Revisant idees de fa set anys

Entre el juny i el juliol del 2013 vaig escriure una sèrie de 5 curts articles d'opinió sobre les perspectives de recuperació de la crisi financera. Incorporava orientacions i deliberacions de comissions de la UE i del CAREC en algunes de les quals havia participat. Ara, a suggeriment i en agraïment a la gent de VIA Empresa, que ara fa set anys va iniciar la seva feina, les he rellegit i he escollit 9 idees útils en aquells moments, amb la intenció de poder revisar quines cal mantenir o intensificar, quines han quedat obsoletes i quines altres caldria inventar. Cada una demanaria un article llarg, però em limito a fer un enunciat de les idees i a afegir un comentari concís.

1. "Ara és el moment de prendre mesures per tornar aviat al creixement del PIB". És segur que el creixement del PIB és encara l'objectiu que ens ha de marcar la recuperació i el progrés? Segurament el PIB és un dels indicadors, però el que no és, és l'únic, ni potser el més important. Repensem-ho!

2. "El creixement del futur ha de ser intel·ligent, sostenible i integrador". Crec que dita així, segueix sent vàlida. Però cal definir molt més el significat actual de cada una de les tres paraules, que potser no segueix sent el mateix.

3. "El creixement intel·ligent significa deixar de basar la nostra competitivitat en els costos i centrar-la en la qualitat i la innovació". Les prioritats que han de passar al davant, tant de les actuacions públiques com privades, han d'orientar-se vers l'eficiència, la productivitat, els alts nivells de formació, i la inversió en R+D+i. L'objectiu europeu del 3% de PIB per a R+D, que fa uns anys vaig ajudar a establir, i que encara no s'ha aconseguit, probablement ara s'ha quedat curt, sobre tot si a més s'hi ha d'afegir la innovació.

"Allà pel 2012 ja deia que el creixement intel·ligent significa deixar de basar la nostra competitivitat en els costos i centrar-la en la qualitat i la innovació"

4. "Un creixement sostenible suposa la utilització de tecnologies verdes". Crec que ara es necessiten mesures molt més radicals en aquest aspecte: deixar d'obtenir energia útil a força de cremar combustibles fòssils, però encara més disminuint el consum d'energia final i millorant molt l'eficiència dels processos de transformació i estalvi energètic.

5. "Un creixement sostenible suposa un bon aprofitament dels recursos naturals". També aquí cal una nova radicalitat: Desmaterialitzar el consum substituint la possessió d'aparells individuals per l'accés a serveis, tant individuals com col·lectius, i reutilitzar o recuperar tot element material fet amb recursos naturals.

6. "La sostenibilitat del creixement serà impossible si no es tenen en compte les necessitats de les persones i les que tenen una visió global". Tinc cada vegada més clar que la sostenibilitat està amenaçada per motius ecològics però també, tant o més, per l'augment actual de les desigualtats socials. És per això que hem d'assegurar que les noves polítiques de recuperació tinguin en compte que no poden contribuir a augmentar les desigualtats econòmiques i d'oportunitats ni entre persones ni entre països, sinó a reduir-les. Ara tenim, a més, una amenaça sanitària... Ara fa 7 anys ja contemplàvem, però amb un èmfasi insuficient, tres altres elements que a poc a poc ja els hem anat incorporant, però sobtadament s'han convertit en cabdals pels pròxims anys i per això els introdueixo:

7. Tant la qualitat, com l'eficiència, la productivitat, i l'equitat, estan fortament condicionades pels nivells d'inversió i l'adequada organització de dos sectors: la sanitat i l'educació. Aquests són dos sectors encara massa febles en moltes societats europees, i aquesta feblesa és un gran perill que s'ha fet dramàticament palès en el primer cas, i que ja porta temps manifestant-se en el segon. Les polítiques públiques no poden oblidar-ho en les actuacions de reconstrucció.

"Sanitat i educació són dos sectors encara massa febles en moltes societats europees, i aquesta feblesa és un gran perill"

8. Hem d'adaptar la nostra organització social a un canvi radical en el futur paper del treball. El canvi té tres dimensions: La naturalesa del treball i per tant les capacitats personals necessàries; l'explosió del treball no presencial amb la diversificació de les noves relacions laborals; i el paper del treball com a element d'inclusió social i com a principal origen de renda. Les polítiques de recuperació han de saber dissenyar noves estructures i regulacions de la convivència i han de posar en marxa nous mecanismes relacionats amb l'origen i l'accés a la renda per part dels ciutadans.

9. No podem oblidar que la crisi actual arriba en un moment molt crític de la construcció europea en el que desacords importants entre els seus membres provoquen paràlisi, i alimenten una creixent desafecció en una part dels ciutadans, desafecció que és estimulada i utilitzada per populismes antieuropeus amb inclinacions autoritàries. Cal actuar tenint en compte que l'etapa de recuperació postcrisi ha de significar una empenta a la revitalització del projecte, ja que si no portaria a l'acceleració d'un procés de decadència i marginalització de tots els estats del continent.

Un missatge de suport i d'ànim a la gent de VIA Empresa.