• Opinió
  • "Ciudad de ferias y congresos"

"Ciudad de ferias y congresos"

28 de Febrer de 2023
Xavier Roig | VIA Empresa

Quan jo era petit les autoritats de la dictadura es van empescar un eslògan per Barcelona: “Ciudad de ferias y congresos”. Va durar anys. Era una època en que cadascú tirava com podia però sense fer xivarri. El règim imperant no tolerava divergències. En aquella època causava furor la Fira de Mostres. Recordo que ens ho passàvem estupendament anant a recollir pamflets que després anaven directament a les escombraries. Només els barrets publicitaris, normalment de cartró, duraven una mica més. Tot allò, el model de fira generalista, se n’ha anat avall, com és lògic.

Jo no en soc expert, però he observat que de fires n’hi ha de dos tipus: les lligades al territori i les que no ho estan. Les lligades al territori són aquelles que apareixen con a conseqüència del teixit econòmic existent al país. Els fabricants i comerciants volen donar a conèixer els productes que manufacturen i decideixen ajuntar-se i fer una mena de gran aparador per tal que els forans vinguin i descobreixin el que aquells fabricants poden oferir. Exemples? Alimentaria, a casa nostra. S’exhibeixen les nostres habilitats. Lògic. El 25% de la indústria catalana està dedicada al sector agroalimentari. El saló de còmic més important del món es fa a França. Perquè el saló dels llibres més important es fa a Frankfurt? Dons perquè a Alemanya està la indústria de impressió sobre paper més important. Les primeres fires de tecnologia de la informació van néixer a Califòrnia. I així amb altres sectors i països.

"La realitat és que els senyors de GSMA han aconseguit uns ingressos elevats pagats per l’erari públic i per les entrades. Repeteixo: una mena de F1. O d’Olimpíades"

Després estan les fires d’estètica circ. Tenen un amo i constitueixen un atracció en sí mateixa. Res a veure amb el territori. Van voltant. El país no hi intervé. És com la Fórmula 1. Cedeixes l’espai i la gestió del que succeeix a dins d’aquest espai no és afer teu. Aquest és el cas del Mobile World Congress que té un amo: GSMA. Segons es defineixen a sí mateixos, “GSMA és una organització global que unifica l'ecosistema mòbil per descobrir, desenvolupar i aportar innovació fonamental a entorns empresarials positius i al canvi social”. Com sempre, tot abillat d’alts interessos socials. La realitat és que els senyors de GSMA han aconseguit uns ingressos elevats pagats per l’erari públic i per les entrades. Repeteixo: una mena de F1. O d’Olimpíades.

"GSMA sap que no pot ensenyar els números. Com en tots aquests esdeveniments, les xifres no surten sense la subvenció pública"

Ja vaig explicar en un article anterior que aquest tipus d’esdeveniments es fonamenten en el desfici populista que envaeix als governants. És a dir, si no hi ha interès polític, el propietari dels drets -ja sigui de la F1, de les Olimpíades, o del MWC- no hi perd ni cinc minuts. L’operació és pura propaganda. Com que des del principi tinc aquesta sensació, vaig parlar amb gent que treballa pel MWC. I em van confirmar els meus temors. No és difícil arribar a conclusions com les que apunto. Quan hi ha un gran, desmesurat, interès públic per un tema d’aquests tipus crec que convé pensar malament. I quan aquest interès esdevé comú i transversal -quan s’arriba a això que els polítics anomenen “consens”- aleshores ja podem tremolar. Perquè es tracta simplement de no desmarcar-se a risc de ser titllat de treballar contra els interessos dels ciutadans. I aquí estem. Quan es demanen els números de l’operació, la GSMA es nega a subministrar-los (vegin l’article Així es distribueixen els milions que deixa el Mobile, del diari ARA). Tot són suposicions -generalment optimistes, ja que  a ningú li agrada ser el que aixafa la guitarra- però la GSMA sap que no els pot ensenyar. Saben per què? Doncs perquè, com en tots aquests esdeveniments, les xifres no surten sense la subvenció pública. Ja els he dit que es tracta de populisme polític. I populisme també vol dir que la gent no està disposada a acceptar que l’operació ens costa diners.

Ara bé, qui se’n beneficia d’aquesta operació? Doncs el sector hostaleria i turisme. I els del taxi. Els grans lobbies del poder polític català. Tampoc cal menystenir el sector prostitució que, encara que no paga impostos, fa que augmenti la despesa i el diner corri. Ja se sap que en economia tot va lligat i quan s’injecten diners, la despesa acaba vesant. Els interessats diran que les empreses de tecnologia locals també se’n beneficien. Com que he estat director general d’una multinacional de tecnologia els diré que jo enviava la gent a fires com a premi. Una mena de mini-vacances a la gent que havia treballat dur. No n’esperava cap retorn que beneficies l’empresa. Els avenços tecnològics es difonen molt més de pressa i més eficaçment que no pas visitant una fira que està a milers de quilòmetres. Vull dir que ja em poden explicar històries. Com bé diu el president Pujol, de generals n’hi ha de dos tipus: els que han fet la guerra i els que no l’han feta. Jo, en aquest cas específic, ja l’he feta.

Que hi van startups i altres que busquen finançament tecnològic? Pot ser. Ara, si no l’han trobat per la via regular al llarg de l’any, ho tenen pelut. A més voldria afegir una cosa: demanaria que quan es parla de les startups que han arrancat, m’adjuntessin també, sis plau, la llista de shutdowns. De les que han plegat, vull dir. Perquè el que és començar, moltes comencen. El més important constitueix en comprovar les que romanen.

Bé, crec que, treta la màscara, tots ens entenem. Només cal posar-se d’acord en qui es creu les mentides i qui no. I què hi ha darrere del que se les creu i les difon. El MWC és una subvenció indirecta a uns sectors que, com venim dient alguns -fins i tot gent molt més important i coneixedora que jo-, no interessen a l’economia catalana.