En aquest període de crisis del coronavirus, estem experimentant -o patint, segons els casos- canvis sobtats en el terreny de la comunicació a través de la xarxa i el núvol o cloud. Vídeo-trucades familiars o d'amics a través de Whatsapp; reunions de treball amb les eines de vídeo-conferència que hem anat descobrint; els directes a l'Instagram per escoltar concerts o fer classe de gimnàs. En total, més dades pujades al núvol i més dependència d'aquest univers virtual.
L'augment de la captació de dades i les utilitats que li podem donar aquestes, l'anomenat Big Data, és una realitat que totes i tots ho vivim en primera persona. Vam començar coneixent el kilobyte (kB) per a més tard assabentar-nos del megabyte (MB). Després vam evolucionar cap al gigabyte (GB) i poc després el terabyte (TB). I ara comencem a escoltar, astorats per les seves dimensions i les quantitats de zeros que porten, el petabyte (PB) o fins i tot el yottabyte (YB).
La importància que té la gestió de la informació és evident i ningú posa en dubte les grans oportunitats que dóna. En tot cas, les critiques vénen per la por a l'ús que es faci d'aquesta quantitat enorme d'informació que entitats i organitzacions poden reunir de cada un de nosaltres.
Tota aquesta informació serveix per generar nous serveis i productes, o per crear contingut cultural, d'entreteniment o esportiu. Però ens podem preguntar si tota la informació del passat servirà per crear de forma innovadora, inesperada i suggerent? Serveix per poder crear conceptes, històries o esdeveniments diferents?
"Tota la informació del passat servirà per crear de forma innovadora, inesperada i suggerent? Serveix per poder crear conceptes, històries o esdeveniments diferents?"
La capacitat disruptiva de la creativitat, intrínseca en el seu mateix concepte, és útil i necessària en un entorn amb més presencia de treball de dades. La intel·ligència artificial i el Big Data treballen en algoritmes que prediuen el futur basant-se en el passat. Repassant exhaustivament que ha passat, es preveu que passarà. Els patrons utilitzats fins ara ens diran com seran els patrons futurs. Per tant, donem per fet que el passat condiciona i concreta el present i el futur. La majoria de cops és així, el sentit comú ens ho diu i moltes ciències humanístiques ens ho confirmen.
Però si precisament el que busquem, si el que volem, és justament trencar amb el passat? Si es posa de moda les pel·lícules de pirates o de mosqueters, la lògica predicció ens apuntarà que l'audiència demana que fem més pel·lícules semblants o similars. Però serà la creativitat la que pot crear un futur basant-se en temes diferents i prenent camins divergents i distints.
Si ens reinventem, no podem deixar que el passat condicioni plenament el present ni el futur. Això, el fet de trencar amb el passat, la llibertat de decidir, ens ho dóna la creativitat, que vol predir que ens pot agradar, apassionar, fer-nos sentir i gaudir basant-se en múltiples aspectes, tants com vulguem o siguem capaços de trobar.
La col·laboració -o inter-acció- entre el Big Data i la capacitat creativa de l’ésser humà esdevindrà clau tant a escala personal com d’empreses o organitzacions.