Pensar creativament

La creativitat és una capacitat innata que es pot desenvolupar. Cada cop està més valorada i és més necessària. Però com la podem potenciar?

Ser creatiu i poder tenir respostes creatives és un desig habitual en el món del màrqueting i la publicitat. Quant costa trobar la inspiració que ens permeti exclamar Eureka! Quant costa trobar una idea innovadora, disruptiva i factible! I si parlem de cinema, música, pintura, literatura... i qualsevol expressió artística, segur que els seus autors ens dirien el mateix. Per tant, en aquests sectors és recurrent la pregunta de com conrear i millorar la nostra creativitat?

"Ser creatiu i poder tenir respostes creatives és un desig habitual en el món del màrqueting i la publicitat"

Si comencem pel principi, per la mateixa definició, Elsa Punset apunta que la creativitat és “la capacitat de trobar solucions intel·ligents i útils als nostres problemes”. Per tant, primera nota a destacar: a qualsevol persona i en qualsevol situació li pot servir una solució intel·ligent i útil, no només en els àmbits concrets citats. A més, els especialistes ens asseguren que és una capacitat que podem treballar, desenvolupar i potenciar, amb uns aspectes importants a tenir en compte.

1. Sortir de la caixa, out of the box. Hem de ser oberts i flexibles mentalment per veure més enllà d'allò que és habitual i que popularment s‘ha anomenat out of the box. Hi ha altres maneres de veure la realitat. Davant d’un problema concret, si volem trobar solucions diferents, hem de pensar diferent. Hem de ser capaços d’adonar-nos que tot i estar molt segurs de la “nostra” realitat i considerar-la quasi indiscutible, molts exercicis ens demostren el contrari: el test d'atenció de Daniel J. Simons, els moviments il·lusoris d’Akiyoshi Kitaoka, el tauler d’Adelson, la il·lusió d’Ebbinghaus o l’efecte Kuleshov per citar-ne uns quants.

2. Fugir dels marcs mentals preestablerts. Un altre aspecte important és evitar ser esclaus de marcs mentals que actuen com plantilles establertes. Són funcionals i molt útils, però també poden condicionar-nos i no deixar-nos veure una bona solució. Un bon exemple són les metàfores. És un recurs literari que serveix per descriure i entendre el món que ens envolta, i ens facilita el dia a dia al poder interpretar millor el nostre entorn. Però hem de vigilar que això mateix no acabi conformant unes línies mestres que ens impossibilitin veure fora d’aquesta realitat construïda per les nostres paraules. Un exemple és descriure el fet enormement dolorós de la mort com si fos un viatge (s’ha anat o ha marxat) evitant visualitzar-ho com un punt final; o com en un estudi recent, on les preferències dels enquestats de com combatre l’alt índex de criminalitat d’una ciutat fictícia canviava segons si la delinqüència es descrivia com un virus o com una bèstia. El llenguatge és la via per descriure la realitat, i per tant una interpretació d’aquesta realitat, poden influir en com la visualitzem i la percebem.

3. Un estat mental adequat. Deia el creador d’Apple, Steve Jobs, que ser creatiu era crear connexions. Certament, hi ha estudis que han trobat que una millor i més amplia capacitat creativa ve donada per la quantitat i qualitat de les connexions que fa el nostre cervell. I per tant, per tenir un estat mental creatiu, hem d’aconseguir que tot flueixi, evitant distraccions i fent treballar tota la 'matèria grisa' per trobar la idea. Aconseguir el més alt grau possible de pau interior ens permetrà disposar de tot el nostre potencial creatiu.

4. Gestionar les nostres pors. Els infants, que no tenen vergonya ni temor a l’error, tenen una capacitat impressionant d’imaginar i ser creatius. Hem de veure si tenim marge per arriscar una mica més, sense arribar a ser temeraris.

5. Utilitzar tècniques i eines. Finalment, podem aprofitar les diferents tècniques que s’han desenvolupat per ser més creatius. Des de la més coneguda, el brainstorming –traduïda com pluja d’idees-, fins d’altres com el Scamper –inicials de Substituir, Combinar, Adaptar, Modificar, Posar en altres usos, Eliminar i Reformar-, podem trobar maneres de promocionar la nostra creativitat. Ens poden servir tal com s’han concebut originalment o també com a font d’inspiració per saber quins camins podem recórrer.

I un últim apunt. La mecanització i l'avenç de la tecnologia que s’està desenvolupant en la nostra societat, encara posa la creativitat en més valor. Si les màquines necessiten patrons establerts per funcionar, la creativitat precisament demana el contrari. I aquesta capacitat de pensament abstracte i divergent, ara per ara, només està a l'abast de l'ésser humà. De fet, la xarxa facilita que el coneixement, fins ara reduït a cercles d’experts o especialitzats, arribi a molta gent. Buscant a Google o a Wikipedia totes i tots disposem de la mateixa informació. I és el fet de jugar amb aquest coneixement on rau la diferència: es necessita imaginació, que és el procés creatiu.

"Pensar creativament val pel secretari general d'un sindicat anarquista, pel president d'un gran banc, per un enamorat no correspost o per uns pares preocupats pel seu fill"

Tant val pel secretari general d'un sindicat anarquista, pel president d'un gran banc, per un enamorat no correspost o per uns pares preocupats pel seu fill: pensar creativament és potenciar el que ja tenim de sèrie quan naixem, una capacitat prou valuosa per a dedicar-li temps i ganes.