvis, també en termes econòmics, cada cop s'acceleren més.

1.- La intensificació del nostre vessant exportador i la diversificació dels mercats de destinació ha estat un dels grans avenços estructurals de la nostra economia durant els darrers anys. Hem passat en 10 anys de vendre el 60% de les nostres exportacions a Espanya i el 40% a la resta del món a invertir els termes. Aquest procés s'ha d'intensificar perquè no podem continuar depenent encara tan intensament del mercat espanyol, que sabem que és reduït en comparació amb Europa i el món, inestable econòmicament i susceptible de represàlies en forma de boicots i similars.

No hi ha cap motiu objectiu pel que no puguem vendre als nostres veïns francesos tant com venem als nostres veïns espanyols. Més enllà, això sí, d'inèrcies històriques i un menor coneixement de les normatives vigents i dels gustos i preferències dels consumidors gals. I, això sí, d'un domini molt menor de la seva llengua, el francès, que hauria d'assolir una posició preeminent en els aprenentatges lingüístics dels catalans.

Aquesta diversificació per evitar dependències excessives per a les exportacions finals val també per als clients dels nostres serveis, els turistes –on ja hem fet força camí- i els proveïdors.

2.- El sector financer va ser el que va iniciar el moviment del trasllat de seus i ha arrossegat la resta d'empreses, començant per les seves participades. Afortunadament, estem assistint a un redimensionament dels grups industrials i empresarials vinculats a les entitats financeres, les quals han de centrar esforços i recursos a assegurar la viabilitat del cor del seu negoci. El procés de venda d'Abertis n'és el darrer exemple i caldrà estimular com sigui possible la segmentació d'aquests conglomerats financer-industrials per una simple raó d'eficiència i de competència al mercat.

Igualment, l'excessiva dependència que arrossega la nostra economia del sector bancari és un llast que ha quedat ben evident en aquests anys de crisi i que fa que les empreses i el conjunt de l'economia i el país siguin més vulnerables davant les decisions o les dificultats de les grans entitats financeres. Per tant, la desbancarització de l'economia, incloent-hi la intermediació per als estalviadors, és una necessitat estratègica que ens farà més forts i més lliures. A curt termini, però el més fàcil hauria de ser augmentar el nivell de competència en el sector, fortament oligopolitzat arran de la crisi. Potenciar les petites entitats i, sobretot, afavorir l'entrada d'entitats estrangeres hauria de disminuir l'actual dependència respecte a unes poques corporacions.

"Hauria de disminuir l'actual dependència respecte a unes poques corporacions financeres"  

3.- Estimular la competència i afavorir el desenvolupament i l'entrada de nous operadors forans no ha de limitar-se als serveis financers, sinó que ha d'arribar al conjunt de l'economia. La crisi també ha comportat la concentració empresarial, sovint a través de la integració vertical de fabricants i distribuïdors. Aquesta concentració els atorga un poder davant el consumidor, davant els proveïdors i davant el conjunt de l'economia i de la societat que cal limitar des de tots els punts de vista per afavorir la competitivitat i la qualitat dels serveis i dels productes. Aquesta competència no pot circumscriure's als sectors més oberts a la competència internacional, sinó que ha d'incloure també aquells la naturalesa dels quals afavoreix la generació de monopolis, sigui en l'àmbit de les telecomunicacions, dels subministraments energètics, de l'aigua o de l'obra pública.

4.- Enllaçant amb el segon punt, però en un sentit molt més ampli, podem parlar de la responsabilitat social de les corporacions envers els seus clients i el país que els forneix força de treball, serveis i subministraments i economies externes. La RSC és un concepte que fa temps que s'ha posat de moda i, per això mateix, sovint s'ha banalitzat per esdevenir una part més del màrqueting de l'empresa. El compromís i el retorn amb la societat que acull i sovint ha vist néixer i ha facilitat el creixement de les empreses té molts vessants.

Evidentment, el primer és el compliment de les obligacions fiscals i l'abandó de pràctiques elusives. Igualment pel que fa a les obligacions i els comportaments en matèria laboral, en impacte ambiental, en vinculació a les empreses de l'entorn com a proveïdors de subministraments i de serveis... I, evidentment, el compromís –o, si més no, la manca d'oposició activa- amb els valors majoritaris dels seus clients catalans.

