La irrupció de la tecnologia en les nostres vides ha suposat una autèntica revolució de serveis i avenços. I com no podia ser d’altra manera, l’ecosistema sanitari no se n’ha quedat al marge. De fet, el nostre sistema de salut, els nostres professionals, les nostres institucions i els mateixos usuaris han sabut aprofitar l’oportunitat per a renovar-se i guanyar en eficiència, sostenibilitat i qualitat.
La tecnologia té la capacitat de dotar l'atenció assistencial de major excel·lència i de fer-la accessible i extensible a un cada vegada més ampli ventall de persones. I és en aquest sentit que la seva irrupció juga un protagonisme substancial com a recurs en la cerca i divulgació d’informació clínica, historials mèdics, assajos, control de tractaments, diagnòstic... Però també com a gran aparador per fomentar i motivar la cura de la salut i divulgar campanyes de sensibilització pública.
La tecnologia té la capacitat de dotar l'atenció assistencial de major excel·lència i de fer-la accessible i extensible a un cada vegada més ampli ventall de persones
Tanmateix, i seria una veritable ingenuïtat opinar el contrari, tenim encara per davant un llarg camí a recórrer. És innegable que hem encetat una cursa d’infinites oportunitats, d’abast immesurable, diria jo, però només n’assolirem l’èxit i el veritable desplegament si comptem amb la complicitat i el compromís decidit de tots, desafiant les moltíssimes barreres i abordant els reptes que els temps actuals i la societat d’avui ens demanden.
La irrupció de la pandèmia del coronavirus, que ens va deixar la terrible xifra de 15 milions de morts arreu del món, de forma directa o indirecta, va accelerar vertiginosament la implantació i l’ús de serveis i tecnologies que d'una altra manera haurien trigat anys. El big data, la intel·ligència artificial (IA), el cloud computing, analytics, la tecnologia 5G, la realitat augmentada, els wearables o l’internet de les coses mèdiques (internet of medical things o IoMT) han permès que iniciem aquest camí cap a un model sanitari més eficient, universal i sostenible.
És innegable que hem encetat una cursa d’infinites oportunitats, d’abast immesurable que només n’assolirem l’èxit i el veritable desplegament si comptem amb la complicitat i el compromís decidit de tots
I aquí comença la nostra tasca, l’exercici de pedagogia: entendre i acceptar la tecnologia com una eina, un mitjà, un ajut, però en cap cas com una amenaça o el substitut de ningú. Salut i tecnologia van de bracet, han d’anar de bracet, és un binomi inseparable. Aquest potencial innovador ha de situar sempre el pacient a l’epicentre de les nostres actuacions. I cal aconseguir que la tecnologia preservi aquest factor humà. Cal passar, doncs, del paradigma de la desconfiança al paradigma de la complicitat.
La gran virtut de la salut digital és sobretot que ens permet ampliar l'àmbit d'actuació, tant des del punt de vista de l'espai, en tant que es perllonga més enllà de l'hospital o del centre de salut i arriba a pacients que per localització geogràfica no disposen d’aquesta immediatesa i proximitat, com des del temps, atès que l'actuació mèdica s’inicia abans que aparegui la malaltia i es fa extensiva al llarg de la vida del pacient. En poques paraules, arribem a més persones amb una assistència deslocalitzada i passem d’un model sanitari reactiu a una sanitat preventiva i predictiva.
Aquest nou paradigma, doncs, és sens dubte el camí que ens apropa a la sostenibilitat imprescindible i necessària del nostre sistema de salut. Superem l'aïllament, les barreres geogràfiques i la difícil accessibilitat; optimitzem els recursos disponibles; rebaixem llistes d’espera i descongestionem el sistema; millorem el confort del pacient i n’evitem desplaçaments; anticipem riscos i assolim major precisió en els tractaments amb els sistemes de monitoratge continu; empoderem el pacient i les famílies aportant autonomia i tranquil·litat, ...
Entendre i acceptar la tecnologia com una eina, un mitjà, un ajut, però en cap cas com una amenaça o el substitut de ningú
Però més enllà dels moltes virtuts i beneficis associats, la salut digital no deixa d’estar exempta de reptes i barreres que hem d’abordar amb la màxima celeritat i rigor.
Un dels grans debats que s’obre entorn de la irrupció de la tecnologia en l’àmbit de la salut és precisament el de la cessió de les nostres dades i la seva seguretat. La salut digital ha revolucionat l'atenció mèdica, però aquest avenç comporta responsabilitats significatives en la protecció de dades. La seguretat de les dades no és tan sols una qüestió tècnica, és un imperatiu ètic per protegir la privacitat dels pacients i garantir la integritat de l'atenció mèdica.
No menys important és també el repte de la bretxa digital, que comporta desigualtats en l’accés i ús de les TIC en el context de la promoció de la salut. Una bretxa digital geogràfica, econòmica i generacional. Perquè mentre en algunes parts del món i per a certes poblacions l'ús de les tecnologies de la informació i de la comunicació és pràcticament universal, constatem també importants bretxes d'ús entre països i dins d'un mateix país, ja sigui per ubicació geogràfica de les llars, sigui pel nivell d'ingressos o l’edat.
És essencial implementar polítiques i iniciatives que promoguin l’accés equitatiu a les TIC i fomentin la inclusió digital
La salut digital pot reduir substancialment els costos, millorar la qualitat assistencial i arribar a poblacions que d'una altra manera no tindrien accés a atenció mèdica; indiscutiblement. Però tot això només s'assolirà en la mesura que es pugui tancar aquesta bretxa entre els serveis digitals i el pacient i/o beneficiari. És essencial, doncs, implementar polítiques i iniciatives que promoguin l’accés equitatiu a les TIC i fomentin la inclusió digital, enfortir les habilitats tecnològiques de la població amb l’aprenentatge actiu i l’acompanyament, i modelar progressivament la seva actitud cap a la tecnologia. Tan sols així podrem aprofitar plenament el potencial de la innovació per millorar la salut i el benestar de tota la població.
Res no és ni fàcil ni senzill, ningú ho ha dit. Però tinc el ferm convenciment que entre tots i de manera conjunta podem fer possible aquesta salut inclusiva, preventiva, predictiva, personalitzada i de qualitat.