'Retail' i economia verda

Quan parlem d'economia verda, sempre ens ve al cap l'energia, els productes manufacturats o, fins i tot, la construcció. La primera impressió és que la immaterialitat dels serveis fa difícil aplicar els principis de l'economia verda a la seva producció i distribució. En alguns casos, com l'hostaleria o les activitats que es desenvolupen en oficines sembla que es pugui anar una mica més enllà. Però i el comerç? El retail, per dir-ho en el terme anglosaxó de moda?

Per poc que hi reflexionem, el comerç al detall també pot beneficiar-se de les oportunitats que ofereix l'economia verda per disminuir els seus costos i per diferenciar el seu servei. Ja hi ha algunes firmes capdavanteres que hi han aprofundit i ara és hora que els avantatges de l'economia verda arribin a tota mena d'empreses comercials.

Evidentment, en la mesura que la funció comercial tendeix a esdevenir hegemònica en la cadena de valor, la capacitat que el comerç té per imposar pràctiques d'economia verda és més important. Un cas molt clar és el de la marca blanca o marca de distribuïdor, on podem condicionar l'envasat i l'etiquetatge dels productes que distribuïm de forma que generin menys impacte ambiental –envasos més grans o menys serigrafies, per exemple- i estalviem costos.

Tots tenim present que ara la majoria d'ampolles d'oli han deixat de ser cilíndriques per tenir una base quadrada. L'explicació és molt senzilla. Allà on hi cabien 15 de base circular, ara en caben 18 de les noves. És a dir, estalvi en els costos d'emmagatzematge i de distribució i menor impacte ambiental en termes d'espai ocupat a les camionetes de repartiment. Sembla una fotesa, però aquestes i moltes altres millores similars han permès a cadenes com Mercadona acumular un important estalvi de costos i reforçar el seu lideratge competitiu.

A banda de l'envàs i l'etiquetatge –que formarien part del concepte més ampli de l'ecodisseny-, és evident que els establiments comercials poden incorporar pràctiques d'economia verda que disminueixin els seus costos de funcionament. Ja no es tracta només de substituir les bombetes convencionals per leds. A la cadena de fred, per exemple, hi ha sovint importants marges de millora, des d'incorporar contenidors de productes congelats amb portes per conservar millor el fred fins a establir una temperatura ambient durant l'estiu, menys gèlida de l'habitual. Cadenes com Bonpreu han rebaixat el nivell de refrigeració ambiental, ho han explicat als clients i n'han fet bandera de responsabilitat ambiental.

I això ens enllaça amb l'altre component de la millora de la competitivitat que pot generar l'economia verda: la diferenciació del servei a un client que cada vegada és més sensible als arguments ambientals. Un exemple emblemàtic d'aquesta utilització promocional de l'economia verda el tenim a Ikea, on són capaços de convèncer-nos que muntem a casa els mobles, que els adquirim per disminuir costos de transport i generar menys impacte ambiental.

Finalment, i no per més obvi és menys important, la comercialització de productes de baix impacte ambiental pot esdevenir una especialització comercial i un element de diferenciació respecte a la competència. Tenim exemples recents en els productes alimentaris, on els mercats municipals o cadenes com Ametller fan bandera de vendre productes de proximitat. I si això funciona en l'alimentació, també pot funcionar en la roba –fibres naturals cultivades de forma ecològica, per exemple-, la informàtica i els electrodomèstics –mòbils que es poden reparar per parts, marques que eviten l'obsolescència programada- o en les joguines –proximitat, productes naturals...

El comerç urbà, finalment, pot fer bandera que si és fàcilment accessible en transport públic, també genera menys impacte ambiental que el dels centres comercials perifèrics on habitualment s'accedeix en vehicle privat. Iniciatives com la jornada sobre Retail i economia circular que organitza aquest dimecres Comertia són indicatives de l'interès que comença a despertar l'aprofitament de l'economia verda com a factor de competitivitat del comerç.