Estem a punt de començar 2023, el tercer any de la tercera dècada del tercer mil·lenni. L’any 1401 del calendari persa, el 1445 del calendari musulmà, el 4719 del calendari xinès que enguany serà any del conill i el 5783 del calendari hebreu. Aquest any farà vuitanta anys que va néixer Janis Joplin, i quaranta que va morir Nikola Tesla. 25 anys que Monica Lewinsky va esdevenir famosa i 75 que varen assassinar Mahatma Gandhi. Farà només 5 anys que van morir Stephen Hawking i Aretha Franklin, i 50 que varen assassinar Salvador Allende i que ens varen deixar Pablo Neruda, Nino Bravo i Bruce Lee.
Clarament, el temps i l’espai són relatius, i ben estrany. Em costa assimilar que Nikola Tesla era viu quan jo tenia 16 anys, o que és gairebé segur que Mahatma Gandhi va escoltar Janis Joplin cantant Summertime. James Joyce i Virginia Woolf varen néixer el mateix any, també varen morir el mateix any, i varen ser coetanis de Pío Baroja, Unamuno, Al Capone i Coco Chanel. Pitàgores, Siddharta Gautama (Buda) i Confuci varen coincidir en el temps. El 1783, Anglaterra va reconèixer la independència dels Estats Units i, gairebé tot seguit, el 1789 va començar la Revolució Francesa, amb la presa de la Bastilla. Gaudí va ser coetani de García Lorca. Mark Twain i Nikola Tesla eren molt amics, com també ho eren Arthur Conan Doyle i Harry Houdini, o Groucho Marx i T.S. Eliot. Michele Léglise estava casada amb Boris Vian i va decidir viure amb Jean-Paul Sartre.
Cada dia, quan anem pel carrer, anem coincidint amb diferents persones. Passem al costat d’unes sense parar-hi atenció, en saludem d’altres, n’hi ha que ens despatxen el pa o l’enciam, i d’altres a les que deixem passar o ens apartem per no topar o molestar. N’hi ha que ens miren i no ho veiem, i d’altres a les que mirem i ens faria vergonya que ho veiessin. En general passem força desapercebuts i estem envoltats de gent que ens passa desapercebuda. Anem fent, intentant ser amables quan toca i mirant de no molestar gaire ningú. I en mig de tot aquest moviment i de tot aquest anonimat, sobtadament, aixeques els ulls i et sorprens. O t’encurioseixes. O et fascines. O t’enamores. Algú que et crida l’atenció pel que acaba de dir, pel que acaba de fer, o senzillament pel gest que acaba de fer amb el canell o l’olor que ha deixat en passar pel teu costat. Mai saps quan coincidiràs amb la persona que et pot canviar la vida. I quan la trobes, ves a saber quantes vegades ja havíeu estat ben a prop, temptant la sort de la vida.
Mai saps quan coincidiràs amb la persona que et pot canviar la vida
Channon i Dan són una parella sud-africana que es varen conèixer durant la pandèmia gràcies a Bumble, una aplicació de cites com la famosa Tinder. Varen començar xatejant i es varen acabar agradant i vivint junts. Varen descobrir que havien anat a la mateixa universitat i els va fer gràcia pensar que probablement mentre estudiaven potser ja havien anat coincidint, però que mai l’un s’havia fixat en l’altre. Ells eren usuaris de Google, tenien Google Maps al seu mòbil i si no dius el contrari la companyia americana va enregistrant al mapa els llocs per on et mous, així que varen decidir utilitzar aquestes dades per estudiar si havien coincidit físicament abans de sortir junts. En un període de cinc anys, Google havia enregistrat 2.729 coordenades seves, i varen esbrinar que anys abans de ser parella havien estat, com a mínim, 33 vegades a menys de 100 metres l’un de l’altra.
Durant tres anys es varen creuar un cop cada quinze dies, sense veure’s. L’un potser mirant a terra, l’altra potser badant, passant al costat de la persona que estimarien. En concret el 16 d’agost de 2017, tres anys menys una setmana abans de ser parella, Google diu que varen estar junts a la mateixa cafeteria.
Estigueu atents.