Indisposició general: cansats d’empoderar-nos

No tinc la sort de conèixer Martí Peran. Sé que és professor de teoria de l’art a la Universitat de Barcelona i que va néixer a Mataró el 1961. Per tant som coetanis, vivim a la mateixa zona i potser tard o d’hora coincidirem. El meu interès ve d’un petit llibre que va publicar el gener de 2016 amb el títol Indisposición General. Ensayo sobre la fatiga. No conec res més de la seva obra, però aquest petit assaig em va atrapar, i m’ajuda a construir una mirada crítica sobre els temps que vivim, tan dominats per emprenedors, makers i altres hiperventilats. 

Va haver-hi una època en què les persones s’explicaven per la seva trajectòria, per la seva biografia, per tot allò viscut i les experiències acumulades. En canvi, ara tot això és menys important i allò que realment t’explica és el projecte en curs, allò que estàs fent en aquest precís instant. Si t’atures o no estàs fent res realment interessant ets molt sospitós. La inactivitat és símptoma d’algun problema inquietant. Ningú és creurà que estàs pensant, reflexionant, reposant o que t’has donat un sabàtic. Darrera aquesta terminologia tothom creu que amagues algun problema i que alguna cosa va malament. Un acomiadament traumàtic?, una malaltia?, la confirmació que ja estàs obsolet?. El que t’explica és el que fas, i ja no importa el que vares fer. Si el que fas és poc interessant, és perquè tu ja no ets interessant. I si no estàs fent res, és perquè ja no pots o no saps fer res interessant.

"Abans demanaves ajuda a Déu, després a l’Estat... i ara, vist com van les coses, val més que no esperis res de ningú i te’n cuidis tu solet. Empodera’t. 'Do it yourself'. L’individualisme extrem"

Com bé apunta Peran, la cosa s’agreuja amb la moda del Do it yourself. Ara tot és possible, i si no ho aconsegueixes només pot ser culpa teva. Vols tocar la guitarra?: Hi ha tutorials a YouTube, posa-t’hi i ho aconseguiràs!. Tens tots els materials, tot el coneixement del món al teu abast. Ara, amb Internet, pots aprendre dels millors. Tens accés a tota la informació, a totes les metodologies possibles, a tots els tutorials. Si no parles anglès, no toques la guitarra, no entens què és el blockchain, o no coneixes el sistema tributari de Luxemburg és perquè no hi has posat prou interès, perquè només depenia de tu aconseguir-ho. Do it yourself. Fes-ho per tu, i fes-t’ho tu tot sol. O per fer servir una altra horrible paraula de moda: empodera’t!. Ocupa’t tu mateix de les coses importants. Empodera’t i lidera el teu pla de formació. Empodera’t i millora la teva salut. Empodera’t i lidera el teu futur professional. Abans demanaves ajuda a Déu, després a l’Estat... i ara, vist com van les coses, val més que no esperis res de ningú i te’n cuidis tu solet. Empodera’t. Do it yourself. L’individualisme extrem.

Si ara mateix no estàs fent res interessant és culpa teva i només teva. L’emprenedoria és una de les cares d’aquesta moda insuportable que obliga a tothom a fer quelcom interessant i transcendental. Està prohibit fer projectes normals. Tot ha de ser hiperventilat, fantàstic i sensacional. Però no per millorar la societat, crear llocs de treball, millorar el comú... no. Tot ha de ser fantàstic i sensacional per demostrar que nosaltres som fantàstics i sensacionals, perquè allò que fem és allò que ens explica. Ens hem instal·lat en una fira de les vanitats en què massa gent infla els seus projectes, magnifica els resultats, exagera el relat, emborratxa les projeccions... un carnaval en què tothom es disfressa a veure si així esdevé unicorn, a veure si enreda algú, li ven la moto (i l’empresa) i arreplega 1.000 milions de dòlars que rarament generaran riquesa social (recordeu que massa sovint el motor de tot és individualista) sinó com a molt alguna fortuna estrictament personal que es concentrarà en poquíssimes persones del nucli fundacional. Hi ha una escena dominada per projectes individuals i personals de gent engolida en la trampa de només poder explicar-se pel projecte en curs.

"Si ara mateix no estàs fent res interessant és culpa teva i només teva. L’emprenedoria és una de les cares d’aquesta moda insuportable que obliga a tothom a fer quelcom interessant i transcendental. Està prohibit fer projectes normals"

El resultat és una fatiga insuportable. És extenuant intentar estar fent coses interessants constantment, any rere any. A vegades cal estar un temps, el que sigui, fent poca cosa. Per netejar. Per observar. Per pensar-hi. Per deixar passar el temps i que la vida et porti nous escenaris. I aquests moments poden ser moments de creixement, de salut, de transició. Per avançar, sovint cal parar. Si no pares, vas cansat. Hi ha una indisposició general, molta gent cansada que fa massa temps que no pot parar perquè no sembli que ha caducat.