En aquest sentit, és tasca tant de les Administracions catalanes com de la societat civil i, més específicament, de les entitats especialitzades en els drets dels consumidors, sensibilitzar la població perquè sigui conscient de com les empreses que els ofereixen productes i serveis són socialment responsables.

Moviments força espontanis com els que han portat Caixa d'Enginyers –l'única entitat financera catalana que no ha traslladat la seu fora del país- a guanyar 15.000 clients durant el 2017 ens mostren la capacitat que tenen els ciutadans per expressar amb les seves opcions de consum l'acord o el desacord amb les decisions corporatives de les empreses de què són clients. Un fenomen que també s'ha produït en l'àmbit de les telecomunicacions i de l'energia a favor de petites distribuïdores locals emergents.

5.- Les intenses transformacions que ha experimentat la nostra economia durant els darrers 10 anys (internacionalització i obertura als mercats exteriors, penetració d'empreses transnacionals de multitud d'orígens, empreses i sectors emergents, diversificació territorial de la producció) s'han vist molt poc reflectides fins ara en les organitzacions que teòricament les representen. Aquestes tot sovint resten ancorades en sistemes d'elecció obsolets, amb sobre representació d'empreses i activitats tradicionals i de les grans empreses en general i, en alguns casos, amb un alarmant envelliment dels socis actius. Això comporta que tot sovint tinguin moltes mancances a l'hora de representar els interessos i les inquietuds dels sectors més dinàmics de l'empresariat i que adoptin actituds marcadament conservadores i en connivència amb el poder establert.

La modernització del funcionament i el rejoveniment de cúpules i directius de les organitzacions empresarials permetrà que desenvolupin les seves funcions de forma més eficaç i que la gran majoria d'empreses, empresaris i directius se sentin més ben representats per les seves actuacions.

6.- Determinades reaccions en cadena esdevingudes per part de moltes empreses duran aquests mesos segur que tenen molt més a veure amb la desinformació i la manca de comunicació que no pas amb el qüestionament real dels seus interessos. El Govern de Catalunya i les forces polítiques que li donen suport han de reforçar els canals i les estratègies de comunicació amb les empreses.

La trajectòria de tots aquests anys de Govern autonòmic ha estat sempre, al marge de les variacions en les forces governamentals, de suport a l'empresa productiva, a la innovació, a les empreses emergents i als emprenedors i a internacionalització. Cal comunicar a les empreses que aquests paràmetres constitueixen una política estructural que no variarà en el futur Estat català.

"Cal comunicar a les empreses que el suport a l'empresa productiva no variarà en el futur Estat català"

Per tant, les empreses productives no han de tenir cap temor sobre la implementació de la República. Ans al contrari, quan Catalunya pugui disposar de les competències convencionals d'un Estat modern no només reforçarà aquestes línies d'actuació amb més recursos i amb normatives, sinó que vetllarà per garantir la igualtat d'oportunitats entre els operadors i un veritable mercat competitiu. Procurarà evitar que les empreses oligopolístiques en sectors com el financer, l'energètic o de les comunicacions abusin de la seva posició per restar competitivitat a les empreses productives. La nova Administració de l'Estat català s'encarregarà de garantir una fiscalitat equilibrada que estimuli la solidesa de l'empresa i que tingui en compte les diferents necessitats segons dimensions i sectors. Gestionarà les infraestructures de forma eficient. Igualment, actuarà amb l'objectiu de disposar d'una mà d'obra prou qualificada i adaptada a les necessitats productives que sigui progressivament remunerada com ho és als països més avançats i competitius. I tantes altres polítiques i actuacions que facin de Catalunya un país pròsper per a tothom.

Aquests són els deures per ara mateix que en l'àmbit empresarial haurà d'afrontar el nou Govern de Catalunya i les forces polítiques i socials que li presten suport. La intensitat en l'èxit assolit i la rapidesa amb què aquest es produeixi seran determinants perquè el conjunt de la societat catalana pugui posar en pràctica les decisions ja preses i les que vulgui prendre per al seu futur.