Tenim una responsabilitat generacional

La història posa el 1760 com a data d’inici de la Revolució Industrial, és a dir, d’un procés de transformació tecnològica, econòmica i cultural de la societat. La transició d’una economia rural, basada en l’agricultura i el comerç, a una economia urbana basada en la industrialització i la mecanització. Posa la data d’inici al 1760 perquè és l’any en que comencen a passar coses a Anglaterra i Escòcia, sobretot al voltant de la màquina de vapor i la mecanització del tèxtil. Als volts del 1840 començaria una segona etapa ja al voltant de l’electricitat i amb innovacions com ara la cadena de muntatge.

Canviar una societat no és cosa de dos dies, és un procés que en condicions normals demana dècades i generacions. Les primeres generacions d’un canvi poden no tenir plena consciència del que està passant, i en cap cas poden anticipar quines seran les conseqüències i quin el model que en resultarà. Per exemple, aquesta transformació que es va iniciar el 1760 a Anglaterra no va ser identificada com un fenomen concret que mereixia rebre un nom fins seixanta anys després, i el nom de “Revolució Industrial” tot just es comença a fer servir el 1820 a França.

Som la generació que inicia una nova transició

Avui, clarament, nosaltres som la generació que inicia una nova transició, aquest cop cap a una societat digital. Un cop més, la humanitat viu un procés de transformació econòmica, cultural i tecnològica que donarà lloc a una nova manera d’organitzar la societat. I com sempre, a nosaltres se’ns fa difícil poder anticipar quin serà el model que en resultarà de tot això. El que sí sabem és que serà diferent, i que no està clar si en sortirem ben o mal parats.

Aquesta transició està marcada, un cop més, per una tecnologia. La digitalització ha pres el relleu a anteriors tecnologies transformadores com ara el vapor o l’electricitat. Si en el seu moment vàrem electrificar les nostres ciutats, les nostres empreses i les nostres cases, ara les estem digitalitzant. I com és normal, aquest no és un procés que es pugui fer en dos dies. Malgrat l’aparent vertigen de la tecnologia actual, aquest és un procés que va començar fa dècades, i que es continuarà desenvolupant durant dècades, i encara és massa aviat per saber amb certesa on ens portarà.

Hem vist la impunitat amb que es poden espiar telèfons i ordinadors de representants públics, periodistes i advocats

Encara queden unes quantes dècades pel davant de canvi. No és suficient connectar coses i persones a Internet, necessitem discutir i posar-nos d’acord sobre els drets i deures, sobre de qui són les dades i en quines condicions qui les pot fer servir i per fer què. Hem vist la impunitat amb que es poden espiar telèfons i ordinadors de representants públics, periodistes i advocats. Hem vist com a països d’altres contextos culturals les càmeres al carrer fan una vigilància sistemàtica de la ciutadania, i com també comença a passar aquí. Però també hem vist com aquesta tecnologia permet expandir la nostra creativitat, capacitat de col·laborar, i de lluitar les nostres causes.

El fet digital transforma l’ensenyament, el comerç, la mobilitat, el lleure, la política, l’economia, la cultura... Som la primera generació d’un canvi social. Som fills de la societat industrial, i els pares de la societat digital. La industrial és vella, i ja no ens serveix per tot, i la digital massa tendra, i encara no serveix per tot. Som la generació que ha d’anar acompanyant el final d’una i la progressiva posada en marxa de l’altra. Tant erroni és voler allargar massa el model anterior, com precipitar-se en confiar-ho tot al nou.

Ara toca fer canvis. Digitalitzar no és informatitzar un procés, sinó repensar tot el procés. Digitalitzar no té res a veure amb tecnologia, és canvi cultural. Els problemes del model anterior ja no es solucionen amb petits canvis, toca fer un model nou. Toca imaginar com seran els bancs, com seran les universitats, com seran els partits polítics, i toca imaginar-ho des de la valentia d’atrevir-se a pensar que poden arribar a ser molt diferents.

Digitalitzar no té res a veure amb tecnologia, és canvi cultural

Tota revolució tecnològica necessita sempre un moviment social que la posi en ordre. A la revolució industrial ja va passar, la massificació del treball s’estava fent sense control i va fer falta un moviment social de lluita, el sindicalisme, per plantar cara i reivindicar unes condicions justes. Lluita i conflicte, les disputes al voltant del poder mai són amables. Ara estem vivint la massificació no del treball sinó de la informació, i caldrà un moviment social de lluita per plantar cara i reivindicar unes condicions justes. Lluita i conflicte, perquè les disputes al voltant del poder mai són amables, i la informació és poder.

Així doncs la societat, la de tot el món, es troba en un moment de traspàs d’una societat industrial a una societat digital, que ens demana estar actius i atents a dues coses: repensar la nostra activitat d’una manera més radical que no pas la millora contínua, i vetllar pels nostres drets i deures per garantir que tindrem una societat justa. I aquesta tasca ens ocuparà tota la vida. No és cosa d’un parell o tres d’anys, sinó d’unes quantes dècades, perquè canviar el món mai ha estat senzill ni ràpid. Els propers 30 o 40 anys definiran com serà el món, igual que va passar amb la revolució industrial.

Tenim una responsabilitat generacional. Els nostres avis varen fer la transició del món artesanal a l’industrial. Nosaltres hem de fer la transició del món industrial al digital. És un encàrrec suprageneracional, no el veurem acabat i l’haurem de traspassar als nostres fills. Així que consciencieu als vostres fills que no tinguin por de pensar canvis valents, que no es deixin trepitjar drets i deures, i que no defalleixin perquè les grans causes mai són curtplacistes.