Salaris i competitivitat, cercle viciós
24
de Gener
de
2015
Últimament surten moltes les veus que avisen de les conseqüències negatives sobre l'anunciada recuperació econòmica dels baixos salaris, com explica l'últim estudi presentat per EADA, que desde l'inici de la crisis, no han parat d'allunyar-se dels països mes desenvolupats de la UE.
Una situació previsible tenint en compte que amb la incorporació a l'euro, ja no es pot jugar amb la devaluació monetària per guanyar competitivitat. Podríem pujar els salaris? Ara per ara, No. Tal com tenim plantejats els criteris de gestió de les empreses i del conjunt de la societat es impossible equiparar els salaris amb la resta de la UE.
És important entendre perquè els salaris baixen i ho seguiran fent si els empresaris, que tenen la clau principal, no canvien els seus criteris de gestió. Des de sempre les empreses fixen els seus preus de venda en funció dels seus costos d'adquisició o de producció, entre els que es troba la partida de salaris que sol ser important. Per altra banda, la majoria de pimes no han invertit prou en incrementar la productivitat ni en formar el seu personal.
Finalment, la gran majoria de les empreses associen competitivitat amb preus baixos com l'única manera d'incrementar les seves vendes. Per poder baixar preus, es llencen en retallades dràstiques de despeses que és sinònim de reducció de plantilla, baixades salarials o pitjor encara, d'hores extres no remunerades.
Queda clar que alguna cosa s'està fent malament si la única manera de ser competitiu es jugar amb els salaris considerats erròniament una despesa en lloc d'un actiu.
Les conseqüències d'aquesta estratègia sense sentit són una saturació dels llocs de treball i una desmotivació creixent que acaba repercutint directament sobre la qualitat dels serveis. Per eliminar d'una vegada per sempre aquesta visió simplista de ser competitius a base de salaris baixos, les empreses han de trencar la relació establerta entre competitivitat i preus, però sobre tot, competitivitat i salaris. Encara avui massa empreses utilitzen sistemes obsolets de càlcul de costos que impedeixen incrementar la seva rendibilitat i millorar la seva competitivitat.
La competitivitat no té res a veure amb els salaris. Està directament relacionada amb la productivitat on les empreses, les quals tenen l'obligació d'invertir recursos per incrementar-la, fugint de les solucions fàcils i tercermundistes de jugar amb els salaris, que té els seus propis límits.
Si agafem els països de referència de la UE, veiem que els més competitius tenen nivells molt alts tant de salaris com de formació del personal de les empreses. El nostre país no pot seguir enquistat en el camí de economialow-price o el low-cost si vol formar part de les economies capdavanteres.
Desprès de vuit anys d'una crisi anunciada per alguns, la majoria de les empreses s'ha dedicat a mantenir models obsolets de negoci, apostant pels sectors de sempre, serveis, turisme i construcció i deixant de banda la indústria, obviant la formació de les persones, basant l'èxit en el mercat nacional i les exportacions en termes de preus i no de valor afegit i ignorant les mesures de productivitat tan necessàries que ens haguessin apropat a Europa.
Si canviem els criteris de gestió, invertim en formació seriosa i incrementem la productivitat en termes reals, podríem tenir salaris equiparables als de Bèlgica, Holanda o Alemanya. Requereix un gran esforç i un canvi de mentalitat dels empresaris, dels treballadors i del Govern de torn. No fer-ho ens aboca a seguir baixant els salaris per mantenir la competitivitat.
Una situació previsible tenint en compte que amb la incorporació a l'euro, ja no es pot jugar amb la devaluació monetària per guanyar competitivitat. Podríem pujar els salaris? Ara per ara, No. Tal com tenim plantejats els criteris de gestió de les empreses i del conjunt de la societat es impossible equiparar els salaris amb la resta de la UE.
És important entendre perquè els salaris baixen i ho seguiran fent si els empresaris, que tenen la clau principal, no canvien els seus criteris de gestió. Des de sempre les empreses fixen els seus preus de venda en funció dels seus costos d'adquisició o de producció, entre els que es troba la partida de salaris que sol ser important. Per altra banda, la majoria de pimes no han invertit prou en incrementar la productivitat ni en formar el seu personal.
Finalment, la gran majoria de les empreses associen competitivitat amb preus baixos com l'única manera d'incrementar les seves vendes. Per poder baixar preus, es llencen en retallades dràstiques de despeses que és sinònim de reducció de plantilla, baixades salarials o pitjor encara, d'hores extres no remunerades.
Queda clar que alguna cosa s'està fent malament si la única manera de ser competitiu es jugar amb els salaris considerats erròniament una despesa en lloc d'un actiu.
Les conseqüències d'aquesta estratègia sense sentit són una saturació dels llocs de treball i una desmotivació creixent que acaba repercutint directament sobre la qualitat dels serveis. Per eliminar d'una vegada per sempre aquesta visió simplista de ser competitius a base de salaris baixos, les empreses han de trencar la relació establerta entre competitivitat i preus, però sobre tot, competitivitat i salaris. Encara avui massa empreses utilitzen sistemes obsolets de càlcul de costos que impedeixen incrementar la seva rendibilitat i millorar la seva competitivitat.
La competitivitat no té res a veure amb els salaris. Està directament relacionada amb la productivitat on les empreses, les quals tenen l'obligació d'invertir recursos per incrementar-la, fugint de les solucions fàcils i tercermundistes de jugar amb els salaris, que té els seus propis límits.
Si agafem els països de referència de la UE, veiem que els més competitius tenen nivells molt alts tant de salaris com de formació del personal de les empreses. El nostre país no pot seguir enquistat en el camí de economialow-price o el low-cost si vol formar part de les economies capdavanteres.
Desprès de vuit anys d'una crisi anunciada per alguns, la majoria de les empreses s'ha dedicat a mantenir models obsolets de negoci, apostant pels sectors de sempre, serveis, turisme i construcció i deixant de banda la indústria, obviant la formació de les persones, basant l'èxit en el mercat nacional i les exportacions en termes de preus i no de valor afegit i ignorant les mesures de productivitat tan necessàries que ens haguessin apropat a Europa.
Si canviem els criteris de gestió, invertim en formació seriosa i incrementem la productivitat en termes reals, podríem tenir salaris equiparables als de Bèlgica, Holanda o Alemanya. Requereix un gran esforç i un canvi de mentalitat dels empresaris, dels treballadors i del Govern de torn. No fer-ho ens aboca a seguir baixant els salaris per mantenir la competitivitat.